Noguer de Macadamia: un cultiu amb futur

Amb les seves nous es fan gelats deliciosos

El noguer de Macadamia és un arbre originari d´Australia de la família de les Proteaceae. En general creix com un arbust gròs, però a Austràlia pot assolir la grandària d´un arbre esponerós. Hi ha dues espècies amb nous comestibles: la Macadamia integrifolia, que és la més cultivada i la Macadamia tetraphylla, molt espinosa i més rústica. Es cultiva també el seu híbrid. El gènere Macadamia, que porta el nom del naturalista i politic australià d´origen escocès John Macadam, inclou moltes més espècies repartides per Austràlia i Indonèsia, pero les seves nous són verinoses per la presència de glucòsids tòxics. Els aborigens australians, però, saben com cuinar-les per a neutralitzar el seu verí i se les mengen sense sofrir cap trastorn de salut.

Nous de Macadamia integrifolia. Com totes les nous tenen una pell externa verda que torna marró quan maduren i una clovella duríssima que protegeix un bessó rodó molt ric en greixos, que li donen un flaire deliciós quan s´esclafa entre les dents, tan si es menja cruu com torrat. Aquesta excel.lent qualitat gastronòmica és la responsable del seu èxit entre els consumidors que la consumeixen sobretot en forma de gelats.

Durant les tres darreres dècades el seu cultiu s´ha anat introduint a totes les regions del món amb un clima mediterrani costaner sense gelades semblant al de Nova Gales del Sud i Queensland i també a regions subtropicals amb una estació seca.

Les fulles dels exemplars adults son molt poc espinoses, sobretot les de l´espècie Macadamia integrifolia. En canvi els exemplars joves, com passa amb les alzines, tenen les fulles molt espinoses per a protegir-se del barram dels cangurs i altres marsupials australians.

Petita Macadamia recent nascuda amb les fulles espinoses.

El noguer de Macadamia té una limitació al seu cultiu i és que no soporta les terres calcàries. Li agraden més els sòls lleugerament àcids sense calç, ja que aquest mineral bloqueja l´absorció de ferro a les seves arrels i l´arbre sofreix clorosi severa. Aquesta mancança de ferro fa que les fulles brostin blanques sense clorofil.la i no puguin sintetitzar hidrats de carboni amb els rajos solars. Sense la protecció de la clorofil.la els nous brots blancs es cremen i l´arbre es va debilitant, no pot creixer ni fructificar i acaba morint.

Les flors del noguer de Macadamia són les típiques de la família de les Proteàcies. Tenen l´estructura d´un raspall en escovilló.

L´ovari de les flors fecundades comença a creixer ràpidament i a les poques setmanes ja té la forma de petites nous amb el pistil residual a la punta.

A finals d´agost les nous maduren i poques setmanes després cauen de l´arbre.

A les regions més càlides i plujoses el noguer de Macadamia floreix diverses vegades i produeix nous durant tot l´any. L´elevat preu d´aquest fruit sec australià fa preveure l´expansió del seu cultiu, ja que l´arbre empeltat entra en producció als pocs anys de la sembra i ben cuidat pot donar grans collites.