Observació de la Terra i espai forestal

Jornada
"Observació de la Terra i espai forestal,
eines de diagnòstic"

Dijous 8 de novembre de 2018, 09.00 - 13.00 hores

Sala d'Actes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Un creixent nombre d'estudis i d'aplicacions orientats a la diagnosi de l'estat de l'espai forestal fan ús de tècniques i de tecnologies pròpies de la geoinformació i, en particular, de l'observació de la Terra, des de satèl·lit, avió, dron o terrestre, per determinar-ne la distribució espacial, els patrons i les dinàmiques dels impactes sobre els espais naturals i, en concret, les masses forestals. Les eines de geoinformació i les tècniques d'observació de la Terra donen una mesura objectiva, sinòptica i amb capacitat repetitiva en el temps, dels impactes sobre el territori, que analitzarem en aquesta jornada, com a eina de suport a la decisió i a la gestió forestal, a través de tres presentacions i d'un espai de debat.

Programa

09.00 - 09.20
Lliurament d'acreditacions als assistents

09.20 - 09.30
Benvinguda i presentació de la jornada
J. Talaya, subdirector de Geodèsia i Cartografia (ICGC)

09.30 - 10.00
Decaïment dels boscos del Maresme amb Sentinel-2
A. Tardà (ICGC), R. Riera (DIBA)

10.00 - 10.30
Anàlisi de les afectacions de la processionària amb UAV i LANDSAT
K. Otsu, M. Pla, L. Brotons (CREAF-CTFC-CSIC)

10.30 - 11.00
Pausa

11.00 - 11.30
Assessment of vegetation conditions on natural parks by using hyperspectral data
M. Kycko (Universitat de Varsòvia)

11.30 - 12.45
Espai de debat i preguntes

12.45 - 13.00
Cloenda

Lloc: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona (mapa)

Data: Dijous 8 de novembre de 2018, 09.00 - 13.00 hores

Inscripció: L'assistència és gratuïta però, atesa la capacitat limitada de la sala, és indispensable inscriure’s al més aviat possible.

Inscriviu-vos

Arbres que es belluguen

Arbres que bateguen, respiren i mouen el terra

Des del Quebec arriben imatges que no deixen indiferents

El dia 21 d'octubre, l'alerta sísmica mundial es disparava amb 2 forts terratrèmols a l'oest del Canadà, dins del mar. La magnitud, gairebé 7 graus. Ràpidament, el sistema d'alerta de tsunamis va indicar que no hi havia perill.

Uns minuts després, des del Quebec, arribaven imatges d'un bosc amb el terra que "respirava i bategava". Semblava que les arrels dels llargs troncs estiguessin, literalment, tremolant. Ràpidament vàrem relacionar terratrèmol i les imatges. Però no. Separaven l'epicentre i el Quebec milers de quilòmetres.

Observant amb deteniment les imatges, el fort vent sacsejava les copes dels altíssims arbres i els troncs feien moure un terra gens rocallós, més aviat amb un gruix important de material orgànic poc dens.

Senzillament, estàvem davant d'arbres que es bellugaven sencers, fins a les arrels, com mostren aquestes imatges màgiques de "respirar i bategar".

Francesc Mauri

· Article publicat a 'El Temps de TV3' el 25.10.2018

*World Weather* Trees fighting intense winds in Sacre-Coeur, Quebec, Canada last Tuesday. Impressive! Report: Severe Weather America pic.twitter.com/YkmRmOEbJ7

— severe-weather.EU (@severeweatherEU) 21 d’octubre de 2018

*Món meteorològic*
Arbres que lluiten amb vents intensos a Sacre-Coeur, Quebec, Canadà.

Ètica i estètica de la lluita contra el morrut

O crònica d’una descurança present
i una altra d’anunciada

Aquesta és l’estètica dels paisatges urbans invisibles a l’autoritat ambiental

Arriba un punt en el qual o bé et converteixes en un perfecte mesell o bé et rebel•les i et negues a combregar amb les rodes de molí de la quotidianitat. Una d’aquestes rodes és la degradació ambiental, com les guerres, la fam del món o les necessitats socials d’una gran ciutat. De lluny o de prop tots en som corresponsables, més si -per raons personals del tipus que siguin- en som conscients.

Amb allò de “a mi no em toca”,”el perro es tuyo?” o “it’s not my job”no anem enlloc. Amb la por tampoc.

La bellesa del món vegetal implantat a la ciutat no és gratuïta: requereix d’un esforç constant, una voluntat de ferro i una paciència infinita. Cal un esforç econòmic per a obtenir uns beneficis socials i ambientals que no tenen preu. I no es pot badar.

Mentre que algú es va cobrint de glòria, el morrut va fulminant el patrimoni palmerístic de la ciutat.

Un dels caus de l’escarabat es troba al passeig Carner i és el paradigma de com s’enten la gestió de l’espai públic i l’ecologia urbana a la Barcelona del segle XXI.

Es tracta d’una dotzena de palmeres canàries, la meitat ja podrides i amb les palmes seques, situades al costat de Correus i davant del Parc de Bombers de Montjuïc.

El morrut mai es podrà engabiar…

Les palmeres són de propietat particular, una propietat tan particular que està més enllà del bé i del mal: es passa les ordenances del medi ambient per allà on us podeu imaginar…

L’espectacle és esperpèntic tenint en compte que l’emplaçament és el que és i que a tocar tenim el palmetum més important de la ciutat: el Mossèn Costa i Llobera.

Al mateix passeig hi han diverses palmeres públiques
recuperades gràcies a l’esforç d’Espais Verds

Tot plegat són faves comptades i passarà allò que és totalment previsible que passi: les palmeres que fins ara s’han defensat a aferrissadament -i a càrrec dels parroquians- aniran caient una rera l’altra.

La feinada feta pels tècnics i pels jardiners municipals s’anirà en orris només pel fet de que algú bada davant l’evidència d’allò què passa al carrer.

Desballestament que s’assumirà com a normal amb la nova normativa a la mà

Estem en una ciutat sense autoritat ambiental ?

Es permissible aquest ecovandalisme ?

Els morrudíssims amics del morrut continuaran més amples que llargs ?

Per acabar d’adobar-ho Europa claudica davant del morrut (per què serà?) amb una derogació insostenible gràcies al dictamen del morrudíssim 'Comitè Permanent de Vegetals, Animals i Pinsos' que ha quedat transposada a Catalunya amb l’ordre del DARP

(potser hi trobaria a faltar alguna altra ordre? he deixat passar uns dies per si un cas…)

Ara defensar les palmeres ja és una lluita d’inutilitat pública !

Iupiiiiii !

J.D.Fernàndez i Brusi

Un cedre per abraçar

El Cedre de Can Valls

Una de les propines que fan de més bon agrair pels que practiquem el senderisme és la trobada inesperada d’un exemplar arbori de grans dimensions. En el mateix instant que el divisem paga la pena afluixar la marxa fins acabar aturant-nos davant d’ell. Aquells segons o minuts estàtics ens permeten la contemplació i l’admiració d’un ser que probablement vagi néixer abans que nosaltres.

Per il·lustrar aquest paràgraf us convido a fer una ruta circular per la Vall d’Olzinelles (Parc del Montnegre i el Corredor). A prop de Can Valls, ben bé a tocar del camí hi trobareu un magnífic exemplar de cedre (cedrus atlàntica), el Cedre de Can Valls, que fou plantat a l’any 1920 i que és el de majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar al novembre del 2002 després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 metres del tronc principal. Actualment llueix una alçada de 20,75 m, un perímetre de 2,8 m i un diàmetre de capçada de 15,8 m.

Val a dir que el cedre no és pas un arbre autòcton sinó que prové del nord d’Àfrica, en concret de la serralada de l’Atles. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals.

Finalment, i per això no menys important, comentar-vos que podeu també provar de rodejar el tronc amb els braços. Diuen que si aquest gest es fa des del respecte i l’atenció conscient, s’obtenen beneficis relacionats amb la pau interior.

Franc Guinart i Palet

10-oct.-18

Una mica de Zhang Zhuang

Abraçades inabastables

que et transporten al cor de la terra,

que et conviden a tocar els núvols;

abraçades immenses

que et parlen de la paciència,

que et mostren la perseverança;

abraçades que són lliçons,

que sovint et fan sentir petit

però que fan gran la teva mirada.

Franc Guinart i Palet

10-10-2018