dimecres, 8 de febrer del 2006

Un lledoner solitari

El racò de Antonio Rabinad, escriptor
A La vora d'un lledoner solitari a Sarrià

Terrassa del bar Why Not
Benet Mateu, 24
Sarrià

Hi ha arbres que a les novel.les adquireixen paper de protagonista. Una majestuosa olivera explica la història de Mallorca. Altres que tenen tatuades promeses d'amor etern --recordin aquell arbre al qual li cau una fulla per mal d'amors-- i n'hi ha que, a recer de la seva ombra, inspiren els escriptors que expliquen les històries de les ciutats.
Antonio Rabinad busca l'energia d'un lledoner barceloní per recrear històries de la guerra i de la postguerra. Aquest lledoner té 96 anys, viu en una terrassa, té com a veí Antoni Gaudí i escolta les històries dels parroquians d'un bar amb nom de pregunta. Why Not (Per què no, en anglès). El 1936 aquest arbre ja era alt i jove. El 1975, ja era adult.
Antonio Rabinad explica que cada matí saluda Antoni Gaudí i Cornet (a mida real i de bronze); travessa la porta de fantasia que l'arquitecte va projectar i que es va construir entre el 1901 i el 1902; s'asseu a la vora de l'arbre gairebé centenari, i treu la seva llibreta.
El Why Not és d'aquests bars minúsculs als quals els veïns van a comprar tabac, a prendre's un cafetó, a descansar una estona. L'arbre espera en silenci. Ara fins i tot sembla adormit. A l'estiu, és testimoni de les paraules que s'escriuen o es vociferen al seu costat.
Catalina Gayà
El Periódico. 07.02.2006
· Article publicat a El Periódico el 07.02.2006
*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.