A Joan Brossa i Cuervo
(Barcelona, 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998)
en el centenari del seu naixement
~
~
A segona línia
El paisatge es va fent ferreny.
Al fons hi ha un bosc d’alzines carregades d’anys.
Muntanya amunt es va engrandint el panorama.
Descobreixo pobles i pagesies.
Emergeixen nous termes de valls i muntanyes.
Enllà se sent un bombardeig continu.
(30 Divisió, 1950)
~
Ideograma corpori "Bàrcino", instal·lat entre la plaça Nova i l'avinguda de la Catedral barcelonina. 1994 |
~
El sofà
Un sofà cruix i se li trenca un peu. Un ocell
ve a posar-se dalt d’un arbre.
Travessa, per l’esquerra, un vell.
S’atura. Amb el bastó traça a terra un cercle. Se’n va.
Travessa, per la dreta, un home. Esborra el cercle i se’n va.
Travessa, per la dreta, una dona amb un cistell i surt.
L’ocell arrenca el vol i fuig enllà de l’horitzó.
(‘Em va fer Joan Brossa’, 1950)
~
Poemes visuals, 1989 |
~
Truc fantasmagòric
Efecte
Tots
heu pogut admirar, de nit,
el firmament.
A la terra es produeixen tota
mena de plantes.
Serveix l'arbrat per a regularitzar
les pluges.
Els rius solquen pertot arreu
la terra...
(Cau de poemes, 1960)
~
Jardiner, 1985-1988 |
~
Una onada
Una onada
o un arbre, encara que poden
ser molt detallats, representen
una onada
o un arbre.
I no em cusis més botons
inútils a les mànigues
de l’americana.
(Poemes civils, 1960)
Poema musicat per Abús, titulat com a "Onadarbre"
~
Poema visual 'Cap de bou' de Joan Brossa a la Vinya dels Artistes
del celler Mas Blanch i Jové, La Pobla De Cervoles.
Escultura d'Esteve Casanoves.
~
Sonets a Gofredina
[XXIV]
Hostessa amiga, amor blanca en el vent
em plau obrir-te sense fullaraca;
el firmament és com un peix que ataca
i el meu amor incendi transparent.
Tu dónes tombs oberta entre or i argent,
tota de lluna, sense ni una taca;
tancada ahir, avui no ets opaca
i t'embanderes de mirar el present.
Tu ets el bosc. Em moc com gra de sorra
i al fons de tu m'has fet blau esteler
del teu amor. Ho diré enllà, diré
la meva joia i arrencaré a córrer
unit a tu, amb força, pel carrer,
torre d'amor, gentil, la meva torre.
Viatge per la sextina
Nocturnal
Drets nous, velles raons, hores i hores
de vanitat, cabellera a la sorra.
Casals i estels retornen als grans arbres;
totes les mans arrenquen en mala ombra
la cara de l'Amor, síndria als segles.
S'enfilen tots els pins, fanga la fusta.
Tremola l'herba al si d'aquesta fusta
i pel mateix camí s'escolen les hores;
giren els sastres els cosits dels segles,
i els nens als pisos són com grans de sorra;
la neu en la negror pessiga l'ombra,
i la muntanya es perd en races d'arbres.
Aprèn de sospirar com fan els arbres,
tots saberuts en contrapunts de fusta;
les roses ronquen i un notari, l'ombra,
tomba els hereus i, carnissera d'hores,
conversa sense dents damunt la sorra,
xerrameca del temps d'esquena als segles.
S'afanyen les entranyes cap als segles,
les portes de la clau són fulles d'arbres;
de mica en mica el cel es torna sorra
i el clar de lluna bat damunt la fusta,
com els instants a l'arbre de les hores
disfressen la tristor estreta de l'ombra.
Tota la cua independent de l'ombra
cava un parany a la paret dels segles.
Si compto els rocs, m'espanten tantes hores;
passen els dies i, entremig dels arbres,
no fa calor ni fred. Tota la fusta
posa barba a les sales de la sorra.
La sorra dóna cops; crec que la sorra
se'n va a la lluna a coll-i-be de l'ombra.
Les lletres del poema són de fusta;
raspallo la cullera de vells segles;
s'adormen els matins damunt els arbres.
Quin pou rega aquest tedi de les hores?
Fanals les hores, i la vida sorra,
filla dels arbres, dins, ressona l'ombra,
la nit s'estén i els segles són de fusta.
(Dins Sextines 76)
~
Arbre Fruiter
Poema-objecte. Ploma d'au, plàstic i fusta, 1988 |
~
Cent nou diapositives
Paisatge. Banderes. Vaca.
Els rails (agulla). Pont. Urna.
Finestral. Envelat. Vista.
Armari. Brollador. Noia.
Muntanyes. Font. Oques. Casa.
Camp de blat. Flors. Vaivé d'ones.
Plaça. Gos. Contrallum. Ones
(negatiu). Màscares. Vaca.
Avets (solstici). Actor. Casa.
Plantes. Vidriera. Urna.
Ou. Cotxe. Paraigües. Noia.
Dos guants. Carnaval. Mur. Vista
de Roma. Sardanes. Vista.
Edificis. Cavall. Ones.
Carrer de nit. Una noia.
Un vell. Camp d'herba. Gat. Vaca.
Retrat de Frègoli. Urna.
Pèrgola. Pallassos. Casa.
Molí de vent. Jardí. Casa
de la Vila. L'arbrat. Vista
damunt el pla. Núvols. Urna.
Onze de Setembre. Ones
i roques. Masia. Vaca.
Parell de bous. Cap de noia.
Posta de sol. Penell. Noia.
Clars-obscurs. Viarany. Casa.
Bosc. Salt d'aigua. Poble. Vaca.
Fira de galls d'indis. Vista
de Girona. Portal. Ones.
Mar bonança. Concurs. Urna.
Horta. Joana. Ocells. Urna.
Castell de focs. Noi i noia.
Estació. Parc Güell. Ones.
Record de Grècia. Casa.
Els moltons d'un ramat. Vista
panoràmica. Gorg. Vaca.
Vaca pasturant. Far. Urna.
Vista. Mosca de prop. Noia.
Casa. Detall. Un pou. Ones.
(Dins Vint-i-set sextines i un sonet)
~
~
Sextina de les Clepsidres
¿Es fa petita la selva
quan l'hivern buida els arbres?
Gotes sense platja,
fem una passa
i ja el terra
du sorra.
La sorra
de la selva
roda amb la Terra.
Amic i vells arbres
ens estiren la passa
pel laberint de la platja.
Canto en un extrem de platja
amb fil de bona sorra.
El Mot és la passa
que dóna selva
a aquests arbres
per terra.
I al terra
de la platja,
hi veig fruits d'arbres,
i en la justa sorra
puc trepitjar la selva
o seguir el vent passa a passa.
Ningú no em comprèn la passa,
però ens mena la terra:
si per dins som selva
per fora platja:
grans de sorra
o arbres.
Els arbres,
peix de passa;
terrosa sorra
i sorrenca terra,
l'arbrat té bona platja
i l'aigua camí de selva.
Fem que la selva ens deixi veure els arbres.
Mar sense platja, així la nostra passa.
Roda la Terra i va caient la sorra.
(Dins Quart llibre de sextines)
~
Poema visual transitable en tres temps.1984
~
Sextina per a un poema visual transitable,
en tres parts,
situat en un espai urbà, a l'entorn del Velòdrom d'Horta
Als arquitectes Esteve Bonell i Quico Rius
La primera de les pedres,
alta de setze metres, és de pedra,
enmig de balancins, voltada d’arbres.
(Més endavant la podrem veure a trossos.)
Ve a ser com la primera part d’un llibre,
on els signes no són res més que signes.
Sobre un parterre hi ha els signes
de puntuació. Entre les lletres
corre un camí vermell (el curs del llibre).
Per fi, entre desmais hi ha els blocs de pedra
de la mateixa lletra feta a trossos.
El caminal és vorejat per arbres.
Aquest “text” rodejat d’arbres
i junt amb el parterre ple de signes
apunta el pas dels dies fins als trossos
de la segona A. Entre les lletres,
hi trobeu plantes, arbres, herba i pedra,
i, tot plegat, ho imagineu un llibre.
Vol ser, com la vida, un llibre
que té comes i punts enmig dels arbres,
un naixement i un curs damunt la pedra
i un sol final, ben lluny de falsos signes,
perquè la vida aquí fuig de les lletres
si amb el teu seny ajuntes parts i trossos.
Moltes miques fan bons trossos.
Aquí el secret escapa de tot llibre
i en passejar pel mig de dues lletres
podeu mirar el camí o escoltar uns arbres.
Les coses i el paisatge són els signes
Per entonar el discurs de pedra a pedra.
L’ultima lletra de pedra
ens recorda el destí, caiguda a trossos:
l’assolament de la vida; i els signes
d’entonació o pausa – com al llibre-
són incidents del discurs. (També els arbres
poden enraonar més que les lletres...)
Amb dues lletres, i pegant en pedra,
en camí d’arbres veus desfer-se trossos
de mots d’un llibre nat sota mals signes.
~
Poema visual (destrucció)
~
El meu poble
Una vegada passada la Porta de la Llibertat,
des de la plaça Méliès trenqueu pel carrer
de Fruitós Canonge, on podreu admirar
el Palau de la Música Catalana. Des d’aquí
pugeu per les grades de Busby Berkeley
a la plaça Robert-Houdin, enllaç del museu
Gauguin i el del Picasso. Pel pintoresc carrer
dels Clowns arribeu a la plaça Frègoli,
al cinema Keaton, a la plaça Joan Miró
i al pati de les Tres Taronges, al bell mig
del barri Gaudí i Jujol, i d’aquí
us podeu dirigir al teatre Richard Wagner.
(Passat festes, 1993-1995)
~
~
· Més d'arbres de Joan Brossa :
~
#AnyBrossa #JoanBrossa
~
Màgic i fantàstic !!!
ResponElimina