Zona de repòs.1.Seminari

Ei! doncs és força complicat, trobar una bonanova. Recordava que al Seminari Nou de Palma hi havia un claustre amb un conjunt exemplar de xiprers, però per arribar-hi cal travessar una mena de pseudojardí desagradable i, per acabar-ho de compondre, ja tornen a donar una altra pallissa a les mèlies, que totes cridaven misericòrdia, però els he hagut de dir que hauran d’esperar, perquè avui toca donar una bonanova, i la donaré... De moment ens tapem els ulls i entrem a les palpentes a...

El claustre del Seminari

A falta de sant, el beat Ramon Llull ens il·lumina... De sobte tot canvia... si no hi ha estudiants exaltats ni ningú no juga al futbolí som en un claustre a l’estil tradicional. El clima de pau i tranquil·litat ablaniria al més brètol, el més estressat descansaria un poc, un betzol podria trobar una flaira poètica...

L’endomassat d’amics arbres el posen quatre xiprers que, aquesta vegada sí, formen un conjunt acadèmic, l’arquitectura verda, el conjunt de vida, esperança, verd de natura humana, lligam de l’esperit amb el cel a través d’aquests monuments de vida... ens fa petits. Que ho som de petits a sota del xiprer majestuós, que ho som de poca cosa, a l’ombra de Blanquerna... no som res.

Aleshores que fa un lleg com jo en un lloc com aquest... doncs això: reflexionar, recarregar l’esperit, honorar la meva cultura i, per deformació professional, contemplar aquests magnífics xiprers.