Defensar allò salvatge que ens defensa a nosaltres

Per una Llei Forestal de les Illes Balears

No per menys esperat ha deixat de sorprendre, per nociu, l'articulat de la Llei Agrària d'en Company (s'ha d'entendre d'ASAJA, grans propietaris de finques, especuladors urbanístics, productors i comerciants agrícoles diversos i la cúpula d'Unió de Pagesos, antany sindicat progressista). Una Llei 12/2014, de 16 desembre, agrària de les Illes Balears, que pel que fa a les seves conseqüències urbanístiques el GOB en parla així: “La llei representa una clara invasió i usurpació de competències urbanístiques. Possibilita la regulació a la carta d'interessos especulatius al sòl rústic amb l'excusa d'afavorir l'activitat agrària.”

Amb tot el que de greus i alarmants són aquestes sentències de l'entitat ecologista pel que representa de cara al futur de la terra agrària, no és menys impactant i devastador el paisatge que deixarà al món forestal i silvestre, però també per el perill de la convivència de la ciutadania en relació a aquest món silvestre.

Per argumentar, aviat i a corrensos, l'article 74, crea les anomenades reserves i vedats de recursos silvestres, que inclou o poden incloure les espècies com “ caragols, plantes aromàtiques o medicinals, resines, escorces, càrrritx, fulla de garballó, bova, espàrrecs, productes apícoles, pastures, fruits, bolets, tòfones i altres productes micològics i de qualsevol índole similar” de tal manera que “només pot aprofitar els recursos silvestres el titular o qui disposi d'una autorització escrita d'aquest, que ha de ser nominativa, personal i intransferible, i indicar el tipus d'aprofitament”. Si bé, com ja veurem més endavant, s'han “oblidat” de descriure altres tipus d'infraccions en matèria forestal o de restauració agrícola, sí que han parat esment en senyalar com a infracció greu a l'article 167 punt c) “L'accés i la recol·lecció dels recursos silvestres en un vedat, sense autorització del titular” i a imposar una sanció mínima a tal efecte de 3.000 euros fins a 15.000 màxima. Podeu fer-vos una idea que les propietats que s'afanyaran a declarar la seva finca “vedat de recursos silvestres” seran les de grans superfícies i també aquelles que hagin creat, a tal efecte, agrupacions o societats d'aprofitaments forestals, de tal manera que ja tenim portes tancades al camp. Què li pot passar a partir d'ara a un excursionista que pren un camí antic, tradicional però no específicament declarat com a públic? Què li pot passar a qui s'atreveixi a “accedir” al bosc a collir un ram de peterrell, un manat d'espàrrecs, una bossa de bolets? A fer una foto? Que el poden denunciar i sancionar, imperativament, amb tres mil euros. I amb qui imaginau que ha pensat en Company per guardar aquests vedats dels senyors? Efectivament, amb els agents de medi ambient, a qui no pot veure ni en fotografia. Perquè si una altra cosa deixa clara aquesta llei és que s'han esmerçat d'allò més en eliminar el terreny forestal. Converteixen en terra agrícola una gran part del sòl forestal, alliberant-lo del control administratiu forestal i deixant qualsevol decisió de gestió al seu propietari, a la propietat privada. Però anem per parts.

Ja al seu article 62, sobre concepte i classes d'aprofitaments forestals, en el seu punt 2 diu el seu redactat literal: “L'aprofitament forestal de productes fusters i llenyosos per a ús domèstic és el que té lloc dins l'explotació agrària, sempre que la quantitat sigui inferior a 10m3 de fusta o a 20 esteris de llenya anuals. Aquest aprofitament queda exceptuat de qualsevol autorització administrativa”. Què vol dir això, senzillament el que diu, que a partir d'ara un propietari pot talar unes 80 alzines, pins o ullastres sense cap tipus de control per part de l'autoritat forestal, això si ho fa per cremar a casa seva. Enlloc la Llei no especifica de quina manera es controlarà aquesta activitat, comprovar que si la llenya surt de la finca potser sigui per vendre-la, o si es talarà arreu, mata-rassa, o si pot afectar alguna espècie de flora o fauna protegida... Fins ara totes, ben bé totes, les sol·licituds d'aprofitament forestal que es tramitaven, per a ús propi o per venda, s'autoritzaven per part de l'administració forestal. Senzillament un agent de medi ambient n'havia d'informar favorablement i al cap de tres dies per silenci administratiu l'autorització era efectiva. Què es pretén ara amb aquest punt de l'articulat? Entre altres intencions tèrboles, la de suprimir la feina de qui ha de mirar pels interessos silvícoles i de conservació del bosc, però també del propietari i del llenyataire, per aquest ordre, que és l'administració forestal i dels seus treballadors de camp, els agents de medi ambient.

Al seu article 66 sobre aprofitaments forestals de caràcter tradicional. Amb l'excusa de definir com aquests “el carboneig, forns de calç o podes, les tales d'arbrat, l'aprofitament de recursos silvestres i altres d'anàlegs”. És a dir, tot. I ho fa amb la consideració que són “actuacions directes amb la gestió dels espais on tenen lloc als efectes del que preveu l'article 39.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació d'espais de rellevància ambiental, i, per tant, no estan sotmesos a l'avaluació de repercussions que preveu l'article esmentat”. Aha! Ho heu entès, eh?

Pel que fa a l'article 67, sobre restauració de zones forestals incendiades o afectades per altres desastres naturals, haurem de veure com es menja això pel que fa als terrenys que a partir d'aquesta llei (menys de trenta anys reforestats i marjades de més de trenta anys que es vulguin recuperar) es consideren agrícoles. Ara mateix, per posar un exemple, aquell presumpte infractor o delinqüent d'una malifeta en zona forestal, tala abusiva, provocar un incendi, moviments de terra... si reclama la consideració de zona agrícola a allò que era forestal, probablement no li passi res. I a veure qui fa entrar a l'administració forestal per ajudar a restaurar un terreny densament poblat de sotabosc, pins, ullastres, alzines que s'hagi incendiat si a partir d'ara es considera agrícola.

Allò que sí que se'ls ha d'agrair a ppepperos com en Company i acòlits és la seva franquesa i transparència, no s'hi amaguen gens, no els fa gens de vergonya allò que volen fer i fan, cara alta, i dura. És tan senzill com resseguir el redactat literal dels articles, com el 70.

70.1, sobre recuperacions de cultiu, deixa ben clar que: “... únicament tenen la consideració de forest els terrenys agrícoles abandonats durant un període superior a trenta anys, sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal en la major part de la superfície. Les superfícies abancalades amb una antiguitat superior a trenta anys mantindran la possibilitat de recuperar l'ús agrícola de manera permanent”. El 70.2 “No té la consideració de recuperació de cultius ni tampoc d'aprofitament forestal l'eliminació, duta a terme pel titular de l'explotació agrària, de la vegetació forestal de menys de trenta anys nascuda espontàniament en les parcel·les de cultiu agrícola per a la neteja i el manteniment en bones condicions de conreu”. I per tant 70.3, “ Per a les activitats que preveuen els apartats 1 i 2 anteriors, no és necessari obtenir cap tipus d'autorització administrativa però s'ha de presentar (per una sola vegada) una declaració responsable a l'administració pública competent en matèria forestal en la qual s'ha de garantir l'ús agrícola efectiu dels terrenys afectats” Enlloc de la Llei no es preveu, ben diferent que pel que fa als vedats com hem vist, on es descriu la infracció i possible sanció a qui hagi desforestat sense realitzar restauració agrícola.

Cal prestar atenció al 70.4 per la repercussió que pot tenir als Espais Naturals Protegits: “Tant les recuperacions de cultiu, que preveu l'article 40 de la Llei 43/2003, com les de terrenys agrícoles que no hagin adquirit la condició de forest per aplicació del que s'estableix en els apartats 1 i 2 d'aquest article, que tinguin lloc en les zones de la xarxa ecològica europea 2000, tenen la consideració d'actuacions de relació directa amb la gestió del lloc, i no els és aplicable l'avaluació de repercussió que preveu l'article 39 de la la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental”

Personalment sí que em causa vergonya aliena veure com del redactat sobre un recurs ben aprofitable com és la biomassa per a ús d'energia i que s'ha de regular bé, al seu article 72.2 de les actuacions relacionades amb el seu aprofitament en diguin que “compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema i, per tant, tenen la consideració d'usos que s'han de fomentar en els instruments d'0rdenació territorial, urbanística i mediambiental”. Allò que, al meu parer, sí que compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema és la flora i fauna pròpia d'un indret, el dinamisme de les seves comunitats vegetals, la interacció amb la fauna, tots aquells elements que encara desconeixem. Extreure sotabosc o arbrat per a biomassa pot ser un aprofitament sostenible si es fa la feina ben feta, però en cap cas se li ha d'atribuir una funció que no té i que a més és aquí una excusa per a crear més permissivitat urbanística o comercial, enemiga precisament de la funció protectora integral de l'ecosistema.

A Mallorca encara que sigui cert que durant els darrers cinquanta o setanta anys moltes antigues zones agrícoles s'han reforestat, i que moltes d'aquestes zones seria molt convenient, ho he defensat moltes vegades sobre el paper i a la pràctica, pel que fa a prevenció d'incendis, biodiversitat, paisatge, que recuperàssin una funció agrícola, amb restauració i manteniment de marjades, garrovers, oliveres, ovelles. També és cert que les superfícies reforestades, que són moltes, compleixen una funció protectora de la fauna i la flora, paisatgística, de regulació hídrica i defensa davant pertorbacions meteorològiques, amb una funció cada vegada més necessària i important d'esbarjo que s'hauria de regular... no gens menyspreables.

Allò silvestre, salvatge, que no és agrícola ni urbà, a una Mallorca del segle XXI hauria de ser valorat en molta estima, protegit, conservat, aprofitat amb bona fe i bona feina. Aquesta Llei no es limita a posar en perill el paisatge rural que encara ens resta, sinó que serà devastador pel món silvestre i forestal més proper i que ens defensa. Allò necessari seria a efectes pràctics derogar tot l'articulat d'aquesta Llei pel que fa al tema forestal i redactar una Llei forestal específica on el bosc com a ecosistema gaudís de la primera atenció, on es defensàs l'interès públic d'una bona gestió per davant de la propietat privada i la comercial, que, ben clar, també s'han de tenir en compte.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró 17 de febrer de 2015

Fotos JV15