dimecres, 28 de març del 2007

Now

Els Arbres ens fan nosa
Quant temps haurà de passar
per a reconèixer a l'amic?


Sortim de NOW Trobades en el present continu amb la sensació d'estar acompanyats en la recerca de respostes als interrogants que ens planteja la vida. Dins l'exposició del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) he vist l'exponent més elevat del reciclatge: el Container de Paradigmes.
A fora la primavera ens regala amb una dolça pluja.
Les gotes juguen amb les fulles de les tipuanes. Saben millor que ningú la set que passen, el preu que paguen per oferir el groc de la seva florida.
A recer de l'aigua rumio sense voler.
Quan canviarem els vells paradigmes sobre els nostres amics-arbres arbres-amics ?
De la nostra relació amb els arbres al carrer sovint se'n podria extreure la conclusió de que ens fan nosa: si creixen per que creixen, si fan ombra per que en fan massa, si perden la fulla, la flor o el fruit per que embruten, que si les arrels ens aixequen els panots, ai que les branques toquen els fils de la llum o el telèfon, i alerta a l'aparcar els vehicles !
Quant temps haurà de passar per a reconèixer a l'amic que ens hauria de sobreviure?
A la ciutat el mateix arbre que ens ofereix el seu fruit acabat de quallar és un privilegiat penjador d'aquells que afluixen la seva malaltia contra un ésser indefens.
Qualsevol dia ens trobarem en el present continu tots plegats...
· [ ... ] ·

dimarts, 27 de març del 2007

Grans superfícies de jardinatge

Tinc un jardí, extraordinari…

El francès Jardiland aglutina uns 650 milions d'euros cada any i obre una nova superfície a Perpinyà la primavera del 2006, mentre els ciutadans francesos ofereixen 6000 milions d'euros anyals a llurs jardins ! Els persans, que tallaven els rosers del palau, no haurien pas imaginat que milions d'humans farien el mateix només per plaer… D’on ve aquesta embranzida ?
Des de l'antiguitat els jardins i els horts ocupen un lloc important a la història de les més grans civilitzacions. Els primers jardins veritablement famosos, dels quals es promociona des de sempre la grandària i la bellesa, foren els de Babilònia. No eren pas suspesos, tal i com ho transcriu la llegenda, sinó més bé disposats en feixes, i foren considerats com una de les set meravelles del món antic. Les roses de Pèrsia són presents a nombroses obres d'art : esculptures i poemes. I què direm de l'omnipotent Roma antiga on el mateix Cèsar tenia jardins fabulosos al torn del seu palau... uns jardins que imitaren els rics gals.
A l'estat francès es troba rastre dels primers jardins i horts a partir de l'època medieval. Són jardins d'esplai com els imaginem avui dia. S'hi cultiva hortalissa i plantes ornementals, arbres fruiters o encara arbustos podats. Nogensmenys la major part dels hortolans d'aquella època ho són més per necessitat alimentària que no pas pel plaer dels ulls. A partir del Renaixement, sota la influència italiana, els jardins es converteixen en espais cobejats per reis i reines que es llancen llavors en curses de desmesura. Castell de Chenonceau, castell de Villandry, castell de Versailles, un llistat de noms i llocs on els jardins majestuosos i gegantins encara es consideren un reflexe de la potència i la grandària dels seus il·lustres ocupants.
Certs contemporanis nostres hauran heretat d'aquesta febre ? Ens podem legítimament plantejar aquesta pregunta. Ens ho hem de confessar, el jardinatge ha esdevingut per la majoria d'adeptes seus un lleure personal, gairebé egoïsta al sentit etimològic de la paraula. Assistir a aquesta allau de tots aquests decendents de Le Nôtre (el jardiner francès més cèlebre després d'en Nicolau…) cada dia més nombrosos a col·lapsar les jardineries, sobretot els diumenges, per descobrir l'essència rara que convertirà llur trosset de terra en recer de pau, personal, insòlit i únic per llurs ulls, és un espectacle com més va més freqüent. La superfície de les noves jardineries és eloqüent. Els materials utilitzats per edificar-les són cada vegada més nobles. Llur ubicació al cor de les zones comercials i de lleures era escassa ara fa alguns anys. Des d'ara veiem estructures magnífiques de fusta i vidre, amb arquitectura moderna, envoltades per àmplies zones d'aparcament, que conviuen amb cinemes, restaurants, grans superfícies d'alimentació, etc. Així doncs és possible convidar la seua promesa al cinema i al mateix temps regalar-li flors : Està bé, no ?
Unes jardineries franceses uniformitzades al tot el territori. Judiciós ?
Alguna cosa no rutlla pas en aquest sistema de grans superfícies comercials dedicades al jardinatge. Certament hi ha plantes, arbustos, flors i arbres ; segur que s'hi troben tallagespes, tractors, carretons, galledes ; certament també hi ha pots, nanos i fonts ; però també hi ha animals ! Peixos, ocells, rosegadors, gossos, gats, tots ésser vivents de procedència tot sovint suspecta, amb destí més que hipotètic. Una jardineria de Lille, al nord de l'estat, pot comercialitzar les mateixes espècies que una jardineria perpinyanenca ? Ha de fer-ho ? Segurament que no. Els productes venuts són organismes vius, provinguts de medis diferents, que exigeixen un cert clima per sobreviure. Nombroses plantes de pot poden aclimatar-se a la majoria de regions del territori francès però no passa el mateix amb els animals els orígens dels quals imposen sovint condicions de vida específiques. Cada any moren milions de peixos en aquaris per manca de propietats hidrològiques adaptades. Què hem de dir dels rosegadors vinguts de l'Àfrica, dels ocells tropicals i de tots aquests animals dits exòtics que es moren a rabent pel simple fet que no els convé el medi ambiental en el qual es retroben ? Es trobarien més bé al lloc que mai no haurien pas hagut de deixar !
Si la tendència general s'orienta cap al jardí paisatger és probablement perquè l'aparent desordre i la llibertat d'ordenança ofereixen als jardiners, que tenen una vida diària amb obligacions, l'espectacle apaivagador d'una vegetació lliure. Potser això és l'inici d'una reconciliació amb la natura, una participació ?
Sengué Wangpo
La Clau | 31.03.06
· Article publicat a La Clau el 31.03.06 ·
·

dilluns, 26 de març del 2007

270 ametles de les Balears

Els noms de les Ametles de les Illes Balears

Noms de varietats d'Ametles a Balears
Climent Picornell ("Col·lectiu Bessó de Mallorca")

Nota Bene
M'ha interessat, des de fa temps, la temàtica de l'ametler a Mallorca. És per aquest motiu que rodolava per dins l'ordinador, juntament amb altra paperassa sobre el mateix tema, aquesta llista de Noms de Varietats d'Ametles.
He de dir que amb la paradoxa afegida de que, per una part, l'abundància varietal de l'ametla de Mallorca -rica, filològicament parlant- és un greu inconvenient per al futur comercial d'aquest conreu. En faig una presentació pública, sense un excessiu mirament i perquè la llista sigui corregida, esmenada, esmotxada i etsecallada per qui pugui, vulgui i en sapi.

Hi ha un total de 270 noms procedents de les següents fonts:
· Llista apareguda a la revista "LA IGNORANCIA " nº 200, 1883:
81 Noms
· P. ESTELRICH: El Almendro y su cultivo... I.Rotger, Palma, 1907:
68 Noms
· Diccionari Català-Valencià-Balear (entrades Ametler i Ametla) 1963:
67 Noms
· J. LÓPEZ: El almendro en Baleares, Mº de Agricultura, Madrid, 1970:
84 Noms
· V. RUBÍ) El Almendro, D.M. Agricultura, Palma, 1980:
97 Noms
· Llista Fotocopiat de l' "Extensió Agrària de Manacor" (ca. 1990 ):
86 Noms
· Recerca de fonts orals (entre 1999-2002):
140 Noms
· TOTAL RECULL: 270 Noms

Com que el que avui ens interessa és el vessant onomàstic de l'ametla, la llista s'ha confeccionat atenent aquesta peculiaritat. Vull dir amb això que no he mirat massa prim si una mateixa varietat té diferents noms, o si les castes són similars o si en funció del poble on s'ha recollit els han batiat de forma diferent. Ho he indicat en els casos en que ho he sabut, però no és un criteri general. Tampoc he fet massa cas de "pronúncies" o escrituracions particulars, atenent al bon entendre de l'informador. Vull dir amb tot això que la llista és una primera o segona aproximació i que ha de mester ésser clarificada. Nogensmenys, vull fer notar que la riquesa de noms per a un fruit com l'ametla, que presenta variacions no massa notables, -per als profans, quasi indeterminades-, ja serveix per donar idea de la importància econòmica i social que arribà a tenir aquest producte. Tampoc he fet distincions de l'antiguitat o de la novetat dels noms; n'hi ha de recollits en el segle XIX i alguns al XX, i la recerca de fonts orals és ja del segle XXI. Hi manca una visita, recent, que hauria d'haver fet a les Cooperatives productores i comercialitzadores d'ametla en l'actualitat.
La classificació de les varietats sempre s'ha fet atenent a la duresa de l'ametla: dura, semi-dura, mollar, semi-mollar i cada una d'aquestes es subdivideix amb si tene punts o solcs. Hi ha altres criteris atenent a la forma de l'arbre, els tipus de fulles, les flors, les dades fenològiques, els rendiments, si són o no bons d'espolsar de l'arbre, la procedència, etc. Molts d'aquests criteris no són aplicables absolutament a un llistat de caire onomàstic. Però, tampoc, he fet agrupacions de la llista de noms, tot i que si la repassen breument veuran que se'n poden fer atenent senzillament a criteris morfològics, la forma de l'ametla ( Bec de corb, Clau de verro, Cap d'arengada, Cocarroi, Morro de bou, Cresta de gall), a algun detall del bessó o de l'envoltura llenyosa ( Llises, Retxades, Retada, Gravada, Pintadeta), a la forma (Canaleta, Plana, Rodona, Llargueta), al color ( Rosses, Negretes) a la qualitat i quantitat del bessó ( Dolça, Bessona, Petita ), a la Consistència ( Mollar, Mollareta, Fluixes, Duretes, Lleugeretes) o als noms propis, italians com Cristomorto; anglesos com Texas; francesos com Ferragnès; espanyols com Real Caracola. Els noms mallorquins hi són ben presents, tan els noms d'origen local o els noms mixtos ( nom de lloc més antropònim ). Ho deix a la paciència dels interessats en aquesta recerca.

1.- AGRINA ( sim. Agrilla )
2.- AGRA ( sim. AMARGA)
3.- ALGAIDA
4.- ALZINA
5.- ALOUETES
6.- AMARGA ( sim. AGRA )
7.- ANDREU o D'EN PERE ANDREU (Andreuet)
"Clau de Verro"
"Bec de Corb"
8.- ANYOC
9.- AVELLANA GROSSA"
10.-AVELLANETA ( sim. Eivissenca petita )
11.-BARRAQUETA ( o d'en Barraqueta )
12.-BARTOS
13.-BLANQUET ( sim. D'EN BLANC, TOVELLET)
14.-BEC DE CORB
15.-BEIRITE ( sim. BOIRITO o Beyrite)
16.-BASSONA ( sim. d'En Bassa )
17.-BIELES
18.-BINISALEMERES
19.-BLANQUET (sim D'EN BLANC, TOVELLET)
20.-BOLIC
21.-BOIRITO ( sim. BEIRITE )
22.-BORDES
23.-BORD D'EN BESSÓ
24.-BORD D'EN CAMA
25.-BORD D'EN MONTXO
26.-BORD DE PALLISSA ( sim. SICILIA )
27.-BORD DES RAIGUER
28.-BOSCANES
29.-CACAHUET
30.-CANALETA ( o de la Canal, Corrioleta, d'en Consell, Regalo )
31.-CANALETA DE FLOR GRAN ( sim. DE LA CANAL, GOMOSA, GOMOSA DE CAPOLL CURT)
32.-CANALETA DE FLOR PETITA ( sim. DE CAPOLL CURT)
33.-CÁNTAROS ( sim. CÁNTAROS DE SANT LLORENÇ)
34.-CÁNTAROS DE SANT LLORENÇ ( sim. CÁNTAROS)
35.-CAP D'ARENGADA
36.-CAPIRONS, CAPIRONA
37.-CATALINA
38.-CARME ( sim. Carmesina )
39.-CEBA ( o "Seba" )
40.-CLAU DE VERRO
41.-COCARROI
42.-COMÚ D'ALMERIA
43.-CORBELLES
"Pintada"
44.-CORNIENES
45.-CORONA
46.-CORPETÓ
47.-CORRAL DE PORC
48.-CORRIOLETA (sim. Canaleta)
49.-COSTA (sim. INQUEROS, Pons)
50.-CRESTA DE GALL
51.-CRESTETA
52.-CRISTOMORTO
53.-DE CAN RIBAS
54.-DE CAPOLL CURT (sim. CANALETA DE FLOR PETITA)
55.-DE CAPSETA
56.-DE FIRELLA
57.-DEL ALTO
58.-DEL BOLL
59.-DEL TRUMFO
60.-DE LA CANAL (sim CANALETA DE FLOR GRAN, GOMOSA, Canal, Canaleta, Corrioleta)
61.-DE LA FORTUNA
62.-DE LA VARA
63.-DE L'HOSPITALET
64.-DE QUITXOLL
65.-DE RAMELLET
66.-DE SON BURGUERA
67.-D'EN BO
68.-D'EN BOLLOT
69.-D'EN BASSA ( sim Bassona )
70.-D'EN BLANC ( sim. BLANQUET, TOVELLET)
71.-D'EN CARLES ( sim. CARLETES)
"Dueta"
72.-D'EN CARME
73.-D'EN CONSELL ( sim. Canaleta )
74.-D'ENDAVANT ( sim. Del Adelanto )
75.-D'EN DUET ( si. DUETA, DURETA)
76.-DE L'ENGANY ( o D'Engany )
77.-DE L'ESPERANÇA
78.-D'EN FENERET
79.-D'EN FRAU
80.-D'EN FRED ( sim. Pastorina )
81.-D'EN GELAT
82.-D'EN GERO
83.-DE N'HORRAC
84.-D'EN LLENYOT
85.-D'EN LLUC
86.-D'EN MONJO
87.-D'EN PINTAT
88.-D'EN PERE ANDREU ( sim. ANDREU )
89.-D'EN PEREXINA ( sim. XINA )
90.-D'EN PONS ( sim. Pons, Ponsina )
91.-D'EN PUIG
92.-D'EN PUPUT
93.-D'ENGANY
94.-D'EN ROIG
95.-D'EN RUTLÓ
96.-D'EN TORRES ( sim. PORTELLS)
97.-D'EN TOTSOL
98.-D'EN TOUS
99.-D'EN TROBAT
100.-D'EN TRUYOL
101.-D'EN VERRO ( sim Pou Felanitx, Pouet)
102.-DESMALL ( sim. DESMALL LLARGUETA)
103.-DESMALL LARGUETA ( sim DESMALL)
104.-DESMALL ROIG
105.-DE TRINXES
106.-DE S'HOSTALET
107.-DUETA ( sim. D'EN DUET, DURETA)
108.-DURAN
109.-DURETA ( sim D'EN DUET, DUETA)
110.-EIVISSENCA PETITA ( sim. De l'Avellana, Avellaneta )
"Fenereta"
"de la Vara"
111.-ESPINETA ( sim. PELUDA, RUTLO, TALLATONA)
112.-ESTEVETIN
113.-ESTERATIUS
114.-FENERETA ( sim. d'En Feneret )
115.-FELIU
116.-FELIU CAPÓ
117.-FEI ( sim. FEO, REPUBLICANS)
118.-FEIETONES
119.-FERRAGNES
120.-FILAU ( sim.FILAU LLORITANA)
121.-FILAU LLORITANA ( sim FILAU )
122.-FINA LLARGA
123.-FITA
124.-FITA D'EIVISSA ( sim FITA MOLLAR)
125.-FITA MOLLAR ( sim.FITA D'EIVISSA)
126.-FITA PATRONA ( sim. anteriors )
127.-FITA BLANCA (sim. anteriors )
128.-FLOR VERMELLA
129.-FORTA ( o d'en Fort )
130.-FORTUNA ( sim. TALLATONA)
131.-FRAJULIO
132.-FULLOSOS ( sim. GARONDA)
133.-GABALDON
134.-GARANDANY
135.-GARONDA ( sim FULLOSOS)
136.-GARRIGUES
137.-GAVARETS ( sim. RETADA, PINTADA, PINTADETA, PINYOL DE PRÉSSEC, MELICOTER)
138.-GEGANTA
139.-GLORIETA
140.-GOMOSA ( sim. CANALETA DE FLOR GRAN )
141.-GOMOSA DE CAPOLL CURT ( sim.Canaleta)
142.-GRAVADA
143.-GUARA
144.-GUARIM ( o Waring ? )
145.-HORRAC
146.-INDIANO
147.-INFANTA
148.-INQUEROS ( sim. PONS, COSTA)
149.-JORDI ( o d'en Jordi )
150.-LIANA
151.-LLARGUETA
152.-LLEUGERETES
153.-LLINET (sim. VINAGRILLO, POTETA, NEGRITO)
154.-LLISES
155.-LLORENCES ( o LLORENCINES )
156.-LLUC (sim. LLUCA, LLUQUES, LLUQUETES)
157.-LLUQUES ( sim. LLUC, LLUQUETES, LLUQUER)
158.-LLULL
159.-MALAGUENYA
160.-MANTELLET
161.-MARCONA
162.-MARE DE DÉU
163.-MARGALIDA
164.-MARIA MEL
165.-MARINETA
166.-MASBOVERA
167.-MASSOLA
168.-MAXINA
169.-MELICOTER ( sim. Gavarets )
170.-MENONS (sim. MENOR)
171.-MENOR ( sim. MENONS)
172.-MENUTS ( sim. Menut )
173.-MOLLAR
174.-MOLLAR BLANCA
175.-MOLLAR DE CANAL
176.-MOLLAR FINA
177.-MOLLAR GROSSA
178.-MOLLAR REINA
179.-MOLLARETA
180.-MOLLARETA PINTADA
181.-MORROS DE BOU
182.-MORSKOL
183.-MORO
184.-NEGRETES
185.-NEGRITO (sim.VINAGRILLO, LLINET, POTETA)
186.-NONPAREIL
187.-NOSTRO
188.-PASTORINA ( sim d'En Fred )
189.-PAU ( o PAUS)
190.-PELUDA ( sim. RUTLO, ESPINETA)
191.-PELUTS
192.-PERE BATLE
193.-PERE FERRER
194.-PERE GELABERT
195.-PICANTILLI
196.-PICONS
197.-PINARET
198.-PINTADA ( sim. RETADA, GAVARETS)
199.-PINTADETA
200.-PINTATS ( d'en Pintat )
201.-PIQUETS
202.-PINYOL DE PRÉSSEC ( o de melicotó)
203.-PINYOL D'OLIVA
204.-PLANETA
205.-PLANES
206.-PONS ( o d'en Pons) (sim. COSTA, INQUEROS, PONSINA)
207.-PONS BORD ( sim.VIVOT)
208.-PONS COSTA
209.-PONSINA ( sim. Pons )
210.-PORTELLS (sim. D'EN TORRES)
211.-PORRERÍ
212.-PORRERETA ( sim.VERDERETA, REDONS)
213.-POTETA ( sim.VINAGRILLO, LLINET)
214.-POTA (sim. POTETA, d'En Pota)
215.-(A) POTECARI
216.-POTETA ( sim. POTA)
217.-POU ( o d'en Pou petit, de Son Pou )
218.-POU D'ESTABLIMENTS ( sim POU GROSSA )
219.-POU DE FELANITX DE FLOR GROSSA ( sim. POUET)
220.-POU DE FELANITX DE FLOR PETITA
221.-POU D'INCA
222.-POU D'EN GASPAR
223.-POU GROSSA ( sim POU D'ESTABLIMENTS)
224.-POUET ( sim. POU DE FELANITX DE FLOR GROSSA)
225.-PRICESA
226.-PROGRÉS
227.-RAFALINOS
228.-RAMALLET
229.-RAMIAL ( sim. de Son Bernat )
230.-REAL CARACOLA
231.-REDONA GELAT
232.-REDONS ( sim.VERDERETA, PORRERETA)
233.-REGALO ( Esporles)
234.-REINA BLANCA ( sim. Mollar Blanca)
235.-REPUBLICANS ( sim. FEI, FEO)
236.-RETADA ( sim. PINTADA, GAVARETS)
237.-RETXADES
238.-RIMADA LLARGA
239.-ROB ( o Catalana )
240.-ROSSES
241.-ROTGET ( o d'en Rotget, o Rotgeta)
242.-RUL·LÓ (sim. PELUDA, ESPINETA, d'en Rul·ló)
243.-SALERO
244.-SARD
245.-SICILIA ( sim. BORD DE PALLISSA )
246.-TALLATONA ( sim. FORTUNA, ESPINETA)
247.-TENIENTE GIL ( sim. Cántaros )
248.-TEXAS ( o Texas Mission )
249.-TIRENANY
250.-TORRES
251.-TOTSOL
252.-TOVELLET (sim D'EN BLANC, TOVELLETA)
253.-TRAPA
254.-TRELL
255.-TRINXET
256.-TROBATS
257.-TUOMO
258.-ULLASTRE ( o de n'Ullastre )
259.-VERDERETA ( sim. PORRERETA, REDONS)
260.-VERNISSA
261.-VERMELL D'OU
262.-VICTORIA DESMALL ( sim. DESMALL )
263.-VIDELL
264.-VINAGRETA ( sim. d'En Vinagre )
265.-VINAGRILLO (sim. POTETA, LLINET, NEGRITO, Vinagrilla, Vinagreta)
266.-VIVETA
267.-VIVOT ( sim. PONS BORD)
268.-XILENOS ( sim XILENES )
269.-XINA ( sim D'EN PERE XINA)
270.-YALTANO
·
· Article de Climent Picornell publicat a 'Climent Picornell' el 22.03.2007 ·
·

diumenge, 25 de març del 2007

Verd, el color de la vida

El llaç verd:
posa-te’l,
posa-l’hi


El 22 de abril es celebra el Dia de la Terra. Amb aquest motiu diverses entitats proposen lluir, ja des de ara mateix fins el diumenge 22 d’abril, un llaç verd per a protestar per la inactivitat amb el canvi climàtic i cridar l’atenció dels ciutadans, dels medis de comunicació i de tots aquells que decideixen sobre el desperdici d’energia i la urgència de passar a l’acció. El Canvi Climàtic és un assumpte que ha de pesar en el debat polític.
¿Per què un llaç verd? El color verd és el color de la vida i l’esperança. S’usa des de fa molt de temps per definir el vitalisme conscient d’aquells que se senten responsables, en la justa mesura, però responsables dels problemes que ens afecten.
Com es fa un llaç? Només cal una cinta de tela de color verd i enllaçar-la amb un imperdible. Es pot acompanyar amb el distintiu Salvem el nostre clima.
El distintiu internacional Salvem el nostre clima, reflecteix l’impuls i la bona voluntat per resoldre el problema del canvi climàtic. Impulsat pel Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), Greenpeace i altres entitats, intenten cridar l’atenció respecte de totes les iniciatives enfront de l’efecte hivernacle. En trobareu més informació a saveourclimate.org.
Ajudeu a difondre aquesta iniciativa
*
Si voleu, podeu fer servir por posar a les vostres webs,
aquests vincles de llaços verds:

· Llaç verd fons blanc.
· Llaç verd fons transparent.
· Llaç verd petit fons transparent.
*

dissabte, 24 de març del 2007

ANAMURI: A Xile i al món és temps de sembrar



Declaració Final del Primer Congrés Nacional de ANAMURI

Reiteram la nostra decisió de seguir lluitant de manera unitària, unint els nostres esforços i lluites amb la d’altres moviments pagesos i indígenes de tot el món i amb altres moviments socials que avui estan ressorgint, per a continuar la senda de globalitzar la lluita i globalitzar l’esperança. És temps de somiar! És temps de sembrar! És temps de construir! És temps de participar! És temps de lluitar!

Les dones rurals i indígenes de Xile hem completat un any de Congrés Nacional. A través de l’Associació Nacional de Dones Rurals i Indígenes, ANAMURI, en els darrers dotze mesos, des del 21 de març del 2006 al 21 de març del 2007, ens hem ajuntat a localitats al llarg i ample del país per a reflexionar sobre les condicions de vida i treball en el camp i en el país en el seu conjunt, sobre el que volem per al nostre futur i per al nostre país.

Ha estat un any de grans esforços i molt de treball, farcit de somnis, esperances, reflexions i solidaritat. Hem donat mostres clares que les dones som capaces d’organitzar-nos i lluitar, de continuar produint aliments i mantenint la riquesa cultural del nostre país i dels nostres pobles. Poguérem confirmar que els moviments socials de Xile i del món estan renaixent amb força i, al igual que nosaltres, estan disposats a lluitar per els canvis que desitjam. Rebem mostres de solidaritat de molts llocs del món i ens hem adonat que els nostres somnis i els nostres problemes són comuns als de molts pobles i moviments.

Durant aquest any, les dones hem pres la paraula. Això és el que vérem i concloguérem:

1.- L’agricultura pagesa i indígena ha estat històricament la font més important d’aliments sans i variats per a tota la població, no només la rural. Tan mateix, veiem que l’agricultura pagesa i indígena està essent sistemàticament destruïda, producte dels processos de privatització, la invasió i els abusos per part de les grans empreses nacionals i transnacionals i un conjunt de polítiques públiques que s’entesten cegament a entregar el país als empresaris. Veiem l’intent de convertir Xile en “potència agroalimentària” a través de “l’encadenament productiu” com una amenaça greu i intolerable a la nostra fora de vida i producció.

2.- la destrucció de la nostra agricultura passa per la destrucció igualment sistemàtica de la nostra identitat i la nostra cultura. Intenten per tots els mitjans fer-nos invisibles, negant-nos fins i tot el nom de pagesos i pobles indígenes. Els nostre fills són educats per a renegar dels nostres sabers i dels nostre treball, per abandonar el camp i convertir-se en mà d’obra barata i sense drets.

3.- L’Estat Xilè i l’empresariat continuen desconeixent el dret dels pobles indígenes al territori i a l’autodeterminació, mantenen la usurpació dels territoris ancestrals i apliquen polítiques de repressió injustificables a través de la Llei antiterrorista i altres normes.

4.- Les dones som permanentment invisibilitzades. Històricament se’ns ha negat l’accés a la terra, i les actuals polítiques i programes d’assistència tècnica i crèdit són insuficients i la majoria de vegades inadequats. Les polítiques socials no prenen en compta que treballam dues o tres jornades, i no se’ns considera productores.

5.- Xile és un país greument contaminat, perquè l’activitat industrial, especialment de les empreses forestals, mineres, elèctriques i pesqueres, no es regula ni es fiscalitza. La CONAMA no fiscalitza adequadament ni compleix amb el seu paper de protegir el medi ambient. La participació de la ciutadania en la protecció del medi ambient és reprimida.

6.- La destrucció del medi ambient ha deteriorat moltíssim les nostres condicions de vida i de treball. Ens sembla molt greu que l’aigua sigui cada vegada més escassa; fins i tot ja és escassa l’aigua per beure.

7.- La privatització de l’aigua només ha agreujat els problemes de contaminació i desaparició de l’aigua. Han desaparegut comellars, xaragalls, rius i glacials.

8.- La privatització dels oceans ha fet que molts pobles costaners quedin sense treball ni aliment, i ha empitjorat l’alimentació de la població xilena.

9.- Els pagesos i indígenes tenim poca terra, i l’estam perdent acceleradament, producte de la contaminació, la manca d’aigua i l’endeutament. Els programes d’assistència tècnica, de INDAP, Programes Orígens i altres, només han agreujat l’endeutament i la pèrdua del nostres recursos. Producte de l’endeutament, les dones quedam especialment desemparades, sense accés a nous crèdits ni a l’assistència tècnica.

10.- Les condicions laborals en el camp són properes a l’esclavitud. No es respecten els pocs drets laborals que encara ens resten, reprimeixen a les nostres organitzacions, ens paguen sous miserables i ens fan treballar en condicions perilloses i indignes. Xile és país agroexportador només gràcies a l’explotació extrema dels treballadors i especialment de les treballadores agrícoles.

11.- Les dones del camp no tenim dret a la previsió ni a una jubilació digna. Consideram que la proposta que les dones es jubilin als 65 anys és inacceptable.

12.- Els serveis públics en el camp són de mala qualitat. L’educació, la salut, l’assistència tècnica, els crèdits, els camins i els transport es dissenyen i implementen sense respecte per les nostres necessitats, les nostres condicions de treball, la nostra cultura o els nostres sabers. Cada cop més, els serveis públics estan al servei dels empresaris.



Considerant tot això anterior, hem pres un conjunt de resolucions que donam a conèixer al país en un document a part. Entre les nostres principals resolucions, hem decidit:

1.- Reiterar el nostre rebuig al neoliberalisme i continuar lluitant fins que el nostre país adopti altres formes d’organitzar la seva agricultura i la seva economia. Lluitarem igualment per la revisió i derogació dels tractats de lliure comerç.

2.- Donar suport a les demandes per un canvi constitucional que, entre altres, acabi amb el sistema binominal, que només agreuja els problemes de manca de democràcia a Xile i beneficia exclusivament als grans grups econòmics. Exigir la derogació de la llei antiterrorista.

3.- Lluitar perquè es porti a terme un programa ampli de Reforma Agrària, que entregui terres a pagesos i pobles indígenes, amb una atenció especial per garantir l’entrega de terres a dones i joves.

4.- Lluitar per el reconeixement del dret dels pobles indígenes a l’autonomia i autodeterminació, que inclogui la devolució dels territoris ancestrals als pobles indígenes.

5.- Reafirmam la nostra identitat com a pageses, com indígenes, com a dones. Ens comprometem amb defensar el dret i el deure de continuar produint aliments per a nosaltres i per a la resta de gent xilena. Ens comprometem amb una agricultura sense agrotòxics, amb la defensa de les nostres llavors, dels nostres sabers i la nostra cultura, en contra de les llavors transgèniques i els monocultius. No volem ser potència agroexportadora. Rebutjam l’encadenament productiu i seguirem lluitant per a produir de manera lliure i d’acord amb els nostres principis. Lluitarem per a la sobirania alimentària com un dret fonamental dels pobles.

6.- Lluitarem per canvis a les polítiques agrícoles fins a contar amb polítiques que fomentin i protegeixin l’agricultura familiar pagesa i garanteixin que els serveis públics, especialment l’INDAP, afavoreixin als petits agricultors i no discriminin a la dona i als joves. Exigim una solució real al problema de l’endeutament pagès i que l’INDAP assumeixi la responsabilitat que li correspon en la creació d’aquest problema.

7.- Demanam i lluitarem per una reforma al Codi d’Aigües que respongui a les prioritats de les comunitats i de les persones, reconeixent l’aigua com un patrimoni comú, derogant i impedint la seva privatització.

8.- Lluitarem per una llei del medi ambient que garanteixi l’efectiva participació ciutadana, que prohibeixi les activitats contaminants i obligui a la fiscalització efectiva. Volem la derogació del decret 701 i que es fomenti la plantació de bosc natiu. No volem més pins i eucaliptus.

9.- Exigim i lluitarem per un sistema d’educació públic, accessible a tots els nins i joves, que respecti les nostres cultures i que ajudi a que els joves quedin al camp. Volem una educació tècnica i agrícola respectuosa amb el medi ambient i amb els nostres sabers.

10.- Exigim i lluitarem per un sistema de salut públic, digne i solidari, a l’abast de tothom, que protegeixi efectivament contra els agrotòxics i altres formes de contaminació.

11.- Exigim un sistema de previsió públic i solidari, jubilació digna i garantida per a tothom i jubilació més primerenca per a les dones del camp.

12.- Agraïm les múltiples mostres de solidaritat que rebem d’altres moviments socials i institucions. Reiteram la nostra decisió de seguir lluitant de manera unitària, unint els nostres esforços i lluites amb el d’altres moviments pagesos i indígenes de tot el món i amb altres moviments socials que avui estan ressorgint, per a continuar el camí de globalitzar la lluita i globalitzar l’esperança.






És temps de somiar! És temps de sembrar! És temps de construir! És temps de participar! És temps de lluitar!

Les dones continuarem tenint la paraula!

Assemblea del Primer Congrés Nacional de ANAMURI

Santiago, 23 de març de 2007


divendres, 23 de març del 2007

Sim Salabim salva un bosc

A Barcelona
Els dos últims caps de setmana de març

Un follet i un sabater que lluiten per salvar un bosc, al Sant Andreu Teatre

Un grup de màquines contaminants arriba a un bosc centenari. La pau i la bellesa del paratge natural es veuen de sobte pertorbades per aquests artefactes que deixen anar fums i sorolls. És la fi del bosc? No: un arbre, un mussol i un follet uniran les seves forces i aconseguiran salvar el bosc.

Aquesta és la història d'El follet i el sabater: un bosc en perill!, que la companyia Sim Salabim porta al Sant Andreu Teatre els dos últims caps de setmana de març. El follet és Leprechaum, un personatge inquiet i entremaliat que fa servir el seu enginy per impedir la destrucció d'un bosc que es casa seva. En la seva lluita tindrà com a aliats un arbre i un vell sabater al qual la sort li ha somrigut: després d'anys sense vendre cap sabata, l'artesà torna a triomfar gràcies a unes misterioses sabates que es troba abandonades aquí i allà.

Fent servir teatre, música i titelles, El follet i el sabater és un espectacle pensat per a nens i nenes de més de tres anys. Les funcions tindran lloc al Sant Andreu Teatre dissabtes 24 i 31 de març, a les 17.30 h, i diumenges 24 de març i 1 d'abril, a les 12 del migdia. L'entrada, de sis euros, té un 50% de descompte disponible per a grups de més de 10 persones.



El follet i el sabater:
un bosc en perill!, de Sim Salabim

Sant Andreu Teatre
Neopàtria, 54
Venda d'entrades al mateix teatre,
una hora abans de l'espectacle,
i al Servicaixa.


· Noticia publicada a LaMalla.net
el 22/03/2007 ·

·

Els arbres a la poesia catalana

Els arbres de la poesia catalana ja tenen llibre

'Amic suau, d'aspres cabells, com vell amic dones consells'. Aquesta mostra d'amor al pi, escrita per Josep Carner va ser recitada per Perejaume a la presentació del llibre 'Els arbres a la poesia catalana'. Per alguna feliç coincidència el 21 de març és el Dia de l'Arbre i el Dia Mundial de la Poesia, el que va ser aprofitat per l'Editorial 3i4 per a presentar una antologia poètica que uneix aquestes dues passions.
L'acte es va realitzar a l'auditori del centre cultural que la Fundació de Caixa Catalunya té a la Pedrera de Barcelona. Aquest comptà amb la presència dels seus autors, Jordi Bigues i Victòria Solina i d'Eliseu Climent, editor de la valenciana 3i4,que no va poder intervenir a l'acte per culpa d'una afecció que l'havia deixat sense veu.
L'acte també va comptar amb la presència del mestre, ja jubilat, Joan Triadú, autor d'un primer recull -inèdit- en aquesta direcció que havia servit de base a l'actual llibre. Triadú, que va ser una important figura de l'Escola Thau, va venir acompanyat l'actual director, Frederic Raurell i del secretari de la Institució Cultural del CIC Jesús Diego. En la seva intervenció va assegurar que 'la poesia catalana dóna per a fer un llibre com aquest' i va destacar la 'gran vinculació dels catalans amb els arbres', posant com a exemple el Pi de les Tres Branques. També va relatar força anècdotes que vinculen l'escola Thau amb els arbres, com la repoblació que els propis alumnes del centre van realitzar l'any 80 als terrenys de Collserola que actualment ocupen.
Els organitzadors van voler agrair especialment el suport rebut per l'escola Thau, l'organització ecologista Greenpeace, la revista Viure en Família, l'empresa Maderas Nobles de Sèquia del Segura i la web Amics Arbres, blog especialitzat en poesia catalana als arbres.
La taula de presentació. A baix, Sargatal, Perejaume i Pérez. Foto: J.C.
També van recitar, a més del ja citat Perejaume, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge que feia la tasca d'amfitrió, i el periodista Carles Pérez. Entre els tres van triar una petita però significativa mostra de la poesia catalana dedicada als arbres i la natura, amb obres de Joan Sebastià Font, Màrius Torres, Salvador Espriu o Joan Salvat-Papasseit. I van reivindicar que la glosa als arbres no és unidireccional, sinó també diàleg: 'Ara, vosaltres arbres, poematitzeu-nos'.
A més a més, la convocatòria va servir per presentar a casa nostra la campanya de l'ONU ¿per mitjà del seu Programa pel Medi Ambient (PNUMA)- que consisteix en plantar mil milions d'arbres durant el 2007. Segons va explicar Jordi Bigues, això significa plantar nou arbres per cada quilòmetre quadrat, o sigui, 580.000 arbres en tots els Països Catalans. Bigues també va anunciar noves iniciatives en aquesta direcció com la presentació de 'deu accions quotidianes contra el canvi climàtic' el proper 3 d'abril i la celebració del Dia de la Terra el 22 del mateix mes, durant el qual repartiran llaços verds que visualitzin la mobilització ciutadana contra el canvi climàtic.

Joan Canela
Sostenible. 22/03/2007
· Noticia publicada a Sostenible el 22/03/2007 ·
· De poesia i d'arbres ·
·
Versos i cançons d'arbres d'Amics arbres · Arbres amics ·

·

dimecres, 21 de març del 2007

Alegreu-vos ! La primavera és aquí !

Avui, dimecres dia 21 de març del 2007,
a les 01:07 hores, s’acaba l'hivern i arriba la primavera

·
Codonyer i cotorreta
Tot passejant per la Ciutadella...
·
·
Minyona, ve l'abril

Minyona, ve l'abril. A cada pas que hom fa
hom encerta un arbret blanc-florit que enamora.
L’aigua juga amb el sol i mig riu i mig plora.
I la guilla amb el llop ja se volen casar.
No hi ha flor com la flor del cirerer salvatge.
Sa rama estesa i nuvial sol blanquejar.
Damunt de la canal i lluny de tot mirar
preserva sense nosa el temps del donzellatge.
No hi ha flor com la flor del codonyer tot verd.
Quan escampa entre els brancs el calze mig obert,
rica d’un fruit pesant, és la més vergonyosa.
Minyona, i què direm del presseguer mollar,
tan rosa en el conreu on el bou ve a llaurar ?
No hi ha flor com la flor d’una boca amorosa.

Josep Sebastià Pons
(Illa del Riberal, Rosselló, 1886-1962)

·
·

*
A la primavera, els codonyers
regats pels corrents
dels rius –on hi ha un jardí de les Verges
no trepitjat- i els raïms
creixent sota dels pàmpols ombrívols
floreixen; mes per a mi, l’amolr
no té cap temps de descans,
sinó que, com el traci Bòreas encès pel llamp,
precipitant-se de casa de Cipris
amb abrusadores follies, obscur, intrèpid,
poderosament, des dels fons (agita)
els meus sentits.
*
No és possible als qui moren trobar ja un remei de vida.

Íbic
(Poeta grec. Segle VI ac)
(Trad. Maria Rosa Llabrés)
·
·