Boscos sans per a una societat saludable

Un estudi pioner

Primera recerca en boscos mediterranis que analitzarà amb base científica el vincle entre els boscos i la salut de les persones.

Boscos sans per a una societat saludable no només estudiarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. Autor: (c) Pepepué.

Un projecte que analitzarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones i quin és l'estat de salut d'aquestes masses forestals.

Martí Boada, professor i investigador de l’ICTA, Jordi Vayreda, investigador del CREAF i Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària “la Caixa”, han presentat el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. La investigació, que neix del creixent interès social i científic sobre els efectes del contacte amb el medi natural en la nostra salut, se sustentarà en una línia experimental i una línia participativa.

La línia experimental del projecte analitzarà els principis actius que emeten les plantes i com interaccionen amb la nostra salut

La primera d’elles està liderada per l’ICTA-UAB, i el seu propòsit és conèixer com els boscos poden afectar la salut de les persones. Per això, els investigadors analitzaran en boscos del Montseny els principis actius que emeten les plantes, i de quina manera poden interaccionar amb la nostra salut. En una fase posterior mesuraran si la maduresa del bosc, entre altres característiques, fa variar les concentracions d’aquestes substàncies químiques i investigaran com aquestes substàncies s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’estar dins el bosc.

Faigs al Montseny. Autor: José Luís Ordoñez.

La línia participativa estudiarà l’estat de salut dels boscos a través de ciència ciutadana

El CREAF estudiarà quin estat de salut tenen els boscos actualment i com canviarà en un futur més càlid i àrid com el que es preveu. Per a això, comptarà amb una plataforma de ciència ciutadana anomenada Alerta Forestal. Així, es crearà una xarxa de vigilants dels boscos que avisaran, enviant fotografies amb els seus mòbils, si veuen algun bosc afectat per processionària, sequera, vent o neu, una informació imprescindible per obtenir dades a temps real i de gran detall. El projecte també buscarà la participació dels usuaris de drons, que comprenen grans extensions. Aquesta informació servirà per crear i millorar models matemàtics que ajudin a predir com seran els boscos del futur i com variarà la relació entre aquests i la salut de les persones. “Els boscos aporten serveis i béns tan beneficiosos i tan imprescindibles que podem afirmar que la vida a les ciutats seria molt pitjor sense la presència de boscos al nostre territori”, explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

Gràcies a les imatges obtingudes amb dron, com la d’aquesta pineda afectada per processionària, es podran fotografiar afectacions de grans extensions i, fins i tot, crear models 3D. Autor: Jaume Balagué.

El Montseny, un laboratori natural per investigar els efectes del bosc a la salut

La part experimental es durà a terme en boscos mediterranis d’alzines, sureres, pins i en boscos de faigs, en zones del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera. Aquest paratge s’ha escollit perquè és molt divers i és un dels parcs més visitats a Catalunya, però els resultats seran extrapolables a altres regions. Es prendran mostres d’aire per analitzar les substàncies químiques que emeten les plantes en cada bosc i veure quins aspectes les fan variar.

"Tractarem de trobar l'evidència científica de què li passa a una persona quan entra en contacte amb els compostos volàtils del bosc" explica Albert Bach.

L’interès per aquests temes ha derivat avui en dia en una oferta d’activitats dirigides a espais naturals, com els banys de bosc, dels que ningú actualment encara no se n’han demostrat experimentalment els seus efectes. Aquest projecte serà el primer en intentar-ho. El que pretén l’estudi presentat avui és, segons els seus investigadors, comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut humana. “No centrem l’atenció en el bosc com un lloc on anar en cas de patir una malaltia – indica Albert Bach, investigador de l’ICTA-UAB -, sinó que tractarem d’esbrinar de manera experimental el que li passa a qualsevol persona quan entra en contacte amb alguns dels compostos orgànics volàtils més comuns que emeten les plantes presents en els nostres boscos “, aclareix.

Els ciutadans, els vigilants dels boscos

Des d’avui mateix, totes les persones que visitin els boscos amb els seus telèfons mòbils, o que tinguin com a afició fer volar drons i fer fotografies, podran alertar a través del web Alerta Forestal sobre zones forestals afectades per sequera, processionària i ventades.

Fins al moment, part d’aquesta informació ja està sent recollida de manera precisa gràcies a la dedicació i el criteri expert dels agents rurals. Aquestes campanyes, però, tenen una durada limitada i en ocasions la natura mostra els efectes de les sequeres fora del període esperat. Per això, tenir un sistema d’alertes primerenques amb la col·laboració ciutadana serà un complement molt interessant a la informació que ja tenim, encara que no pugui tenir la mateixa precisió.

Es poden pujar observacions d’afectacions als boscos amb la web-app d’Alerta Forestal. Autor: CREAF.

Un bosc afectat per sequera o per l’eruga de la processionària ofereix unes pitjors condicions per al passeig i per a altres usos en comparació amb aquells boscos que es troben en un bon estat de salut. Per això, per planificar itineraris saludables es necessita conèixer amb precisió on es troben els boscos més sans i els menys sans. A més, es necessita saber com canvia la salut dels boscos en funció del clima local, el pendent, l’orientació, l’estructura del bosc i l’existència o absència de gestió forestal. Amb tota aquesta informació s’utilitzaran models matemàtics per predir quins seran els espais més saludables en un futur proper, tenint en compte que les condicions ambientals i climàtiques estan canviant a tot el planeta.

Anna Ramon Revilla

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB
i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF.
Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.

· Article publicat a el blog del CREAF el 14 novembre 2017