De la Roureda, el Roure

Ara ve el temps

Ara ve el temps que l’aire s’omple
de frisaments de roure
i damunt els turons s’abranden
roques i núvols.
Arbres, rius i blavors caminen
cap a ponent.
Entre foscors sedoses,
plenes de brins,
faig també jo la meva via.
Arços d’amor florien
tota la nit.

Ricard Torrents

~

~

Obra d'un home

Una pomera, un roure, un cedre
creixen vora la casa de pedra, al camp rocós,
on poemes escric si és la mà venturosa...
Vaig plantar el cedre: els altres són salvatges tots dos.
Els portà el vent. Les pomes escampen, a l’autumne,
llavors negres, fragants. Aire sol escampar
el roure, ombra a l’estiu i a l’hivern un so aspre.
Però el cedre en silenci el fruit fa madurar.

Archibald MacLeish
Glencoe, Illinois, 1892
(Trad. Marià Manent)

~

~