Per una modificació de la definició de boscos a la FAO

Carta oberta a la FAO
21 de març de 2014
Dia Internacional dels Boscos

Definir els boscos com allò que realment són

A la FAO

Director General

Sr. José Graziano da Silva

Som un ampli grup de moviments socials, ONG’s i activistes, qui dirigim aquesta crida urgent a la FAO perquè revisi la seva actual definició dels boscos. Actualment la vostra definició redueix el bosc a una àrea qualsevol coberta per arbres, deixant de costat la diversitat estructural, funcional i biològica de la resta d’elements que ho composen, així com la importància cultural de la interacció entre els boscos i les comunitats. Aquesta definició de la FAO afavoreix principalment els interessos del lobby de la fusta i de les companyies que realitzen plantacions industrials d’arbres per a produir cel·lulosa, paper i làtex, mentre que no té en compte als 300 milions de dones i homes del mon que, segons la FAO, depenen directament dels boscos per a la seva subsistència. Això inclou als pobles i poblacions indígenes i tradicionals, molts dels quals són camperols que la seva sobirania alimentaria depèn de l’agricultura en el bosc així com de l’ús de la rica diversitat de productes que no és fusta que aquest ofereix. Tots ells no només garanteixen la seva pròpia sobirania alimentaria sinó que contribueixen de manera fonamental a alimentar el món. Els boscos compleixen un paper fonamental a les vides d’aquests homes i dones, que són pagesos, artesans, pescadors i recol·lectors i que han de figurar entre els principals actors d’un procés de revisió que la FAO hauria d’iniciar per a assolir que la seva definició de boscos reflecteixi  allò que aquests representen al segle XXI.  

Els boscos són tan importants per a la vida de milions de dones i homes que de nombroses maneres depenen d’ells, que els sol resultar difícil expressar en paraules, encara en el seu propi idioma, fins a quin punt els boscos els resulten crucials. A vegades els pobles del bosc resumeixen aquesta importància dient simplement que el bosc és la seva “llar”, no només un bocí de terra cobert d’arbres sinó un territori on es senten protegits i on poden trobar tot allò que necessiten per a viure bé. Aquests pobles solen ser indígenes, i entre ells figuren el centenar de pobles voluntàriament aïllats que encara resten. També s’inclouen molts altres grups que si bé posseeixen una gran diversitat d’estils de vida, tots depenen del bosc. Sense excepció tots ells donen proves de gran respecte cap al bosc del qual depenen i senten que formen part.

Si bé la recol·lecció de productes no de fusta és una activitat essencial per a gran part d’aquests homes i dones que depenen del bosc, altres són camperols que practiquen l’agricultura amb mètodes transmesos des de fa varies generacions i que perfeccionaren amb la finalitat de mantenir intactes les funcions del bosc. Aquest tipus d’agricultura, així com la caça, la pesca i la recol·lecció d’una sèrie de productes no de fusta, com mel, fruits, llavors, aglans, tubercles, plantes medicinals i herbes, assegura la sobirania alimentaria i la salut d’aquestes poblacions. Els camperols contribueixen també a la subsistència d’un nombre encara major de persones: 1.600milions segons les estimacions de la pròpia FAO. A més, els pobles del bosc empren la fusta principalment per a les seves necessitats domèstiques i rares vegades com a principal activitat comercial. Però fins i tot quan és utilitzada comercialment, el comerç es realitza als mercats locals. Les comunitats que depenen del bosc solen conèixer bé el potencial de destrucció de l’extracció  comercial de fusta. Aquesta dona enormes guanys a una grapada de forasters, però deixa rere seu una destrucció irreparable i altera greument els mitjans de vida de la població.

Tan mateix, els Estats i les institucions multilaterals com al FAO i el Banc Mundial, segueixen considerant als boscos com a terres on l’extracció comercial de fustes valuoses per part de companyies privades, moltes d’elles estrangeres, és la millor manera que té un país d’encaminar-se cap al nomenat “desenvolupament” i treure a la gent de la “pobresa”. Aquesta perspectiva centrada en la fusta és a l’origen de l’actual definició de bosc de la FAO: “Terres que s’estenen per més de 0’5 hectàrees dotades d’arbres d’una altura superior a 5 m i una coberta de capçada superior al 10 per cent, o d’arbres capaços d’assolir aquesta altura in situ”.

Aquesta definició reduccionista també justifica l’expansió de les plantacions industrials d’arbres com a suposats “boscos plantats”. Segons la definició de la FAO, aquest tipus de monocultiu a gran escala es considera fins i tot com a “reforestació” i serviria per a compensar la pèrdua de boscos. A la pràctica, les plantacions industrials, ja siguin arbres, de palma oliera o de soja, han contribuït molt a la destrucció dels boscos i altres biomes, tals com pastures i sabanes a totes parts del món. Gràcies a elles, una grapada de companyies transnacionals han obtingut abundants guanys, però les comunitats que depenen del bosc han quedat a la misèria i, sovint, han hagut d’abandonar els seus territoris. Les dones, que en general han desenvolupat una relació particular amb el bosc, tendeixen a patir més amb la seva destrucció. Les comunitats afectades per els monocultius d’arbres a gran escala d’arbres mai els anomenen boscos.  

L’informe de la FAO “Estat dels boscos del món” segueix difonent el mite que la desforestació ja no és un problema tan important com en el passat. Aquesta suposada bona notícia es deu a que la FAo confon boscos i plantacions, permetent així que dotzenes de milions de plantacions industrials d’eucaliptus, acàcies i hevees de creixement ràpid siguin comptabilitzats com “boscos plantats” a les estadístiques forestals de cada país. Aplicant l’actual definició de bosc de la FAO, fins i tot una plantació de 100.000 hectàrees d’eucaliptus genèticament modificats de creixement ràpid és un “bosc”, a pesar de tots els impactes negatius inherents al monocultiu a gran escala, sense parlar del risc que es contamini la composició genètica dels arbres i boscos dels voltants.

En els seus principis fundacionals, la FAO es descriu a sí mateixa com na organització que dirigeix les “activitats internacionals encaminades a eradicar la fam” i “un fòrum neutral on totes les nacions es reuneixen com iguals”. Perquè aquesta declaració sigui certa, la FAO ha de modificar urgentment la seva definició de boscos perquè en lloc de reflectir les preferències i perspectives de les companyies de fusta, pasta, papereres i cautxú, reflecteixi allò que els pobles que depenen dels boscos veuen en ells, i l’ús que fan d’ells.

A diferència del procés ja existent a la FAO, el procés d’elaborar una nova i més apropiada definició de boscos, ha d’involucrar a les dones i als homes que depenen directament dels boscos. Una definició apropiada ha de recolçar les seves formes de vida, xarxes i organitzacions. En el Dia Internacional dels Boscos ens comprometen a prosseguir la campanya tendent a que la FAO i totes les organitzacions pertinents iniciïn un procés, dirigit per les comunitats dels boscos, per a formular una nova definició de boscos.

Signat per:

La Via Campesina

Amigos de la Tierra Internacional

Focus on the Global South

Movimiento Mundial por los Bosques Tropicales