Els bosquets sagrats del Marroc

Científics de la Universitat d’Alacant i de la Universitat Aldelmalek Essadi de Tetuà (Marroc) han portat a terme una investigació sobre els khaloes, recintes sagrats ancestrals del Nord d’Àfrica els quals han ajudat a preservar arbredes mil·lenàries.

Els bosquets mil·lenaris dels khaloa (morabits) del Rif, Atles Mig i regió del Sus del Marroc

La franja del nord de l'Àfrica està esquitxada de petits santuaris en els quals es troben les restes d'homes de clara significació en la història local o regional. Aquests llocs es distingeixen bé al territori per la coberta vegetal que sol acompanyar-los, fruit de l'esperit devot de respecte que tenen cap a ells els habitants de la zona. L'origen dels mateixos es troba als altars del politeisme preislàmic i precristià. El clima sembla ser el principal responsable de l'entitat de la coberta vegetal que envolta les construccions. El Rif és la zona marroquina que manté les millors masses arbòries dels morabits, podent trobar-se arbres d'una envergadura impressionant.
Khaloa és un terme que identifica en l'actualitat a uns santuaris religiosos on els devots continuen realitzant els seus ritus durant l'any. Fins aquí serien equivalents a la funció que van tenir les ermites, amb les seves peregrinacions, festes i ofrenes, on s'implorava la intercessió del sant per a la pròpia salut, per demanar pluja o evitar la pesta. Tanmateix, existeix un fet diferencial que sobrepassa de molt la seva funció religiosa: la vegetació que els acompanya. Hem observat, sobretot en el Rif, uns bosquets que han estat respectats durant segles, i en ocasions mil·lennis, trobant-se en ells una fauna i una flora molt bé conservada, que teixeix una xarxa espessa atenent determinades regles i que afegeix un atractiu únic en els estudis sobre la complexitat del paisatge. Aquesta conseqüència sobre el mosaic paisatgístic és indissoluble de la seva funció religiosa: la por, el respecte, fins i tot la presència de guardians en alguns casos, han mantingut fins avui aquests espais com a reserva patrimonial; espais que poden ensenyar-nos un model òptim de conservació i que sobretot convé preservar en contra d'una tendència molt forta des de sectors fonamentalistes que volen la seva desaparició i tala, contribuint a aquest procés la indiferència religiosa sobre això entre els joves marroquins.
Un dels components més evidents que dirigeix la tipologia dels recintes dels khaloa és el clima, que crea al llarg de les regions d'un país com el Marroc tota una clina de vegetació acompanyant a la construcció o koubah.
Les característiques mediambientals i històriques són: Existència d'un bosquet amb arbres centenaris o mil·lenaris, un sotabosc i un arbre sagrat. La presència en les rodalies d'una deu, pou o riu. Emplaçament en un alt, proper a un poble o a un caseriu. La xarxa que conformen els khaloes segueix, bé una línia estratègica de fronteres entre tribus, bé defensiva de llocs importants de passada.
Les característiques religioses: Existència de sants en les khaloes. Enterraments de sants, líders espirituals i també polític-militars. Peregrinacions del poble en determinades dates. Curacions de malalties, especialment psíquiques o de posseïts. Sacrificis d'animals, habitualment cabrits, bens o vedells. Càntics especials que s'entonen en els khaloes
La disposició espacial dels santuaris configura un plantejament en mosaic del territori, la matriu del qual la componen els sistemes agraris de diversos cultius; en ocasions podríem parlar d'una matriu boscosa o de bardissa de qualsevol pis degradatiu. En aquests enclavaments hi ha poblacions d'espècies pertanyents a grups particularment interessants des del punt de vista de l'estudi de les dinàmiques metapoblacionals, les taxes d'extinció i de recolonització, les possibilitats i potencialitats de dispersió.
Els recintes sagrats constitueixen un element d'integració on s'uneixen naturalesa i cultura. La seva protecció només corre a càrrec de la cultura popular tradicional. Aquest respecte tradicional, en regressió, ha de ser reforçat per mesures oficials de conservació natural, ja que aquests bosquets associats poden constituir àrees de diversitat biològica i per a la protecció de deus d'aigua. Efectivament, els recintes sagrats poden contribuir a la conservació d'ecosistemes, d'espècies i de la variació genètica. A més, poden jugar un paper important en el desenvolupament econòmic i sociocultural i en l'educació mediambiental. La protecció dels recintes sagrats és una protecció de l'herència cultural i natural per a la satisfacció de les necessitats espirituals i econòmiques dels creients. Aquesta herència es troba greument amenaçada per la pressió demogràfica i l'augment de les necessitats econòmiques.

Extret de l’article
“Los bosquetes de los khaloa (morabitos) ... ”
de L. Taïqui, E. Seva, J.L. Román, A. R.Ha, publicat a Ecosistemas.
~