Plenes de bellesa fins al darrer dia

“Quaranta dies després del Hanami”

Primer premi concurs literari narrativa Esteve Albert

Cirerer florit. Hanami de Masquefa 2013. Foto de Frank Guinart

Estimades filles, sóc perfectament conscient que no puc ajornar el nostre comiat. Quan ha sortit el Sol he vist que el Gran Amo enfilava el camí per venir a convidar-vos. Deu estar a punt d’arribar, … i amb ell, també, una separació agredolça. Per tant, m’agradaria dir-vos quan orgullós em sento de vosaltres. Sou precioses, heu sabut madurar, malgrat aquelles reticències absurdes que us tenien ancorades en la vostra infància. No recordeu quan us deia que aquell bonic vestit blanc no el podíeu dur posat eternament?. No recordeu com d’enrabiades estàveu a mesura que per força us en havíeu d’anar desprenen?. El cert, però, és que totes ho vareu acceptar, primer amb resignació, ja ho sé, però desprès amb un cert goig interior que molt tenia a veure amb aquella idea del “fluir amb la vida”, de no encallar-se en el passat. És aquesta idea d’entrega la que més honora les nostres arrels, la que més sentit dona al cicle de les estacions, al pas inexorable del temps. Sempre he cregut que aquesta idea, que diu que hem nascut per alguna cosa diferent a consumir-nos sota el sol, ens ajuda a superar totes les pors. La por a morir de set, la por a morir de fred, la por a caure i no saber-nos aixecar, la por a ser minvats per alguna malura, ... fins i tot la por al becdocell. Aquesta darrera, la més selectiva de totes, segons m’han explicat els meus avantpassats que encara poden gaudir veient-vos créixer. Algunes de les vostres germanes no van superar aquella por i van sucumbir esventrades sense compassió. Van ser moments molt difícils i dolorosos per a totes vosaltres. Malgrat tot, jo sabia que també acomplien una funció, que aquell episodi on donaven la seva vida no succeïa perquè si. Llavors era molt difícil de poder-vos-ho explicar, ... i encara ho continua sent ara. Fins i tot les que no van suportar la por a l’abisme van merèixer un reconeixement doncs amb el pas del temps van tornar a les arrels. Era només qüestió d’amarar-se de pluja uns quants cops.

Un pom de color. Foto de blogufotos: la Diana

El Gran Amo és molt diferent a mi i als meus companys. Nosaltres no hem voltat món, ell segurament sí; tantes vegades ens hem preguntat què hi ha al darrera d’aquella serralada que perfila el nostre horitzó. Alguns de nosaltres varem assegurar que allà mateix s’acabava tot, que a l’altra banda només existia un gran forn on es coïa una gran massa de foc que en elevar-se cada albada conformava el que s’anomena Sol. El problema és que mai ho podrem veure amb els nostres propis ulls, nosaltres som d’aquí i la nostra finalitat no és descobrir que hi ha més enllà del que abasta la nostra mirada. D’altra banda, per més que any rere any li hem formulat preguntes sobre les nostres especulacions, em dona la sensació que o bé parlem llengües diferents o bé els nostres precs sempre se’ls emporta el vent.

Cireres. Foto de Joan Torres

Avui o potser demà sereu arrencades de la vostra llar, deixeu-me felicitar-vos de nou perquè heu estat capaces d’arribar plenes de bellesa fins al darrer dia. No us puc dir quin és el vostre futur, jo tinc encarregada una missió diferent, però estic segur que, a diferència de jo i dels meus companys, viatjareu i veureu què hi ha més enllà d’aquest hort que ens rodeja i dels quatre camins que menen a la casa del Gran Amo i al camp d’oliveres que tenim al costat. Estic segur, també, que us portareu tan bé com per a que es reprodueixi l’experiència l’any vinent, és així com es renova el cicle de la vida i com vosaltres i nosaltres sentim que darrera la bellesa efímera del que ell anomena Hanami o Floració del Cirerer, existeix un sentit més profund i, sense dubte, misteriós.

Francesc Guinart i Palet

Francesc Guinart amb el Primer premi concurs
literari narrativa Esteve Albert, de Dosrius

Reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya

Presentació del llibre a Barcelona
el 26 de març a les 7 de la tarda

El dimecres de la setmana vinent, dia 26 de març del 2014, es presentarà el llibre Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya.

L'acte es farà a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (C. del Carme, 47, Barcelona) a les 7 de la tarda.

El Dr. Joandomènec Ros, president de l'IEC i del Consell de Protecció de la Natura, farà el parlament i després intervindran els tres coordinadors del llibre, Josep M. Mallarach, Joan Montserrat i Josep Vila.

Tots els qui se sentin atrets pels magnífics boscos centenaris i enamorats pels seus arbres majestuosos gaudiran d'aquest llibre, que s'acompanya d'imatges i poesies evocadores.

Podeu descarregar el llibre a:
IEC. Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. Arxiu pdf
Silene. Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. Arxiu pdf

Per una modificació de la definició de boscos a la FAO

Carta oberta a la FAO
21 de març de 2014
Dia Internacional dels Boscos

Definir els boscos com allò que realment són

A la FAO

Director General

Sr. José Graziano da Silva

Som un ampli grup de moviments socials, ONG’s i activistes, qui dirigim aquesta crida urgent a la FAO perquè revisi la seva actual definició dels boscos. Actualment la vostra definició redueix el bosc a una àrea qualsevol coberta per arbres, deixant de costat la diversitat estructural, funcional i biològica de la resta d’elements que ho composen, així com la importància cultural de la interacció entre els boscos i les comunitats. Aquesta definició de la FAO afavoreix principalment els interessos del lobby de la fusta i de les companyies que realitzen plantacions industrials d’arbres per a produir cel·lulosa, paper i làtex, mentre que no té en compte als 300 milions de dones i homes del mon que, segons la FAO, depenen directament dels boscos per a la seva subsistència. Això inclou als pobles i poblacions indígenes i tradicionals, molts dels quals són camperols que la seva sobirania alimentaria depèn de l’agricultura en el bosc així com de l’ús de la rica diversitat de productes que no és fusta que aquest ofereix. Tots ells no només garanteixen la seva pròpia sobirania alimentaria sinó que contribueixen de manera fonamental a alimentar el món. Els boscos compleixen un paper fonamental a les vides d’aquests homes i dones, que són pagesos, artesans, pescadors i recol·lectors i que han de figurar entre els principals actors d’un procés de revisió que la FAO hauria d’iniciar per a assolir que la seva definició de boscos reflecteixi  allò que aquests representen al segle XXI.  

Els boscos són tan importants per a la vida de milions de dones i homes que de nombroses maneres depenen d’ells, que els sol resultar difícil expressar en paraules, encara en el seu propi idioma, fins a quin punt els boscos els resulten crucials. A vegades els pobles del bosc resumeixen aquesta importància dient simplement que el bosc és la seva “llar”, no només un bocí de terra cobert d’arbres sinó un territori on es senten protegits i on poden trobar tot allò que necessiten per a viure bé. Aquests pobles solen ser indígenes, i entre ells figuren el centenar de pobles voluntàriament aïllats que encara resten. També s’inclouen molts altres grups que si bé posseeixen una gran diversitat d’estils de vida, tots depenen del bosc. Sense excepció tots ells donen proves de gran respecte cap al bosc del qual depenen i senten que formen part.

Si bé la recol·lecció de productes no de fusta és una activitat essencial per a gran part d’aquests homes i dones que depenen del bosc, altres són camperols que practiquen l’agricultura amb mètodes transmesos des de fa varies generacions i que perfeccionaren amb la finalitat de mantenir intactes les funcions del bosc. Aquest tipus d’agricultura, així com la caça, la pesca i la recol·lecció d’una sèrie de productes no de fusta, com mel, fruits, llavors, aglans, tubercles, plantes medicinals i herbes, assegura la sobirania alimentaria i la salut d’aquestes poblacions. Els camperols contribueixen també a la subsistència d’un nombre encara major de persones: 1.600milions segons les estimacions de la pròpia FAO. A més, els pobles del bosc empren la fusta principalment per a les seves necessitats domèstiques i rares vegades com a principal activitat comercial. Però fins i tot quan és utilitzada comercialment, el comerç es realitza als mercats locals. Les comunitats que depenen del bosc solen conèixer bé el potencial de destrucció de l’extracció  comercial de fusta. Aquesta dona enormes guanys a una grapada de forasters, però deixa rere seu una destrucció irreparable i altera greument els mitjans de vida de la població.

Tan mateix, els Estats i les institucions multilaterals com al FAO i el Banc Mundial, segueixen considerant als boscos com a terres on l’extracció comercial de fustes valuoses per part de companyies privades, moltes d’elles estrangeres, és la millor manera que té un país d’encaminar-se cap al nomenat “desenvolupament” i treure a la gent de la “pobresa”. Aquesta perspectiva centrada en la fusta és a l’origen de l’actual definició de bosc de la FAO: “Terres que s’estenen per més de 0’5 hectàrees dotades d’arbres d’una altura superior a 5 m i una coberta de capçada superior al 10 per cent, o d’arbres capaços d’assolir aquesta altura in situ”.

Aquesta definició reduccionista també justifica l’expansió de les plantacions industrials d’arbres com a suposats “boscos plantats”. Segons la definició de la FAO, aquest tipus de monocultiu a gran escala es considera fins i tot com a “reforestació” i serviria per a compensar la pèrdua de boscos. A la pràctica, les plantacions industrials, ja siguin arbres, de palma oliera o de soja, han contribuït molt a la destrucció dels boscos i altres biomes, tals com pastures i sabanes a totes parts del món. Gràcies a elles, una grapada de companyies transnacionals han obtingut abundants guanys, però les comunitats que depenen del bosc han quedat a la misèria i, sovint, han hagut d’abandonar els seus territoris. Les dones, que en general han desenvolupat una relació particular amb el bosc, tendeixen a patir més amb la seva destrucció. Les comunitats afectades per els monocultius d’arbres a gran escala d’arbres mai els anomenen boscos.  

L’informe de la FAO “Estat dels boscos del món” segueix difonent el mite que la desforestació ja no és un problema tan important com en el passat. Aquesta suposada bona notícia es deu a que la FAo confon boscos i plantacions, permetent així que dotzenes de milions de plantacions industrials d’eucaliptus, acàcies i hevees de creixement ràpid siguin comptabilitzats com “boscos plantats” a les estadístiques forestals de cada país. Aplicant l’actual definició de bosc de la FAO, fins i tot una plantació de 100.000 hectàrees d’eucaliptus genèticament modificats de creixement ràpid és un “bosc”, a pesar de tots els impactes negatius inherents al monocultiu a gran escala, sense parlar del risc que es contamini la composició genètica dels arbres i boscos dels voltants.

En els seus principis fundacionals, la FAO es descriu a sí mateixa com na organització que dirigeix les “activitats internacionals encaminades a eradicar la fam” i “un fòrum neutral on totes les nacions es reuneixen com iguals”. Perquè aquesta declaració sigui certa, la FAO ha de modificar urgentment la seva definició de boscos perquè en lloc de reflectir les preferències i perspectives de les companyies de fusta, pasta, papereres i cautxú, reflecteixi allò que els pobles que depenen dels boscos veuen en ells, i l’ús que fan d’ells.

A diferència del procés ja existent a la FAO, el procés d’elaborar una nova i més apropiada definició de boscos, ha d’involucrar a les dones i als homes que depenen directament dels boscos. Una definició apropiada ha de recolçar les seves formes de vida, xarxes i organitzacions. En el Dia Internacional dels Boscos ens comprometen a prosseguir la campanya tendent a que la FAO i totes les organitzacions pertinents iniciïn un procés, dirigit per les comunitats dels boscos, per a formular una nova definició de boscos.

Signat per:

La Via Campesina

Amigos de la Tierra Internacional

Focus on the Global South

Movimiento Mundial por los Bosques Tropicales

El Patxaran den Rafel: una delicatessen

Tan senzill de fer i tan bo

ca - xopet de patxaran
es - chupito de pacharán
fr - goutte au patxaran
it - sorso di patxaran
en - shot of patxaran
de - kurzer Patxaran

Ja ni m'enrecordava. Fa sis mesos el nostre amic Rafel Mas va fer un taller molt interessant sobre l'elaboració del patxaran a la festa de cloenda del Mercadet rural d'estiu de Son Macià a Manacor. Va preparar tres ampolletes d'aquest licor, es va fer una rifa i una d'elles em va tocar a mi. 

 En Rafel em va recomanar posar-la a un lloc obscur i oblidar-me d'ella durant uns mesos. Avui, fent neteja dins la caseta de l'hort, l'he trobada i m'ha sorprès el seu viu color vermell sang.

Si us he de ser sincer ja no record amb seguretat quins eren els ingredients, potser anís sec, aranyons (fruits de Prunus spinosa), unes mores de romeguer (Rubus ulmifolius) i l'ingredient secret den Rafel: uns grans de cafè torrefacte (Coffea arabiga).

El que sí que us puc assegurar és que el xopet que m'he begut m'ha semblat absolutament deliciós. 

Gràcies, Rafel. Ets un artista!

 Flors d'aranyoner.

 Aranyons.

Actualització després de sis anys i mig, dia 7 de març de 2020

El seu gust i el seu aroma, i en definitiva el seu bouquet, han millorat moltíssim. Ara, ja envellit, sí que és bo de bon de veres!

Començant des de baix

Trinitat Nova i natura:
una mirada als nostres arbres

Ben segur que si volem que es valorin, es coneguin i s'estimin els nostres arbres, cal començar pels més petits.

Per això, té un interès especial que dins del projecte que van engegar l'any passat, tres centres escolars de Trinitat Nova a 9 Barris-Barcelona, amb l'objectiu de què per mitjà d'un concurs de fotografia els alumnes en sàpiguen més del seu barri, enguany han escollit el tema: "Trinitat Nova i natura: una mirada als nostres arbres".

Es va preparar un itinerari, la majoria arbres, on els Pinus, Grevillea robusta i juniperina, Populus, Washingtonia, Cupressus, Eucaliptus, Phoenix, Prunus, Jacaranda, Cedrus, Yucca, Quercus, Rosmarinus, Lavandula, Euphorbia ... havien de ser l'objectiu dels fotògrafs.

A la sortida, el 24 de gener, uns mostraven l'aspecte que mantenen al llarg de l'any, altres ensenyaven l'esquelet nu o amb unes poques fulles que es resistien a caure.

Els participants, nois i noies entre 10 i 12 anys, amb una màquina per cada 4/5, emprengueren, amb il•lusió, la captació de les millors imatges dels exemplars, després d'haver-los, prèviament, identificat.

Cada grup va escollir la seva millor foto (11 fotos, una per grup). La imaginació, la poesia, la fantasia... van servir per posar-hi els títols que figuren al seu peu.

Aquestes fotos seran exposades als centres i al vestíbul del mercat del barri.

En uns moments de dificultats afegides, amb l'excusa de la crisi, per unes cruels i insensibles retallades, cal lloar la iniciativa i l'esforç d'aquests tres centres, Escola Sant Jordi, Escola Sant Josep Oriol i Institut Roger de Flor.

Encomiable, sobretot ara, quan la tendència acostuma a ser la d’endreçar només casa nostra i això ja és molt, ells han sigut capaços de fer-ho conjuntament, donant un sentiment de barri , especialment important pels qui, com algunes de les espècies fotografiades, fa poc que han arribat de llocs molt llunyans. Segur que és un bon camí per ajudar-los a arrelar!

Una experiència per repetir amb les variables que calguin.

Joan Catafal i Alberto Sanagustín

Paisatge emmarcat

Perruques de Carnaval

Plantes carnívores

La vida i la llum

L’hèlix voladora

Primavera hivernal

Formes de lletres

L'esperança de la vida

L'arbre de quatre dits

Sembla un gos

Sol terrestre

Empelt de Corona davall bossa de plàstic

Microcitrus australasica damunt patró de llimonera.

Fa un parell de setmanes la conservadora del Jardí Botànic de Sóller, després de veure el post del meu blog sobre el caviar vegetal, caviar cítric o finger lime, Microcitrus australasica, em va enviar un correu per a demanar-me que l'ajudés a aconseguir un exemplar d'aquest cítric australià, ja que dels dos exemplars que tenien al jardí, un havia mort i l'altre estava molt malalt. 

Ja que la millor manera de reproduir aquest fruiter és per empelt damunt un altre cítric i tenint l'experiència prèvia que el millor peu o patró és la llimonera, despús-ahir vaig comprar un bell exemplar als Vivers Puigserver de Sóller per 22 € i avui he procedit a empeltar-lo.

 

 Etiqueta de la llimonera.

Després de regar el patró copiosament dues hores abans per a que estigui ben hidratat i l'escorça es desferri amb facilitat, he tallat tot el brancatge amb unes tisores de podar.

Com podeu veure el patró és molt espinós. Per a empeltar-lo es fa precís tallar les espines.

Amb unes tenalles per a Bonsai que vaig comprar a una tenda especialitzada fa 28 anys he tallat totes les espines ran de la tija. Amb les mateixes tenalles i el ganivet d'empeltar he retallat les rebaves i l'escorça aixafada del tall superior per a sanejar la ferida.

Capseta del ganivet d'empeltar que vaig comprar fa uns dies a una ferreteria. Ja en tenia un però aquest em va agradar molt i em vaig donar el caprici.

El seu preu no és excessiu.

El ganivet plegat. Com podeu veure cap al palmell de la mà.

Els seus dos components desplegats: a un extrem el ganivet pròpiament dit amb una fulla ideal per a tallar l'escorça del patró i rebaixar en bisell les pues i a l'altre extrem una petita falca o tascó que serveix per a desferrar l'escorça amb facilitat.

Després de sanejar el tall superior he procedit a fer un tall longitudinal d'uns 5 o 6 centímetres a l'escorça del patró.

A continuació he desferrat l'escorça amb la falca.

Branquetes de Microcitrus australasica rectes i sense ramificacions, ideals per a empeltar.

He fotografiat una fulla parasitada pel Minador dels cítrics, que també afecta a aquest cítric. Per sort nombrosos insectes depredadors com vespes i escarabats i diversos ocellets insectívors s'han especialitzat a alimentar-se del minador i la plaga està controlada d'una manera natural sense necessitat de fumigar amb pesticides.


 Tros de branqueta d'uns 12 centímetres a la qual he arrabassat les fulles proximals deixant les tres distals per a permetre respirar a l'empelt, ja que es tracta d'una planta perennifolia que no reposa o hiverna els mesos més freds. També he tallat les temibles espines com a agulles que impedeixen fer l'empelt.

 Amb el ganivet he rebaixat en bisell la part proximal de la branqueta.

Detall del tall en bisell.

Seguidament he introduït la part bisellada dins el tall longitudinal. Per a que l'arbre resultant tengui una forma maca li he fet tres empelts que si aferren es transformaran en les seves tres branques principals.

Detall dels tres empelts en Corona.

Paquet de cintes de plàstic especials per a fer empelts a arbres joves.

Mateix paquet anterior que em va costar uns 4 € a una ferretería. També el venden a les cooperatives d'agricultors.

Detall de la cinta d'empeltar.

A continuació he procedit a fermar molt fort els tres empelts amb una cinta, afegint posteriorment una altra cinta per damunt per a que la fermada quedi ben hermètica.

Per tancar totes les ferides, tant del patró com de l'extrem de les tres estaquetes, he utilitzat aquest excel·lent màstic d'empeltar que estic usant des de fa 24 anys amb molt bons resultats.

He empastissat amb màstic el tall superior del patró i els extrems de les tres branquetes per a que no perdin aigua i no es deshidratin. Al mateix temps aquesta pasta o màstic té propietats fungicides i evita infeccions per fongs.

Detall de l'empastissada amb màstic, que en assecar-se adquireix la consistència del plàstic i tanca hermèticament totes les ferides.

Finalment, en tractar-se d'un empelt d'una planta de fulla perenne que no descansa a l'hivern i conserva les fulles, és necessari cobrir l'empelt amb una bossa de plàstic transparent a manera de petit hivernacle, que mantindrà la humitat de les estaquetes fins que el patró i l'empelt hagin unit els seus teixits i les branquetes de Microcitrus ja rebin aigua i nutrients del patró.

Les bosses per a entrepans són ideals.

Colocació de la bossa.

La bossa fermada per la part inferior.

La llimonera ja empeltada. És convenient deixar la bossa durant dues o tres setmanes per a donar temps al fet que es produeixi la unió del cambium del patró i les estaquetes. Uns dies abans de retirar la bossa li podem fer un parell de forats per a que l'empelt comenci a adaptar-se a l'absència de protecció.

Si hi ha sort i aferra bé, regalaré el nou Microcitrus australasica al Jardí botànic de Sóller. El Finger lime o Caviar cítric creix vigorosament empeltat damunt llimonera. Quan les gemmes de les estaquetes brostin, afegiré aquí les fotos del seu progrés.

M'alegrarà molt veure´l ja gros quan visiti el jardí.