L’alzinar del Castell d’Alaró

Els Arbres d’Alaró
L’alzina (III)

L’alzinar del Castell d’Alaró,
un exemple de degradació

Voldria no decaure en un article queixós i depressiu al que pot portar fàcilment el relat de la visita al Castell d’Alaró, refugi i parany dels patriotes Cabrit i Bassa. Però no hi puc fer res davant la decadència constant d’un indret (altra temps?) tan estimat per la gent d’Alaró. Poc puc opinar sobre si l’estat del valuós patrimoni històric que representa el que queda de l’antiga fortificació ha de restar com fins ara o si s’ha de protegir de manera més efectiva, en tenc la meva opinió però no en som entès i per això caldria convidar qualque expert o interessat a ajudar a aclarir-ho.

Les murades i les cabres

Del que si que puc parlar és de d’alarmant procés de degradació de la vegetació mediterrània propi d’aquest indret, procés que tendeix envers una dinàmica erosiva del sòl que portarà sens dubte a un empobriment de la comunitat vegetal i a l’establiment de una vegetació pròpia d’indrets més àrids. La vegetació climàcica més predominant del castell d’Alaró és, a les orientacions de tramuntana, l’alzinar (Quercion ilicis) i l’ullastrar (Oleo ceratonion) amb certes variants, cap als vessants del migjorn.

Llavor de ginebró (Juniperus oxycedrus)

Després de mitja vida de trescar pel món forestal, encara em va sobtar fort veure els troncs de les arboceres vermelles com si fos de sang després que les cabres les haguessin arrabassat la pell. Baix un alzinar empobrit, sense sotabosc, les arboceres roges destacaven per la seves ferides recents. Cercava marfull (Viburnum timmus) i orenga (Origanum vulgare) que dona nom al penyal de l’Orengar, ja no n’hi ha, com també ha desaparegut de l’indret el cirerer de betlem (Ruscus aculeatus) i el ginebró (Juniperus oxycedrus) que, encara que present, també està molt castigat. Més bé caldria parlar de les plantes que aquests animals no toquen, que són poques: l’olivella (Cneorum tricoccon) i l’herba pudenta (Pasticana lucida).

Castell d'Alaró i s'Alcadena des de sa Rota des Cabo

Aquest mal, aquesta plaga, que representen uns herbívors com les cabres alienes a l’ecosistema balear, està estès per tota la Serra de Tramuntana i muntanyes d’Artà.. Als llocs més elevats només es salva la vegetació dels penyals. Quan les cabres ataquen un alzinar, a més a més de matar moltes alzines joves, eliminen el seu sotabosc, que forma part de la comunitat vegetal i que permet que l’ombra i l’humitat s’ensenyoreixin del lloc. Un alzinar no és un alzinar sense formar part de la seva comunitat vegetal. Quan arriben els estius i els vents de ponent secs, l’humitat d’un bosc empobrit és molt baixa i això afecta negativament als arbres, debilitant-los i fent-los més vulnerables a l’atac de certs insectes que llavors esdevenen plagues, com el banyarriquer (Cerambyx cerdo). Aquest, quan no troba la barrera biològica natural del dens sotabosc de l’alzinar, troba fàcil la seva penetració i poca la resistència de les alzines als seus atacs, llavor esdevé plaga i minva la seva funció ecològica de primer descomponedor.

Estepa Joana (Hypericum balearicum)

Caldria potser anotar que la inclusió del Castell d’Alaró com a ZEPA (Zona d’Especial Conservació per a les Aus), ho és en tant que l’ecosistema és important com a refugi de certes espècies molt vulnerables o en perill d’extinció com la milana (Milvus milvus), l’esparver (Hierattus pennatus) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). Aquestes espècies formen part d’un ecosistema que si es veu alterat en el seu equilibri, com és el cas, també perillaran. No es tracta només de declarar un lloc protegit, sinó sobretot de gestionar-lo adequadament. Una raó més per demanar la declaració de la Serra de Tramuntana com a Parc Natural, la qual cosa implicaria una efectiva gestió del lloc.

Cova de Sant Antoni

La solució per salvar la vegetació climàcica del castell -deixant de banda la gestió adequada de l’accés humà al lloc- consistiria en primer lloc en eliminar el problema de les cabres, en el sentit de que s’haurien de llevar totes. Després de un període més o menys llarg, d’uns cinc o deu anys, s’hi podrien introduir ovelles, però mai més cabres. Evidentment ens trobem en primer lloc amb la qüestió de la titularitat d’aquest indret que és privat pel que fa a la zona boscosa i de garriga. La solució passaria per prioritzar la compra pública del Castell i declarar-la com el que és “àrea biològica crítica”. Dotant-la d’una gestió de criteris d’absoluta exigència científica en quan a la seva restauració natural (Potser amb un impost ecològic d’un euro per dia i per turista a nivell de Comunitat Autònoma això fora més que possible).

Cabres pel Castell

Una altra vessant del problema és la declaració fa anys de la cabra com espècie cinegètica, la qual ordre o decret de manera urgent s’hauria de derogar per passar a declarar a aquest herbívor espècie ramadera o domèstica. D’aquesta manera serien exigibles controls fins i tot veterinaris d’aquests animals que permetrien per una banda la recuperació real i no propagandística de la raça domèstica autòctona i sobretot el control de la cabra en estat silvestre. S’hauria de donar un termini de cinc o deu anys als propietaris per regularitzar la seva situació ramadera i no es podria permetre com ara que un propietari d’una finca d’Alaró o de Capdepera compri tres-centes cabres de la Península i les amolli a una finca de cinc-centes o mil quarterades de manera irresponsable i sense control.
Caldria afegir per acabar i amb la por d’allargar massa, que les cabres no fan net, és a dir no duen bosses de fems on hi recullen les porqueries que els humans deixem tirats per l’entorn que visitem, el que fan és degradar considerablement la vegetació cap a estadis molt més vulnerables als incendis i a les plagues. Això és així perquè eliminen els processos dinàmics de la vegetació que a Mallorca i a Menorca tendeixen cap a l’alzinar i l’ullastrar, establint al seu lloc un estadi permanent de degradació compost per vegetació piròfila de pins, càrritx (Ampelodesma mauritanica) i poca cosa més.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Article de juny de 2004, una mica refet.

· Els Arbres d’Alaró

· L’Alzina (Quercus ilex) (I) L’alzinar baleàric

· L’alzina (II) Explorar l’alzinar

*