Pocessionària 08

Per qui n’estigueu interessats, a la direcció general de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient (Avda. Gabriel Alomar i Villalonga, 27 1er pis 07006 Palma), es troba en informació pública “el projecte de control integral de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) 2008 i de l’estudi d’impacte ambiental”. Si ho voleu consultar i presentar-hi al·legacions teniu aquest mes per fer-ho.

En un primer cop d’ull, el que a mi personalment em crida l’atenció és la persistència intervencionista al medi natural de mètodes de lluita massius amb el Bacillus thuringiensis var. Kurstaki, contra el que la processionària és de cada vegada més resistent, i la caparrudesa en no descartar el Diflubenzuron ni que sigui a modus experimental.

De Bt, 14.418 ha. A Mallorca (5.354 ha en espais protegits). 892’3 a Menorca (304 en àrees protegides) A Eivissa es preveu per primer cop un tractament intensiu: 5.442 ha (3.000 en zones protegides). En total unes 20.800 hectàrees.

Amb Diflubenzuron 400 ha a Mallorca i 200 a Menorca.

Entre els antecedents que justifiquen el projecte es parla de que “La disminució dels tractaments extensius per al control de la plaga a Mallorca i Menorca, durant el període 1999-2003, junt amb unes condicions meteorològiques favorables a l’espècie, motivaren la crítica situació del 2003”. No és mal de recordar que aquest període correspon al primer govern del “pacte de progrés” quan na Margalida Rosselló gestionava la Conselleria de Medi Ambient.

Dir les coses d’aquesta manera pot donar a entendre que no es pot estar sense fumigar els pins de Mallorca si no es vol arribar a “situacions crítiques com la del 2003”.

Posteriorment, com recordareu, va ocupar aquesta conselleria el Sr. Jaume Font, de sa Pobla, qui sense dubtar-ho va corregir aquesta manca d’intervencionisme al medi natural i va fer fumigar enormes extensions de pinars com si d’una plantació de patates es tractés.

Al meu entendre aquestes intervencions són agressives contra l’ecosistema i el seu funcionament. Només pot afeblir la seva pròpia dinàmica d’autodefensa. Representa una pertorbació que nosaltres, creguts, som ben lluny de saber i poder avaluar. Per tant la meva posició és absolutament contrària a realitzar aquests tipus de tractaments, sigui amb Bt, sigui amb Difluobenzuron. No només per representar de cop i volta una alteració important al medi ( no existeix cap situació natural que es pugui assemblar a l’ocupació massiva del Bt sobre àrees naturals com aquesta), sinó perquè, al meu entendre no serveix per res.

Deixem que sigui el propi ecosistema que solucioni el problema que nosaltres li hem creat. No hi posem data a escala humana. Tranquils.

És molt probable per altra banda que, segons indiquen nombrosos estudis, la processionària hagi assolit resistències importants enfront d’aquest bacteri de tal manera que a la llarga no ens hauria d’estranyar que s’intentessin modificacions genètiques (OMG) per afeblir aquestes resistències. Sembla que en altres aplicacions ja s’ha intentat.

Quan dic que no serveix per a res vull dir això. Fa anys que els serveis de gestió forestal de tot l’Estat lluiten de manera agressiva i a gran escala contra aquest lepidòpter nocturn i els resultats demostren que no ha fet més que empitjorar.

Quan a àrees urbanes o molt humanitzades el que cal és no plantar pins o evitar la presència humana sensible en èpoques de màxima activitat de l’eruga. Si es realitzen aplicacions sempre que siguin a petita escala i localitzades. I més val que aquestes es concretin en treballs mecànics de tall de bosses en el moment adequat.

El cost econòmic d’aquest projecte ha de ser molt important, tant per la metodologia amb fumigació aèria com per la important producció de Bt que cal adquirir. Sens dubte que aquests doblers tendrien més bona funció en altres apartats. Per altra banda l’empresa química que ofereix aquest producte se’n porta uns guanys impressionants... què no són capaços de demostrar?.

Quan al Difluobenzuron, és gairebé una provocació la insistència en la utilització d’aquest producte, no només per la seva elevada toxicitat i permanència en el medi, sinó perquè és no entendre el problema per qui ho hauria de fer.

L’excusa principal que provoca aquesta psicosi anti-processionària és la socioeconòmica, entenent, perquè a qualcú se li va ocórrer, que la defoliació provoca una minva de la qualitat paisatgística que venem al turista. Això és un doi, el paisatge no són només pins, a davall hi ha mates, ullastres, estepes, argelagues.... Això és paisatge i sempre és verd. Quan al pi, difícilment morirà a causa d’aquesta defoliació i la major part de l’any (mirau-los a l’estiu, tardor i part de l’hivern) estan ben vestits del seu color verd.

Una altra excusa que, esper no hagin incorporat a les justificacions, és el de que a major defoliació, menor activitat d’absorció de CO2. Valga’m deu!.

Res només quatre pensaments molt resumits i amb veu alta. El totxo del projecte i el seu estudi d’impacte ambiental són 185 pàgines. Em sap greu no poder i no tenir temps per resumir-ho millor.

Per acabar dues coses: Desitjaria que el GOB presentes al·legacions al projecte amb la sol·licitud que es descarti absolutament, “integralment”.

I dos que aquest govern de progrés hauria de tenir a la Conselleria de Medi Ambient la punta de llança conservacionista avançada que requereix una societat sensibilitzada i entesa com la nostra.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar.

Alaró 3 de setembre de 2008.