25 anys clamant al desert.8.postals

Postals estantisses

O no tan estantisses?

Què tenen contra els arbres

http://eljocdelangel.blogspot.com/2009/01/que-tenen-contra-els-arbres.html

La carta de Barcelona.3

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08/buf-quina-calor.html

Processionària al Parc de la Canaleta de Mislata

La pinada del Parc de la Canaleta de Mislata està plagada de cucs de la processionària i corre el risc d’assecar-se

Bloc amb Iniciativa i Verds (Compromís per Mislata) alerta de la greu situació de la pinada del parc La Canaleta i urgeix a realitzar els treballs de neteja addients dels arbres afectats

L'eruga processionària s’exten per la pinada del Parc de La Canaleta. Aquest lepidòpter ha estat construint nombrosos nius a les branques dels pins durant aquest hivern. El dany per defoliació que les erogues estan causant amb la seua alimentació ha estat estenent-se d’un arbre a d’altre sense que se li haja donat una solució per part dels gestors de l’ajuntament de Mislata.
Si aquesta situació resulta greu per als pins també ho serà en breu per als essers humans en la mesura que aquest cuc començarà a eixir dels seus nius en augmentar la temperatura i per a baixar dels arbres i formaran les seues típiques fileres al llarg del parc amb el perill que comporta per a la població en general i concretament els xiquets que omplin el parc per. El contacte amb aquest cuc pot podruïr urticarias, al·lergies, toxicitats o danys molt més importants entre la població.

Hi ha nombrosos mètodes de control que aplicats de forma adequada poden reduir les poblacions de processionària i eliminar la infestació. El més radical i ràpid seria la poda de les branques afectades. La nebulització i polvorització o fins i tot insecticides microbiològics. però també hi ha depredadors naturals com carboners , ferrerets , palputs , cria'ls , blanques i corbs, rates penades, formigues, xitxarres i vespes o també paràsits dels ous i paràsits d'erugues o crisàlides que solen ser prou específics i eficaços.
Des de Compromís per Mislata (Bloc amb Iniciativa i Verds) emplacem l’ajuntament a donar alguna de les solucions aportades. Nosaltres apostem per la més ecològica.

· Article publicat a Bloc amb Inciativa i Verds per Mislata el 30.01.2009

·

Gazas

Les moltes “Gaza” invisibles dels boscos

Durant les darreres setmanes el món assistí amb impotència a l’horror de la invasió israeliana a la franja de Gaza. A pesar que les imatges transmeses per la televisió reflectien a penes una petita part del sofriment de la població palestina, les mateixes eren més que suficients per a comprendre el drama que s’estava vivint. Famílies senceres desfetes per les bombes; llars, escoles, comerços, hospitals i temples reduïts a escombraries en qüestió de segons; sistemes de distribució d’aigua, sanejament i energia destruïts; por, ràbia, dolor, esgotament, fam, set...

El que gran part del món no sap –perquè mai arriba a ser difós pels mitjans de comunicació massiva- és que existeixen altres situacions molt similars a la de Gaza, que ocorre quasi a diari a distintes parts del planeta. Les armes emprades poden ser diferents i el nombre de persones afectades poden ser menors, però els resultats són els mateixos: la violació dels drets humans de les persones i la destrucció dels seus mitjans de vida.

Per exemple, el 18 de desembre de 2008, centenars de policies i paramilitars irromperen en un poble de la província de Riau, Sumatra, Indonèsia, amb armes i gasos llagrimosos. Un helicòpter llançà una bomba incendiària sobre el poble cremant centenars de cases, suposadament amb napalm. S’utilitzaren gasos llagrimosos i armes de foc. Dos nins moriren i molta gent fou ferida mentre altres foren arrestats. Uns 400 llogarencs fugiren al bosc a les muntanyes i només 58 persones restaren al poble. Dos dies després, un helicòpter sobrevolà a baixa altura les carpes dels llogarencs sense llar bombardejant-los amb pedres.

El motiu de tanta violència pot semblar prou absurd: la producció de paper. Tan mateix, a l’igual que el conflicte palestí, el problema de fons radica en el control territorial. El govern indonesi desconeix els drets tradicionals de les poblacions locals i s’assigna la propietat del territori, que cedeix a una empresa per a plantar arbres destinats a la producció de paper. Les comunitats locals es resisteixen a ser expulsades i se lis respon amb violència.

Situacions similars estan ocorrent permanentment i el tema del control del territori està sempre present com una de les causes centrals. Per exemple, cada vegada que un govern decideix fer una gran represa hidroelèctrica, està violentant els drets de milers o centenars de milers de persones que habiten a l’àrea i les llars dels quals, boscos i camps de cultius seran inundats o que els seus mitjans de supervivència seran greument afectats per la represa. Allò normal és que la gent no accepti passivament tal fet i que l’Estat intervingui a través de la repressió i criminalització de la protesta.

El mateix passa quan un Estat atorga concessions fusteres, petrolieres o mineres a alguna empresa. Els territoris afectats no estan buits, sinó que allà habiten comunitats indígenes, tradicionals o pageses, que en molts casos han viscut allà molt abans de la seva existència de l’Estat nacional. Tan mateix, aquest darrer desconeix els drets ancestrals d’aquestes comunitats i s’atribueix a sí mateix el dret de propietat sobre dites terres.

És important aclarir que per aquests pobles, la destrucció del bosc és equivalent a allò que es presencià a Gaza: la destrucció de llars, temples, escoles, magatzems, hospitals, sistemes d’aigua potable. En efecte, el bosc és la seva llar i temple i d’ell obtenen aliments, medicines, adobs, fibres, fustes, aigua i tot quan requereixen com a mitjans de vida. La desaparició del mateix i la degradació ambiental resultant de les activitats industrials que el substitueixen –fustera, monocultius, explotació minera o petroliera, hidroenergia, etc.- són com a “bombes” llançades sobre els seus territoris que destrueixen tot el que per a ells té valor.

“Tothom som palestins”. Baix aquesta consigna milers de persones de tot el món manifestaren el seu suport al poble palestí i el seu repudi a l’atac de l’Estat d’Israel sobre la Franja de Gaza. Molts altres “palestins” – com els ayoreo a Paraguai, adivasi a la Índia, bagyeli a Àfrica Central, Tagaeri i Taromenane a Equador/Perú i molts altres- estan essent avui “bombardejats” i requereixen de suport en la seva desigual lluita contra enemics molt més poderosos que ells.

Per a més informació:

A Folgueroles gairebé no queden arbres

Què tenen contra els arbres?

Des de fa temps a Folgueroles anem perdent arbres. Mesos enrera es van tallar tots els del carrer Nou, perquè feien malbé la vorera. Un dia, no fa gaire, veus que, per les obres d'urbanització de la ronda de la Damunt han tallat els arbres: devien fer nosa. Un altre dia t'adones que al passeig del cementiri també n'han tallat dos o tres: potser estaven malalts. Al costat de la pista de petanca també en falta algun: potser les fulles molestaven.

Però avui, vint-i-nou de gener he vist com gairebé no queden arbres a l'avinguda dels Poetes Catalans ni al carrer Sant Jordi. Més ben dit, queden els troncs, escapçats a una alçada d'uns dos metres o menys, sense cap branca: sembla que hagin clavat estaques cada deu o quinze metres, a les dues voreres, al llarg del carrer.

Un excés de zel esporgador, potser? No, un ARBRECIDI, planificat i executat per algú a qui se li ha donat més atribucions i més poder del que se li hauria hagut de donar, si qui el va nomenar tingués un mínim de seny.

Qui és aquest (ir)responsable? Per què ho fa? I qui li ho deixa fer? Potser caldria preguntar-ho a qui correspongui.

Àngel

· Article publicat a el joc de l'àngel el 29.01.2009

·

On dissemina l'au Fènix

Endevinalla: el proper arbre d'Alaró?

Fites:

Més enllà del nostre temps hi ha un temps que és aquí. A vegades el so d'un koto t'hi trasllada.
Llavors la suavitat de l'infinit i el color de la vida es poden tocar. Més enllà hi ha més molt més i és tan a prop que el tenim de dins mateix.

Esquellada front al mòbbing rural

JARC dóna suport a l'esquellada contra el mobbing rural a la Vall de Camprodón

Perquè el territori no és només el terra que trepitgem sinó també els conreus, els camins, les activitats econòmiques a què ens dediquem, els costums i les tradicions.Perquè no es poden tallar els camins de tota la vida.Perquè les esquelles formen part de la banda sonora del nostre país i el nostre poble no és un paradís fet a mida per a l'estiueig.Perquè no volem que esdevingui realitat la frase: "De fora vingueren i de casa ens tragueren".Perquè no volem perdre aquelles característiques que ens fan singulars i únics.Perquè hi vivim i en formem part... CAL QUE EL DEFENSEM.VINE A FER SONAR LA TEVA ESQUELLA !A les 18h del Dissabte dia 31 de gener al carrer FREIXENET de Camprodón. Els 70 primers de venir tindran esquella i s'acabarà amb carn i vi a Llanars.

Foto: Esquelles amb collar de fusta a Núria. Rafel Mas

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Darwin 365

Charles Darwin protagonista de Vilaweb

Avui s'emet el primer vídeo que li dedicarem, pel dos-centè aniversari del naixement

Aquest 2009 fa dos-cents anys que va néixer Charles Darwin (1809-1882). També en fa cent cinquanta de la publicació de la seva obra magna,'L'origen de les Espècies'. VilaWeb comença avui Darwin 365, una sèrie de deu capítols sobre ell. Al primer vídeo, el doctor en biologia Jaume Bertranpetit, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), introdueix el científic, les claus de la teoria de l'evolució i l'impacte que va tenir al nostre país.

La sèrie, de periodicitat mensual, és supervisada pel científic Juli Peretó.

De: Vilaweb

L'arbre de la salut

Eucaliptus globulus

'he vist molts cops, a prop d'edificis i construccions, cosa que fa pensar que malgrat la seva grandària no malmet amb les arrels els fonaments d'aquests. Si que poden ser una molèstia les seves branques, si estan molt a prop de finestres i balcons.

També se l'anomena "Arbre de la salut"

Qui no ha fet alguna vegada, inhalacions de vapors d'eucaliptus per guarir refredats i congestions de les vies respiratòries?

S'ha d'agafar un grapat de fulles (només les fulles segons Pío Font Quer a "Planta Medicinales el Dioscórides renovado") assecades a l'ombra i posar-les, a trossets, en aigua bullint, després, ja sabeu, una tovallola per sobre el cap i a respirar els vapors.

Es poden prendre en infusió. En aquest cas s'han d'agafar una o dues fulles tallades a trossets petits, per cada tassa d'aigua bullint. Millor posar-hi una mica de mel o sucre per endolcir-ho. No s'han de prendre més de dues tasses al dia, podria provocar gastroenteritis i/o dificultats respiratòries.

És originari d'Australia i Tasmània, de creixement rapit, cosa que junt amb la idoneïtat de la seva fusta per a fer pasta de paper, l'ha convertit en un cultiu industrial en llocs temperats amb un bon règim de pluges (Galícia , Astúries).

Per la composició de les fulles (molts olis i tanins) que no es descomponen i la gran absorció d'aigua que fan les arrels, gairebé no creix res al voltant d'aquests arbres, això fa que en grans extensions d'aquest cultiu canviï la flora i es desplaci la fauna autòctona d'aquests indrets. Amés la seva fusta crema amb facilitat, pel que representa un risc alt d'incendi.

Teniu informació més extensa al respecte a: Amics arbres · Arbres amics

Hi ha més de 300 espècies determinades, totes i cada un tenen les seves raons per ser interessants. Hi ha espècies que poden fer 30 o 40 metres i altres que son arbustives o nanes.

Per veure-les visiteu la pàgina: InformationsZentrum.Eucaliptus

La introducció de l'Eucaliptus, cap els anys 80 del segle XIX es va fer per assecar i sanejar els terrenys baixos i pantanosos pensant que no sols acabarien amb els bassals i humitats, si no que també amb els mosquits i "miasmes" del paludisme.

A més es creia que les fulles, de per si, o administrades als afectats de paludisme, farien baixar les febres que patien. Res de tot això, però la capacitat dels Eucaliptus d'absorbir aigua sí que dessecava els terrenys i per tant no es feien tolls on poguessin criar els mosquits.

A nivell de jardineria, a banda de la seva grandària, és característica la seva escorça i la diferencia de forma de les fulles segons si són joves o madures, si estan a la part interior o la més assoleiada.

La diversitat d'espècies fa que es pugui escollir l'arbre més adeqüat a l'espai on el volguem possar.

· Bibliografia: "Plantas Medicinales" de Pío Font Quer ed. Omega/ "Su Jardin Mediterraneo" Heidi Gildemeister ed. Moll.

· Blogografia: Amics arbres · Arbres amics / InformationsZentrum.Eucaliptus

· Les fotos són d'un servidor

· Article publicat a Llibre Primer el 19.12.2008

·

A l'ombra d'un arbre

El meu arbre de Newton

M'agrada asseure'm a l'ombra d'aquest arbre. És com la proverbial pomera de Newton, però aquest en comptes de deixar caure pomes que et fan pensar en la gravetat, et proporciona idees, estímul, imatges, visions...
Si vols un arbre com aquest, et puc dir on trobar-ne un.
Però t'avís que només creixerà amb la presència de la teva musa.
El dibuix original està fet amb llapis, en un paperot qualsevol. El color és digital... experimentant, aprenent...

Joan M. Mas

· DailyPic ·

·

Kelsterbacher Wald

Kelsterbacher Wald

Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:

Aquesta vegada són els nostres amics del Nord els qui necessiten que donem suport amb la nostra signatura en una carta de protesta.

Alemanya es presenta internacionalment com un model a seguir en matèria de protecció ambiental i del clima, i que presta serveis de cooperació tècnica per a protecció forestal de tot el món. Però abans de març, l’empresa Fraport haurà destruït el bosc de Kelsterbach per a la construcció d’una quarta pista d’aterratge per a l’aeroport de Frankfurt.

Per favor, escrigui a les autoritats locals demanant que nodestrueixin el bosc, Entrin a www.salvalaselva.org on trobaran un model de carta que es pot enviar automàticament. Difonguin aquest missatge entre els qui puguin voler participar. Moltes gràcies una altra vegada i rebin una afectuosa salutació.

Guadalupe Rodriguez

Salva la Selva
Hasenheide, 56
10967 Berlin, Alemania

Per la recuperació dels camins pùblics

Pel bon camí

A la plaça de l’Ajuntament d’Alaró tenim una bella escultura den Llorenç Rosselló que es titula “Retorn al bon camí”. Mentre hi hagi camí, afegiria jo. Quants camins d’ús o servitud pública han quedat barrats amb el pas del temps? És digne d’estudi comprovar com va ser amb l’adveniment de la “democràcia” que molts d’aquests camins varen passar a ser de propietat privada. L’ús continuat per mor d’una activitat productiva agrícola molt més important que no la d’ara, gairebé inexistent, provocava el transit continuat de les persones per aquests camins. La seva sola utilització ja n’impedia una apropiació indeguda per part d’un particular. Els primers ajuntaments democràtics no feren res i potser fins i tot facilitaren la pèrdua d’aquest patrimoni tan valuós. Però i el poble, la ciutadania d’Alaró, qualcú es va mobilitzar per impedir el tancament de molts d’aquests camins?. Poca cosa es va fer, per no dir res.

S’hauria de tenir en compte que, al segle dinou i bona part del vint, els ajuntaments no eren representatius d’unes eleccions democràtiques. Eren sovint els poderosos, sovint propietaris de grans finques els qui manejaven els fils de l’administració municipal. Fer desaparèixer documentació relativa a la titularitat pública d’un camí o establir acords municipals de renúncia als drets públics sobre aquests, eren només ordres dutes a terme amb diligència pels servidors dels senyors.

Per altra banda, i és una teoria pròpia, Alaró va viure una revolució industrial, gràcies a l’activitat emprenedora d’empresaris i treballadors del calçat, que va fer desertar de la dura i mal pagada feina del camp a bon nombre d’alaroners i alaroneres. El seu lloc, i si no, feis memòria, va ser ocupat per amos i jornalers venguts de fora del nostre poble. Jo encara record la de son Llavià amb un amo de Sineu, sa Teulera Vella d’un de Costitx, son Fortesa d’Algaida, mossos i jornalers de Campanet, Sencelles, Mancor etc. Eren gent i famílies vengudes de fora que en molts casos en acabar la seva vida professional se’n tornaren a ca seva, al seu poble. Per tant a Alaró estem mancat de moltes fonts d’informació en referència a l’activitat de foravila o de la història dels seus antics camins.

Un exemple el tenim amb el camí de sa Font Figuera. Les ginyes que sobre l’empedrat poliren les rodes dels carros ens indiquen clarament que va representar una important via de comunicació i trànsit entre Alaró i el Pla de Mallorca en relació a les finques de producció d’oli més importants d’Alaró i Orient: s’Olivaret, son Bergues, Solleric o Comasema. Hem de pensar que era molta la gent del Pla, mancat d’oliveres, que anava a fer la collita d’olives a la Serra. Aquest camí, que fins a mitjans dels anys setanta encara era transitable amb vehicles de quatre rodes, jo hi he anat amb amb un 600, avui sembla un torrent. Les finques per on passa, s’han limitat a posar-hi barreres per fer més ampla l’oblit.

Aquests dies hem pogut llegir a la premsa que una gent de Binissalem, de Gadma (Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient) en reivindica la propietat pública i denuncia el tancament i ús inapropiat que en fan els particulars de les finques per on passa. Com així no hi ha anat cap alaroner o alaronera a fer part d’aquesta reclamació?.

En els temps que corren, on els metges recepten bones caminades, la recuperació d’aquests camins no tenen preu. Per aquest camí podem arribar a Orient entre les finques de s’Oliveret, son Bergues, sa Font Figuera, Solleric i Comasema. O bé si volem tirar cap a Lluc en ser a sa Font Figuera girar cap a Oliclar, son Ordines, Cases Velles de Tossals, Es Prat, coll de Massanella, Coll de sa Bataia i Lluc (millor de baixada).

Aquest camí públic, segons catàleg del Consell de Mallorca i Ajuntament d’Alaró, no és l’únic exemple de desídia i abandonament que els diferents ajuntaments d’Alaró han demostrat. El camí o caminoi que enllaçava ses Quarterades i Los Damunt per son Fuster, el camí de s’Escaleta, el camí del Clot des Guix cap a son Pou o cap al pas de s’Estaló i Orient, el camí de Banyols, el camí de Binissalem per son Llavià, el camí de s’Alcadena cap a Lloseta, el camí de Los Damunt cap a son Guitard, son Oliver o son Torrella de Coa Negra, Camins que varen ser molt usats un temps que ningú ja no recorda i que haurien de tornar ser del poble amb acords amb els propietaris, si cal, i quan no establint les mesures administratives que pertoquin en la defensa dels drets públics i particulars.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Fotos: JV

Zona de repòs.1.Seminari

Ei! doncs és força complicat, trobar una bonanova. Recordava que al Seminari Nou de Palma hi havia un claustre amb un conjunt exemplar de xiprers, però per arribar-hi cal travessar una mena de pseudojardí desagradable i, per acabar-ho de compondre, ja tornen a donar una altra pallissa a les mèlies, que totes cridaven misericòrdia, però els he hagut de dir que hauran d’esperar, perquè avui toca donar una bonanova, i la donaré... De moment ens tapem els ulls i entrem a les palpentes a...

El claustre del Seminari

A falta de sant, el beat Ramon Llull ens il·lumina... De sobte tot canvia... si no hi ha estudiants exaltats ni ningú no juga al futbolí som en un claustre a l’estil tradicional. El clima de pau i tranquil·litat ablaniria al més brètol, el més estressat descansaria un poc, un betzol podria trobar una flaira poètica...

L’endomassat d’amics arbres el posen quatre xiprers que, aquesta vegada sí, formen un conjunt acadèmic, l’arquitectura verda, el conjunt de vida, esperança, verd de natura humana, lligam de l’esperit amb el cel a través d’aquests monuments de vida... ens fa petits. Que ho som de petits a sota del xiprer majestuós, que ho som de poca cosa, a l’ombra de Blanquerna... no som res.

Aleshores que fa un lleg com jo en un lloc com aquest... doncs això: reflexionar, recarregar l’esperit, honorar la meva cultura i, per deformació professional, contemplar aquests magnífics xiprers.