(o deixar-s’hi la pell a l’ofici de fer d’arbre)
Aquests dies el planeta festeja de ple amb el sol. A la nostra latitud la radiació és màxima.
Gràcies al prodigi de la llum que el fa créixer, l’arbre no deixa de tocar el cel expandint-se en el seu cicle vital. Fa seva la dita “renovar-se o morir”: ara es descarrega de totes les agressions que pot; les que no, les va compartimentant. Viure per ell és un procés de canvi i adaptació constant, no es pot permetre el luxe de fugir. Quan no pugui més ralentirà la seva vegetació. Sembla que la seva fisiologia estigui adaptada a l’incivisme i ara bé quan toca desprendre’s de moltes nafres gratuïtes i estrenar pell nova.
Així doncs toca d’espellofar-se, purgar fulla atacada per la cendrosa, i esperar que es faci una comissió per a veure si es pot disposar d’una mica més d’aigua…
Finalment i amb una mica de sort -si li ha tocat viure en un escocell lluny d’un contenidor d’escombraries- (*) potser s’escaparà d’anar-se’n escalivat al canyet ara que ve Sant Joan.
(*) En d’altres anotacions podreu trobar més entrebancades amb la dura realitat arborícola :
• Incendis urbans• El cromatisme de l’escorça dels plàtans
• Arbres cremats, arbres rostits
Joan de Déu Fernàndez i Brusi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.