Grans superfícies de jardinatge

Tinc un jardí, extraordinari…

El francès Jardiland aglutina uns 650 milions d'euros cada any i obre una nova superfície a Perpinyà la primavera del 2006, mentre els ciutadans francesos ofereixen 6000 milions d'euros anyals a llurs jardins ! Els persans, que tallaven els rosers del palau, no haurien pas imaginat que milions d'humans farien el mateix només per plaer… D’on ve aquesta embranzida ?
Des de l'antiguitat els jardins i els horts ocupen un lloc important a la història de les més grans civilitzacions. Els primers jardins veritablement famosos, dels quals es promociona des de sempre la grandària i la bellesa, foren els de Babilònia. No eren pas suspesos, tal i com ho transcriu la llegenda, sinó més bé disposats en feixes, i foren considerats com una de les set meravelles del món antic. Les roses de Pèrsia són presents a nombroses obres d'art : esculptures i poemes. I què direm de l'omnipotent Roma antiga on el mateix Cèsar tenia jardins fabulosos al torn del seu palau... uns jardins que imitaren els rics gals.
A l'estat francès es troba rastre dels primers jardins i horts a partir de l'època medieval. Són jardins d'esplai com els imaginem avui dia. S'hi cultiva hortalissa i plantes ornementals, arbres fruiters o encara arbustos podats. Nogensmenys la major part dels hortolans d'aquella època ho són més per necessitat alimentària que no pas pel plaer dels ulls. A partir del Renaixement, sota la influència italiana, els jardins es converteixen en espais cobejats per reis i reines que es llancen llavors en curses de desmesura. Castell de Chenonceau, castell de Villandry, castell de Versailles, un llistat de noms i llocs on els jardins majestuosos i gegantins encara es consideren un reflexe de la potència i la grandària dels seus il·lustres ocupants.
Certs contemporanis nostres hauran heretat d'aquesta febre ? Ens podem legítimament plantejar aquesta pregunta. Ens ho hem de confessar, el jardinatge ha esdevingut per la majoria d'adeptes seus un lleure personal, gairebé egoïsta al sentit etimològic de la paraula. Assistir a aquesta allau de tots aquests decendents de Le Nôtre (el jardiner francès més cèlebre després d'en Nicolau…) cada dia més nombrosos a col·lapsar les jardineries, sobretot els diumenges, per descobrir l'essència rara que convertirà llur trosset de terra en recer de pau, personal, insòlit i únic per llurs ulls, és un espectacle com més va més freqüent. La superfície de les noves jardineries és eloqüent. Els materials utilitzats per edificar-les són cada vegada més nobles. Llur ubicació al cor de les zones comercials i de lleures era escassa ara fa alguns anys. Des d'ara veiem estructures magnífiques de fusta i vidre, amb arquitectura moderna, envoltades per àmplies zones d'aparcament, que conviuen amb cinemes, restaurants, grans superfícies d'alimentació, etc. Així doncs és possible convidar la seua promesa al cinema i al mateix temps regalar-li flors : Està bé, no ?
Unes jardineries franceses uniformitzades al tot el territori. Judiciós ?
Alguna cosa no rutlla pas en aquest sistema de grans superfícies comercials dedicades al jardinatge. Certament hi ha plantes, arbustos, flors i arbres ; segur que s'hi troben tallagespes, tractors, carretons, galledes ; certament també hi ha pots, nanos i fonts ; però també hi ha animals ! Peixos, ocells, rosegadors, gossos, gats, tots ésser vivents de procedència tot sovint suspecta, amb destí més que hipotètic. Una jardineria de Lille, al nord de l'estat, pot comercialitzar les mateixes espècies que una jardineria perpinyanenca ? Ha de fer-ho ? Segurament que no. Els productes venuts són organismes vius, provinguts de medis diferents, que exigeixen un cert clima per sobreviure. Nombroses plantes de pot poden aclimatar-se a la majoria de regions del territori francès però no passa el mateix amb els animals els orígens dels quals imposen sovint condicions de vida específiques. Cada any moren milions de peixos en aquaris per manca de propietats hidrològiques adaptades. Què hem de dir dels rosegadors vinguts de l'Àfrica, dels ocells tropicals i de tots aquests animals dits exòtics que es moren a rabent pel simple fet que no els convé el medi ambiental en el qual es retroben ? Es trobarien més bé al lloc que mai no haurien pas hagut de deixar !
Si la tendència general s'orienta cap al jardí paisatger és probablement perquè l'aparent desordre i la llibertat d'ordenança ofereixen als jardiners, que tenen una vida diària amb obligacions, l'espectacle apaivagador d'una vegetació lliure. Potser això és l'inici d'una reconciliació amb la natura, una participació ?

Sengué Wangpo

La Clau | 31.03.06

· Article publicat a La Clau el 31.03.06 ·

·