Ametles d'aquí i d'allà

Ametles de Califòrnia

L'altre dia vaig tornar de Menorca amb un avió d'Air Nostrum, companyia valenciana no sé si aliada d'Iberia o absorbida per ella, però que de fet és qui realitza els vols, declarats de servei públic, que té assignats Iberia entre les dues illes.
La primera cosa que em va sobtar fou la promoció que es feia, en primer lloc de "la Comunitat Valenciana", que figura amb lletres ben grosses al fuselatge de l'avió i, més tard, ja a l'interior de l'aparell, de Castella i Lleó. A més a més de dedicar a aquesta darrera comunitat una gran part de la revista de la companyia i de retolar-ne amb el nom alguns elements visuals, va ser la mateixa hostessa qui, micròfon en mà, ens va contar les excel·lències de Castella i Lleó i va aprofitar l'avinentesa per aconsellar-nos fer-hi una escapadeta. Res a dir, de tot això. Supòs que la Junta hi deu haver abocat un bon grapat d'euros per la propaganda. Tothom ha de viure.
Quan érem a un poc més de mitjan camí, la mateixa hostessa ens va obsequiar amb una tovalloleta refrescant i una bosseta de fruits secs. En vaig llegir l'etiqueta i tot d'una em vaig sorprendre que, entre la barreja que se'ns oferia, s'hi anunciava la presència d'ametles de Califòrnia. Just en aquell precís moment em vaig adonar que per la finestra ja començàvem a albirar Mallorca i, així com baixàvem, ben aviat vaig poder començar a distingir alguns trets del seu paisatge, entre els quals, no cal dir-ho, hi havia una notable presència de plantacions d'ametlers. Immediatament vaig relacionar totes dues coses i em va envair el desconhort i la tristesa. A aquesta gent ja li anava bé fer publicitat d'aquells que li paguen per lloar els seus encants, però em va quedar ben clar que tot era per una simple transacció comercial. Res més. Com pot ser que a un vol de servei públic entre Menorca i Mallorca es convidi els passatgers a tastar l'ametla californiana en lloc de la mallorquina? No són conscients que alguns dels qui els han pagat religiosament el preu del bitllet, per cert, sovint força més car que el de destinacions molt més llunyanes, poden ser pagesos que conren els ametlers que en aquell precís instant vèiem ja per la finestra? I que gràcies a la invasió d'ametla californiana, permesa per la Unió Europea, tot sigui dit, fa dos anys seguits que el preu que obtenen pel seu producte no cobreix les despeses que els ocasiona tenir cura dels arbres i procedir a la recol·lecció?
No valdria més que pensassin un poc més en aquells que els permeten mantenir el seu negoci i aplicar la vella dita mallorquina "una mà renta l'altra"? Està molt bé que donin una bosseta de fruits secs als passatgers. És una forma de potenciar un dels productes bàsics d'una dieta saludable, però ja que ho fan, haurien de tenir un poc més de sensibilitat cap als productes del país i aprofitar l'ocasió per promocionar la nostra pròpia ametla, que, a més a més de ser nostra, té un gust ben diferent, i per a mi i per a la majoria de gent que conec, bastant millor que el de la californiana. O per fer-ho necessiten que qualcú els pagui? No en tenen prou d'haver aconseguit la concessió de servei públic que els ha eliminat tota la competència? No hi poden posar un poquet de part seva?

Jaume Lladó

· Article publicat a Diari de Balears el 30.05.2011

Presentació del Vocabulari forestal

Presentació a València del Vocabulari forestal
de la Xarxa Vives i de l'APNL

Dia: Dimecres 1 de juny del 2011
Hora: 13.00 h
Lloc: Universitat Politècnica de València. Saló de graus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (Edifici 3P, planta baixa).
Adreça: Camí de Vera, s/n. València.

Amb la intervenció dels autors, Adriana Gil Puig i Rafael Delgado Artés.

Se sortejaran uns exemplars del vocabulari en format memòria usb entre els assistents.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

El Vocabulari forestal és una edició recent de la Xarxa Vives i de l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la UPV. La presentació de l'obra la faran Adriana Gil Puig i Rafael Delgado Artés, enginyers de Forests i coautors del vocabulari. Els altres autors són Vicent Garcia Martínez (llicenciat en Filologia Catalana), Penélope MacDonald Lightbound (doctora en Filologia Anglesa), Mercedes López Santiago (doctora en Filologia, esp. Francès) i M Elena Baynat Monreal (doctora en Filologia, esp. Francès).

El Vocabulari forestal compila terminologia de diferents branques de la ciència forestal com ara la Silvicultura, l'Ordenació forestal, la Dasometria, els Aprofitaments o les Repoblacions forestals, de ciències bàsiques relacionades amb el medi natural, com la Biologia vegetal o la Geomorfologia, i d'altres aspectes relacionats amb els terrenys i la propietat forestal.
Aquesta edició per a la Xarxa Vives consta d'un recull de 5.945 termes en valencià ordenats de manera discontínua on, per a cada terme, se'n donen les equivalències corresponents al castellà, anglès i francès. Dins del recull hi ha 800 noms de plantes, fongs i animals per als quals se'n dóna també el nom científic. Per últim, el vocabulari presenta els índexs castellà, anglès, francès i de noms científics, per tal de facilitar-ne la cerca multilingüe.
A més, es tracta del primer llibre electrònic editat dins de la col·lecció de vocabularis de la Xarxa Vives i el primer que ha publicat l'Editorial UPV, a la pàgina de la qual es pot descarregar lliurement: UPV Vocabulari forestal [arxiu Pdf 50 Mb]

Es poden escriure suggeriments i comentaris a Adriana Gil, que ha dirigit l'obra, si se li escriu a: vocabulariforestal@gmail.com

· Vocabulari forestal multilingüe ·

Una carrasca de Calaceit

Una alzina aragonesa

No fa gaire érem al Matarranya, triscant per la muntanya, quan vam topar amb un arbre colossal. Una alzina, esplèndida. Per voltar el tronc calien cinc persones agafades de la mà. Imaginem-nos un pop cap per avall: les branques, com tentacles, tenien un gruix rocós. S'estenien per damunt dels nostres caps, paral·leles al terra, cobrint-nos amb la seva escorça rugosa. I no era un arbre qualsevol: aquella alzina era una metàfora de la Guerra Civil.
Molt a prop hi havia un plafó informatiu. Com que el text no era gaire extens el puc incloure tot sencer.
"La carrasca del Mas de X es una de las de mayores dimensiones de todo Aragón. Si este monumento natural pudiera hablar nos contaría muchos de los acontecimientos que han sucedido en Calaceite a lo largo de estos últimos siglos. Quizás uno de los más críticos para la propia carrasca fue aquel día del año 1936 cuando estuvo a punto de ser talada por unos milicianos anarquistas para su aprovechamiento como leña. La intervención de un vecino de Calaceite en su favor, así como el hecho de tener que realizar la corta de tan tremendo tronco con tronzador, seguro que influyó en la decisión final de realizar tal acción" .
El Baix Aragó és l'únic lloc del món on ha triomfat una revolució anarquista. El juliol del 1936 el Matarranya va quedar en mans de la CNT-FAI, que va governar fins a l'entrada de les tropes de Franco el 1938.
Des d'un punt de vista narratiu és comprensible la fascinació que han generat els anarquistes. Pel que fa a la construcció de relats els perdedors tenen a favor la força dramàtica de la derrota. Ens sedueixen més els sioux que el general Custer, els confederats abans que els federals. Fins i tot l'ocàs grandiloqüent dels nazis genera una atracció mòrbida. En aquest sentit els anarquistes no tenen competència: perquè són els derrotats dels derrotats (per la República i després per Franco) i perquè la seva utopia era tan radical com immaculada.
Naturalment, pel que fa al registre històric les coses van ser més complexes. Al principi de la guerra la CNT va imposar-se en un procés revolucionari, que com totes les revolucions implicava vessament de sang. I no gens heroic, per cert.
Després del 18 de juliol a Calaceit es van reunir els partidaris de la dreta dirigits per uns quants guàrdies civils. En aquelles contrades el cop va fracassar i van quedar envoltats per una unitat militar fidel al govern. Van rebre un ultimàtum: o es rendien o els arrasarien amb foc de morter. Es van rendir, i els dretans van ser massacrats pels milicians que secundaven les tropes regulars. No cal dir que un any i mig després, quan els franquistes van prendre la zona, les represàlies van ser terribles. Els únics que en van sortir ben lliurats, quina ironia, van ser els guàrdies civils. Un cop es van rendir l'exèrcit va lliurar-los a les autoritats de Barcelona, que van instruir judici. El seu advocat va fer mans i mànigues per endarrerir-lo fins que el final de la guerra els va salvar.
La gran paradoxa és que al Matarranya l'anarquisme va morir d'èxit. Precisament perquè van tenir l'oportunitat de governar, els anarcosindicalistes van haver d'encarar-se amb la seva antiutopia: l'exercici del poder. Per a alguns la col·lectivització va ser un somni fet realitat; per a d'altres, un malson. Un dia un pagès rep la visita del seu millor amic: "Té, los del sindicat m'han dit que te done este paperet". Amb "lo paperet" la CNT expropiava l'home de tot el que tenia en aquest món, és a dir, un modestíssim mas que amb prou feines li donava per viure, a ell i als seus, i on la seva família havia viscut durant tres segles. Els dos homes no van perdre l'amistat i de iaios jugaven al dòmino, al bar del poble. Però cap dels dos va oblidar mai que un dia del 1937 l'un va donar a l'altre un "paperet".
Al principi he dit que aquella alzina és una metàfora de la Guerra Civil. Em referia a una memòria viva, tràgica, irresoluble.
Sabem que hi va haver una guerra, de la mateixa manera que sabem que aquest arbre és immens. Però per gran que fos la guerra, o l'arbre, és impossible que ens posem d'acord sobre què va passar a la guerra, o amb l'arbre. Perquè un dels homes del poble que ens acompanyava va llegir la nota històrica i es va indignar: "Mentida! Pels meus collons que tota aquesta lletrà és mentida!" I en efecte, si tornem a llegir-lo és evident que fa tuf. Per què hauria de voler ningú tallar aquell arbre enorme, perdut enmig del bosc? Per què haurien de voler carregar un pes tan enorme, de tornada, quan a la rodalia del poble hi sobrava llenya? Però és clar, per a algunes mentalitats és lògic que " la horda roja " es lliurés a tasques destructives, a la societat o a la natura.
Què va passar realment amb la carrasca de Calaceit? Segurament no ho sabrem mai. Només sabem que continua aquí, entre nosaltres.
En una cosa potser sí que tenia raó, el plafó, i és que un tan " tremendo tronco " no pot ser serrat així com així.

Albert Sánchez Piñol

· Article publicat al diari Ara el 28.05.2011
· Fotos: · Cuartana · Isabel Gargallo · Cuartana ·

Noguer de Macadamia: un cultiu amb futur

Amb les seves nous es fan gelats deliciosos

El noguer de Macadamia és un arbre originari d´Australia de la família de les Proteaceae. En general creix com un arbust gròs, però a Austràlia pot assolir la grandària d´un arbre esponerós. Hi ha dues espècies amb nous comestibles: la Macadamia integrifolia, que és la més cultivada i la Macadamia tetraphylla, molt espinosa i més rústica. Es cultiva també el seu híbrid. El gènere Macadamia, que porta el nom del naturalista i politic australià d´origen escocès John Macadam, inclou moltes més espècies repartides per Austràlia i Indonèsia, pero les seves nous són verinoses per la presència de glucòsids tòxics. Els aborigens australians, però, saben com cuinar-les per a neutralitzar el seu verí i se les mengen sense sofrir cap trastorn de salut.

Nous de Macadamia integrifolia. Com totes les nous tenen una pell externa verda que torna marró quan maduren i una clovella duríssima que protegeix un bessó rodó molt ric en greixos, que li donen un flaire deliciós quan s´esclafa entre les dents, tan si es menja cruu com torrat. Aquesta excel.lent qualitat gastronòmica és la responsable del seu èxit entre els consumidors que la consumeixen sobretot en forma de gelats.

Durant les tres darreres dècades el seu cultiu s´ha anat introduint a totes les regions del món amb un clima mediterrani costaner sense gelades semblant al de Nova Gales del Sud i Queensland i també a regions subtropicals amb una estació seca.

Les fulles dels exemplars adults son molt poc espinoses, sobretot les de l´espècie Macadamia integrifolia. En canvi els exemplars joves, com passa amb les alzines, tenen les fulles molt espinoses per a protegir-se del barram dels cangurs i altres marsupials australians.

Petita Macadamia recent nascuda amb les fulles espinoses.

El noguer de Macadamia té una limitació al seu cultiu i és que no soporta les terres calcàries. Li agraden més els sòls lleugerament àcids sense calç, ja que aquest mineral bloqueja l´absorció de ferro a les seves arrels i l´arbre sofreix clorosi severa. Aquesta mancança de ferro fa que les fulles brostin blanques sense clorofil.la i no puguin sintetitzar hidrats de carboni amb els rajos solars. Sense la protecció de la clorofil.la els nous brots blancs es cremen i l´arbre es va debilitant, no pot creixer ni fructificar i acaba morint.

Les flors del noguer de Macadamia són les típiques de la família de les Proteàcies. Tenen l´estructura d´un raspall en escovilló.

L´ovari de les flors fecundades comença a creixer ràpidament i a les poques setmanes ja té la forma de petites nous amb el pistil residual a la punta.

A finals d´agost les nous maduren i poques setmanes després cauen de l´arbre.

A les regions més càlides i plujoses el noguer de Macadamia floreix diverses vegades i produeix nous durant tot l´any. L´elevat preu d´aquest fruit sec australià fa preveure l´expansió del seu cultiu, ja que l´arbre empeltat entra en producció als pocs anys de la sembra i ben cuidat pot donar grans collites.


 

Temps dels arbres i de les plantes

Exposició de dibuixos amb tinta xinesa sobre paper

El Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán de Barcelona dintre les activitats en commemoració del Dia Internacional del Medi Ambient del 5 de juny, ofereix una exposició de dibuixos relacionats amb la natura.

Exposició

S'escorça... el temps dels arbres
Dibuixos realistes, o no tant?
Tinta xinesa sobre paper.
Per Hugo del Pozo.

Plantes
Reflexions en forma de tira còmica sobre la vida vegetal
Tinta xinesa sobre paper.
Per Natalia Zaratiegui,
finalista del 1 Premi internacional Ciutat de Badalona.
Del 30 de maig al 30 de juny de 2011
Obert totes les tardes de 16 a 21,30h (fins les 21h dissabte)
i els matins de dimarts, dimecres i dissabtes de 10 a 14h.
Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán
Carrer Reis Catòlics, 16-34 - Vallvidrera-Les Planes - 08017 Barcelona
Telèfon: 93 406 90 53 - a/e: ccvallvidreravm@bcn.cat

Dia Europeu dels Parcs 2011

Activitats per commemorar el Dia Europeu dels Parcs
Del 21 al 29 de maig de 2011

El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals (Covadonga i Ordesa y Monte Perdido). Tanmateix, el 1928 va néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d'un espai natural a Catalunya. Més tard, el 1972, es va declarar Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l'Estat Espanyol.

Per recordar aquella primera declaració i difondre'n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d'Europa (EUROPARC) que aglutina 38 estats, va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Aquest any 2011 la Federació EUROPARC invita a tots els estats europeus i les organitzacions no governamentals de conservació de natura a divulgar aquest esdeveniment i a organitzar activitats destinades a donar a conèixer els espais protegits amb el lema 'Voluntari, la societat et necessita', per ressaltar el paper que aquests col·lectius tenen avui en dia en les tasques de suport a la gestió mediambiental i que, en el nostre cas, es concreten en el Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, col·lectiu que arriba ja prop dels 2.700 socis dels quals 300 són voluntaris. A més, les nacions unides han declarat 2011 l'Any Internacional dels Boscos.

Per això, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han organitzat un munt d'activitats gratuïtes per celebrar-ho. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, rutes literàries, etc.

· Més informació:
· Activitats de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
· Activitats de la Generalitat de Catalunya
· Programa activitats de la Xarxa de Parcs Naturals [Arxiu Pdf404Kb]

Unes moreres completament tortes

Les Moreres del carrer Roses

A Sant Feliu de Llobregat, Roses amunt des de l’estació, encara té un encant de foravila.
La vorera banda Molins de Rei, l’ocupa el Passatge Fargas, el parvulari abandonat i Pins d’Or, el centre d’atenció de malalties mentals. Tota la vorera acull una filera de moreres bordes, ara se les anomena fritless. Indiscutible, a mesura que el llenguatge millora, la gent viu pitjor. L’assumpte, no cal dir, és sensacional, quan passem d’avorrits a pedants. Vull dir que, ací, un homless és un ocupa, i vas que xutes si no t’agrada.
L’altre dia, van fer-me abandonar vorera banda Barna, a causa d’unes tanques que impedien la mobilitat des de Joan XXIII fins Plaça Dot. No vaig tenir més remei que passar a l’altra vorera, aconduït per un amable veí. Reconec que la invitació fou correcta i sense malícia. Però, a partir d’ací, la discreció es converteix en un episodi gens agradable.
Ningú no m’informa que, més amunt, hi ha un parell de moreres, completament tortes, molt perilloses per a incauts de la meva espècie. Tant és així,que aplego un formidable castanyot, que desmanega ulleres. Del cap, millor no informar-ne perquè, després, tinc vigilància familiar ben ensinistrada. Això em passa per refiar-me’n del proïsme, sense carnet de vianant. La pròxima vegada, prendré casc i GPS. Després de veure les estrelles, l’estupefacció encara em dura.

Uns dies després, prenc Marc Rius perquè faci un parell d’instantànies. No vull que la gent es pensi que tinc una imaginació massa enlairada. Sobretot les autoritats, les quals, segur que em diuen idiota per no sol·licitar ajuda, prèvia instància OAP. A veure si n’aprenc més de Carpanta i, deixo de banda, Dumbo. Agradi o no, la universitat és el TBO, no pas l’esplai, comunió inclosa. No puc entendre que el comú toleri arbres tan díscols, sense haver-los redreçat. Que jo sàpiga, la ventada, ja és record, a pesar que els seus estralls, encara es noten.
Em demano, calen cecs perquè el Comú sigui més cívic? Potser sí, ho proposaré a ACIC, a veure què n’opinen. Al capdavall, els cecs savis són divertits, no els entén ningú.

Agustí Vilar
Sant Feliu de Llobregat

· Article publicat al bloc d'Agustí Vilar el 23.05.2011

L'agricultura també descontamina

Joan Segura: "El pagès neteja el Medi Ambient"

"Si qui contamina paga, fem extensiva la dita a què
qui descontamina, cobra", afirma el vicepresident
de la FCAC, que destaca la gran captació CO2
dels conreus com la vinya

Joan Segura, vicepresident de la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Foto: FCAC

El sector agrari ha esta criticat de vegades per contaminar el medi ambient amb la utilització de plaguicides i generació d’aigües residuals.Joan Segura, vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), afirma que, "de ben segur que, com a activitat econòmica, no genera més residus que la resta d’'activitats industrials i/o comercials o que les persones que integrem la societat i cada dia i contínuament aboquem al medi tota mena d’envasos, olis, aigües residuals, deixalles, fums pel transport, consum..."
Segura diu que la grandesa dels sector agrícola i forestal i part de l'’ecosistema marí "és que som els únics que tenim la capacitat de depurar el medi ambient mitjançant l’'absorció del CO2 de la atmosfera", un dels gasos més estesos d’'efecte hivernacle, principal agent del canvi climàtic. "El cicle vegetatiu de les plantes té la característica de ser un potent consumidor de CO2 i genera, a més d'’aliments, treball i desenvolupament rural, un important benefici ambiental".
El CO2 de l’atmosfera s’emmagatzema temporalment en els arbres (tronc, arrels, rames, fulles i fruits) necessari per a la fotosíntesi i en el sòl (especialment important i de llarga duració). A Catalunya dels 3,2 milions d'’hectàrees disponibles, 2 pertanyen a superfície forestal, a la qual ja se li reconeix el seu benefici ambiental. Però també existeixen prop de 860.000 hectàrees agrícoles "a les que se'ls hi han de reconèixer els mateixos profits per la societat. "Si qui contamina paga, fem extensiva la dita a què qui descontamina, cobra".
Segons la Universitat de Múrcia, un presseguer capta unes 30 tones de CO2 per hectàrea i any; 13 tones, els mandariners i les carxoferes. La capacitat d'’absorció del diòxid de carboni en els cereals de regadiu duplica la de secà. Si apliquem aquests índexs a la superfície que ocupen els cultius a Catalunya, els presseguers consumeixen 0,5 milions de tones de CO2, els mandariners 100.000 tones de CO2 i les carxoferes prop de 18.000 tones, així com també ho fan els olivers, els ametllers i la vinya. "Hi ha algun sector (fàbriques, oficines, transports, construcció, etc.) que tingui aquesta capacitat de regeneració del medi ambient? Algú pot demostrar que “neteja” més que els pagesos?", rebla Segura.
A Catalunya en el 2005 es van generar 57 milions de tones de CO2 equivalent. "La nostra contribució és necessària per a reduir aquestes xifres. Sense l'’activitat agrària es propiciaria en major mesura el canvi climàtic. Moltes normatives es fan sense el coneixement o sense la participació dels actors rurals. Això ha de canviar. L’'agricultura es mereix aquest reconeixement com a depurador del Medi Ambient".

Joan Manel Oller

· Article publicat a Vadevi.cat el 25.05.2011

Les acàcies de la Font del Ferro

Adéu-siau, acàcies

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Josep M Cullell

Hi ha plantats molts arbres exòtics, que no són propis de la nostra regió biogeogràfica. Tenir-los a les nostres ciutats té un punt d'interès; com a mínim ens fan adonar de la diversitat de la flora mundial. S'haurà de centrar l'atenció en les espècies exòtiques purament ornamentals que ja han entrat a formar part del nostre paisatge, que ja ens són familiars, com els plàtans, les acàcies, els desmais. Fins aquí és una cita de Joan Vallès Xirau, del Laboratori de Botànica, de la Universitat de Barcelona, i figura en el pròleg d'un inoblidable àlbum de cromos dels arbres de Girona, que l'Ajuntament de la ciutat va editar per Fires de l'any 1987.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Josep M Cullell

Un dels béns patrimonials de Girona és la riquesa vegetal, com un emblema del creixement cívic. La diversitat ornamenta carrers, places i rodalies amb unes presències renovades per la successió del calendari. La gestió del tema arbori és un punt fort per connectar amb les bases populars, sempre sensibles a l'oferta d' estètica dels arbres, en aquella notòria diversitat. Quan coincideixen el criteri polític i el sentiment popular ja poden repicar les campanes de la satisfacció.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Josep Maria Viñolas

Però quan es produeix algun fet que grinyola, la veu institucional s'ha d'explicar bé, perquè el sentiment popular té l'arbrat com una autèntica pertinença. Dissortadament ara toca fer públic que al paratge de la Font del Ferro, Sant Daniel, s'està matant un important grup d'acàcies que donen bona ombra i companyia a l'esplanada del paratge; dic matant perquè així es fa exactament amb una potent càrrega de verí injectat que d'aquí a uns mesos les deixarà seques i després seguirà la tala.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Marc Bota

Sembla ser que la raó de l'extermini de les acàcies és perquè no són autòctones: l'acàcia, efectivament, procedeix de l'Àsia occidental, o del centre dels Estats Units, o de la Xina, segons les seves varietats, i les seves arribades s'enregistren al segle XVIII. És a dir, per bé que "racialment" són de fora ja han entrat a formar part del nostre paisatge, ja ens són familiars, doncs, com diu Joan Vallès. Segons el criteri ecoracista d'eliminar les acàcies perquè no són autòctones, en cas d'anar-se aplicant, canviarà molt el panorama de Girona en la façana arbòria. Fixem-nos, només, en alguns certificats de naixement, que es convertirien en condemnes a mort: el tuliper de Virgínia s'autodenuncia que ve dels Estats Units; la magnòlia també en ve; la mimosa procedeix d'Austràlia; el caqui ve del Japó; la morera és oriünda de la Xina, i el desmai, també; la palmera ve de l'Orient Mitjà. Cal saber que les arrels d'aquestes famílies tenen una antiguitat reconeguda a les nostres terres: per exemple, el cedre va fer el seu primer arrelament aquí l'any 1842, el liquidàmbar el 1681, i la prunera de fulles vermelles el 1880. El concepte d'autòcton, el pura sang, fa una certa incomoditat a la ciutadania que s'estima tots els arbres, vinguin d'on vinguin, com una bona voluntat integradora, cosa ben diferent del que practiquen els responsables de l'anihilament.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Pedres de Girona

Sobta un contrast: per un costat la condemna activa d'uns arbres sans que només són culpables d'"estrangeria"; i per altra banda hi ha la deixadesa barrejada amb por que plana sobre la Devesa, quan els anys que van passant inútilment ajuden a cavar una trista i allargada fosa comuna.
Ens plauria molt de tenir notícies més tranquil·litzadores, interpretant alguna raó, si existeix. Quan el compte enrere de la vida d'uns bons arbres ja corre fatídicament, calen explicacions. Atorguem-nos el benefici del dubte, sempre. I mentrestant, qui en tingui la responsabilitat sàpiga que la ciutadania es mostra molt sensible quan es veu perpetrar una execució com aquesta a la Font del Ferro.

Jordi Dalmau

· Article publicat a Diari de Girona el 26.05.2011
· La font del Ferro

Biciarbres

Guia d'itineraris amb bicicleta
pels espais verds de Barcelona

Una guia per a poder gaudir d'una passejada en bicicleta tot descobrint alguns dels espais verds de la ciutat i els arbres que hi viuen

El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha editat una guia amb itineraris amb bici pels espais verds de Barcelona.
Es tracta de la nova guia Biciarbres, amb 6 passejades de baixa dificultat, aptes per a tothom, per fer tot l'any i fins i tot, combinables amb el transport públic. Els 6 itineraris estan repartits per tota la ciutat i poden connectar amb la Ronda Verda.
La guia és gratuïta i està disponible a 44 comerços de la ciutat de Barcelona associats al BACC, que ofereixen descomptes als socis de l'entitat. També es pot descarregar la guia en format Pdf aquí : Biciarbres - Arxiu Pdf 3Mb.
La guia presenta unes quantes novetats que faciliten la seva comprensió i practicitat:
. Els itineraris estan detallats sobre el mapa de Barcelona.
. Cada itinerari té una fitxa tècnica que indica els kilòmetres, la dificultat i els tipus de vials que recorren (majoritàriament per carrils bicicleta).
. Cada itinerari comença i acaba a parades de transport públic i bicing.

. Cada itinerari té una breu explicació dels arbrat i espais verds pels quals transcorre el recorregut. A més, el mapa mostra els comerços bicicleta de la ciutat associats al BACC.

Els itineraris amb més gran desnivell es poden fer combinats amb el transport públic:
L'itinerari 5, per Montjuic, està dissenyat per accedir-hi amb el Funicular de Montjuic, per tal de fer-ho més accessible a tota la família.
L'itinerari 6, que s'inicia al Parc del Laberint d'Horta, es pot iniciar arribant amb el metro, ja que després tot és baixada fins el mar.

La guia informa tant dels horaris d'accés amb bicicleta al transport públic com les condicions d'accés als parcs i recomana bibliografia per ampliar la informació sobre els espais verds a visitar.

· Bicicleta Club de Catalunya (BACC) · Guia Biciarbres - Arxiu Pdf 3Mb ·

Tala d'arbres a Agramunt

Un agricultor denuncia la tala d'arbres en obres del Segarra-Garrigues a Agramunt

En el marc dels treballs per a una conducció secundària d'aigua en aquest municipi de l'Urgell

Castellà mostra alguns dels arbres talats en el marc de les obres a Agramunt.

Un agricultor d'Agramunt, Vicens Castellà, ha denunciat davant dels Mossos d'Esquadra la tala d'un alzinar per les obres d'una conducció secundària del Segarra Garrigues. Segons Castellà, s'han talat una dotzena d'alzines, algunes de les quals eren centenàries. Els fets van tindre lloc divendres passat. Segons l'agricultor, abans que es portés a terme la tala de les alzines havia demanat als responsables de les obres que s'estudiés el trasllat de la canonada uns metres perquè no afectés de "forma directa i frontal" l'alzinar, ja que "a més de ser un lloc habitual de passeig a prop d'Agramunt, és una reserva natural d'alzines entre altres espècies que configuren l'ecosistema de la zona".

Després de la tala, l'agricultor va denunciar els fets davant dels Mossos i també va informar el Seprona, que està previst que durant aquesta setmana es traslladi a Agramunt per constatar els danys. Castellà ha manifestat que està disposat a presentar una demanda contra Regsega, ja que no és la primera vegada que les obres afecten l'entorn de les obres. Així, el passat mes de novembre el mateix agricultor ja va denunciar els treballs de la reparcel·lació. Llavors la denúncia va ser per la destrucció del pas d'una carrerada en una zona pròxima al pilar d'Almenara. Aquesta carrerada, d'uns 8 quilòmetres de longitud, comença a la carretera de Tàrrega i acaba a la carretera de Castellserà. Segons Castellà, la destrucció de la carrerada va afectar de forma greu elements de l'arquitectura popular i diversos boscos. El nou camí projectat suposava substituir la carrerada de 4 metres d'ample per una via agrícola de 14 metres. Finalment, les obres van quedar paralitzades i fins i tot estan pendents de resoldre.

Per la seua part, fonts de Regsega, l'empresa de la Generalitat que s'ocupa de la xarxa de reg del Segarra Garrigues, van manifestar ahir que encara estan a l'espera de rebre la denúncia per poder fer una valoració dels danys. Les mateixes fonts van afirmar que Regsega disposa dels permisos necessaris per executar les obres i que els treballs també inclouen la possibilitat de talar arbres, d'acord amb el disseny tècnic del projecte.

X. Santesmasses

· Article publicat a Segre.com el 24.05.2011

Curs sobre l'estructura dinàmica dels arbres

Les bases de l’arboricultura

L’Associació Balear de l’arbre organitza pels propers dies 9 i 10 de juny a Palma de Mallorca el curs “L’estructura dinàmica dels arbres - Les bases de l’arboricultura” impartit pel biòleg Gerard Passola.

Aquest curs proporciona totes les bases per poder comprendre el funcionament dels arbres, i d'aquesta manera poder actuar d'una manera més precisa i efectiva.

Gerard Passola, biòleg de referència dins l’arboricultura, és una persona amb uns coneixements impressionants, amant dels arbres i coneixedor de primera mà del món de l'arboricultura, però el millor de Passola és la capacitat de posar en pràctica els coneixements tècnics i la seva forma de transmetre.

L’estructura dinàmica dels arbres

Les bases de l’arboricultura

Imparteix: Gerard Passola (Biòleg i arboricultor)
Temari:
- Principis de biologia: fotosíntesis i respiració: la dualitat fulles arrels
- El procés d’estructuració de l’arbre: fases de joventut, maduresa i vellesa, la funció de les auxines en el control de l’estructura.
- El procés d’estructuració radicular, variables que dissenyen el creixement, la distribució i el volum radicular.
- La relació capçada - arrels - altura.
Dates : 9 i 10 de juny
Horari : Dia 09 de 14:30 a 21:00 i Dia 10 de 14:30 a 19:3o
Lloc: a la seu de CAEB, carrer Aragó, 215 2on. Palma de Mallorca.
Preu : 150€ - Socis ABA o col•laboradors* 110€
Contacte : aba@arbrebalear.info - Toni 619105626
Les places són limitades.
Organitza : Associació Balear de l’arbre

Planta un arbre al Montgó

Planta un arbre i cuida'n mil

T'agradaria conèixer més sobre el Parc Natural del Montgó?
T'agradaria saber-ne més sobre les espècies que hi habiten?
T'agradaria participar en la conservació d'aquest patrimoni natural?
Aleshores participa amb Xàbia Viva en el projecte Planta un arbre, cuida'n mil. El proper 29 de maig en el centre d'interpretació del Parc Natural del Montgó es farà una jornada educativa, mitjançant dinàmiques de grup i jocs es pretén ensenyar la muntanya mediterrània, una jornada per a que els xiquets i les xiquetes aprenguen a estimar el Montgó i conscienciar-se de la necessitat de protegir aquesta muntanya sagrada que ha estat present en la vida dels xabiencs i les xabienques des de l'alba dels temps.
L'acte es realitzarà el 29 de maig a les 11 del matí, al centre d'interpretació del Parc Natural del Montgó, finca Bosc de Diana 1, Camí Sant Joan, Dénia.

Xàbia Viva

. Publicat a Xàbia Viva el 21.05.2011

Varietats noves de fruita de Lleida

Les primeres varietats pròpies de fruita de Lleida, previstes per al 2012

Fruit Futur calcula que l'any que ve tindrà arbres per a plantacions comercials

Descàrrega dels primers préssecs recollits ahir en una finca de Massalcoreig.

L'ambiciós projecte d'investigació per aconseguir varietats noves i pròpies de fruita de Lleida està a punt de donar els seus primers resultats comercials. Està previst que l'any que ve ja es disposi dels primers arbres per a plantacions comercials per part de Fruit Futur, que va néixer l'any 2003 amb l'objectiu d'aconseguir varietats adaptades especialment a Lleida i al gust dels consumidors. Fruit Future està participada per Fruits de Ponent, Actel, Nufri, Poma de Girona i l'IRTA.
El programa de millora genètica va començar a caminar a l'hivern de l'any 2004 i ha treballat amb milers de llavors per anar analitzant resultats i decantant-se per les varietats més aptes de fruita de pinyol i de llavor.
En l'actualitat, compta amb una primera selecció de varietats de préssec, nectarines, paraguaians i platerines, segons ha fet públic Fruits de Ponent, el director general del qual, Jordi Dolcet, presidirà l'empresa en els dos pròxims anys. D'aquestes, tretze són del que Fruits de Ponent qualifica com a categoria d'elit, amb les quals s'ha iniciat la propagació vegetativa. Així, preveu que el 2012 es disposi ja d'arbres per a plantacions comercials.

Inici de la campanya

Mentrestant, aquests últims dies han començat a recollir-se els primers préssecs de finques de les zones primerenques de Lleida, com el cas de Massalcoreig. El sector confia a poder aconseguir unes cotitzacions dignes després d'unes campanyes difícils i amb uns costos de producció a l'alça.
Les primeres estimacions de la nova collita de fruita de pinyol apunten que Lleida produirà 351.900 tones de préssec, nectarina i pavia, cosa que suposa un 12% més que l'any passat, un 11% més a tot Catalunya, segons les dades fetes públiques per Agricultura i Afrucat.

· Article publicat a Segre.com el 21.05.2011

El Rosselló cultiva préssecs a Tunísia

Estratègia inèdita de la cooperativa La Melba de Bulaternera
El Rosselló cultiva 400 tones de préssecs a Tunísia

Foto : © La Clau

Enguany, la cooperativa agrícola nord-catalana "La Melba" llança la seua primera collita de 400 tones de préssecs tunisians. Després d'haver comprat terres en aquest país, l'empresa ha obtingut una primera producció, introduïda des del mes d'abril al mercat francès, per oposar-se a la competència espanyola. La història de l'agricultura obre nova pàgina.

El desenvolupament de les produccions fora del territori no concerneix pas únicament les indústries clàssiques, que es beneficien d'aquesta manera d'avantatges a nivell de costos. A la Catalunya del Nord, la cooperativa fruitera La Melba és especialitzada des de 1944 en la producció de fruites, per majoria préssecs de la zona geogràfica de Bulaternera, Illa del Riberal i rodalia. Però d'ara endavant, la direcció d'aquesta important empresa del territori aposta per Tunísia, on va adquirir uns terrenys el 2008. Comptant amb la precocitat del préssec tunisià, La Melba competeix així amb la producció espanyola, després d'haver posat al mercat, des del 19 d'abril passat, les primeres fruites de l'Àfrica del Nord, que seria impossible d'obtenir a la mateixa temporada al territori francès.
La primera producció introduïda en aquest circuit, després d'una plantació a la ciutat d'Al-Miknassi (Maknassy), al centre de Tunísia, i la posada a profit d'una experiència reconeguda en matèria de distribució, afecta 400 tones de préssecs. S'afegeix, amb costos menors, a les 8000 tones produïdes pels 25 cooperadors catalans, establerts en 200 hectàrees, que proveeixen préssecs entre els mesos de juny i setembre. La Catalunya del Nord continua sent la base de treball de l'empresa, però aquesta ja ambiciona produir albercocs i de carxofes a Tunísia. En relació amb les préssecs, les vendes concerneixen França en un 70%, integralment a grans i mitjanes superfícies, mentre que el 30% sobrant viatja cap a Suïssa, Bèlgica i Alemanya. L'horta tunisiana de la marca catalana podria assegurar una producció de 1500 tones anuals a partir de 2014, en una evolució sorprenent dels intercanvis econòmics, que posa de manifest els nous desafiaments agrícoles. La Melba posa el seu segell als préssecs tunisians, indica clarament llur procedència, i els fa aprofitar un circuit directe, en remolcs refrigerats, des de Tunísia fins al port de Marsella.

· Article publicat a La Clau el 15.05.2011

A Sant Cugat talen un arbre singular

Unes obres finalitzen amb la tala d'un magnolier que pot ser centenari

Al no ser un arbre amb un grau de protecció i estar en una parcel·la privada el magnolier podia ser tallat, segons recull el dret urbanístic.

Parcel·la on es trobava el magnolier. Foto: A. Ribera

Sant Cugat ha perdut un arbre singular aquesta setmana. Tot i que l’exemplar no formava part del catàleg d’arbres protegits del municipi, es calcula que podria rondar els 100 anys. Les obres que s’estan fent en un terreny situat a la cruïlla entre els carrers de Sant Eduard i el de Sant Salvador, al barri de l’eixample sud, han fet que s’acabés talant aquest gran magnolier. Segons han exposat fonts de l’Ajuntament, al no ser un arbre amb un grau de protecció i estar en una parcel·la privada el magnolier podia ser tallat, segons recull el dret urbanístic.

Tot i això, diversos residents del barri s’han mostrat contra aquesta tala. En aquest sentit, Jordi Robirosa, veí de la zona, no va dubtar en denunciar aquesta situació i reclamar una explicació dels fets: “La tala d’arbres és un tema greu. S’ha d’arribar fins a les últimes conseqüències”.

· Article publicat a Tot Sant cugat el 19.05.2011

Dia Internacional de la Diversitat Biològica

22 de maig de 2011
Dia Internacional de la Diversitat Biològica
La diversitat biològica forestal
El tresor vivent de la Terra

Les Nacions Unides van proclamar el 22 de maig com el Dia Internacional de la Diversitat Biològica per promoure un major enteniment i coneixement de les qüestions de la diversitat biològica. El tema del Dia Internacional de 2011 per la Diversitat Biològica és la diversitat biològica forestal. Al llarg del 22 de maig s'organitzaran activitats i esdeveniments per augmentar la consciència pública, demostrar les bones pràctiques i inspirar més mesures per a la conservació de la diversitat biològica forestal.
Els boscos contenen alguns dels ecosistemes més vibrants del nostre planeta. Són vitals per al conjunt de les espècies de fauna i de flora, i per a la salut i benestar de les persones. Tanmateix, els boscos es troben en sobreexplotació, tot i que la deforestació s'ha vist minvada al llarg dels anys, es veu traduïda en una continua pérdua de diversitat biològica.
Es per això que les Nacions Unides van declarar el 2011 com a l'Any Internacional dels Boscos. En aquest any especial, el Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) i la Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) estan treballant junts per poder donar importància a la diversitat biològica dels boscos per a la humanitat.
El lema del 2011 és "Boscos per la gent", que celebra el paper central de les persones en la gestió, la conservació i el desenvolupament sostenible dels boscos del nostre món. L'objectiu principal és crear consciència sobre les amenaces i els reptes que enfronten els boscos i promoure els esforços per a la conservació i l'ordenació forestal sostenible. Mantenint la rica diversitat biològica forestal del món, ens ajudarà a combatre la crisi climàtica, alleujar la pobresa, donar suport a la salut humana, i deixar als nostres fills i néts el llegat abundant i bell de boscos vius plens de vida que gaudim avui en dia.

· Més informació:
· La diversitat biològica forestal. El tresor vivent de la Terra [Pdf 4,66 Mb]
· Web oficial del Dia Internacional de la Diversitat Biològica

El descloscat arbre del parc

Qui dia passa, any empeny

El sembraren ja gros al parc davant del PAC. Ningú mai l’ha estimat.

Any rere any torna a envestir i es cobreix de fulles, donant ombra a tres bancs de fusta pintarrutxats per subproductes de la ESO.

Els seus noms grafitejats a la fusta nua, i un regruix que lluita per cobrir la nafra que de cada vegada avança més.

Branques tallades per operaris de l’ajuntament ofereixen niu a aus troglodites inexistents.

Les arrels pelades i trepitjades s’arregussen més del normal, escalivades, no gosen fugir lluny del tronc.

Quan era nin d’aquestes bajoques en fèiem bombes fètides.

Una garengola de gespa prou digna per créixer-hi, a una ciutat inhòspita que ni el veu.

Amic arbre t’he volgut fer protagonista abans de que moris de forma indigna.

I per veure’t i retratar-te d’aprop he trepitjat una merda de bulldog francès plantada a l’herbei.

Rafel Mas, Búger 16 de maig de 2011