Alzina de Raixa, un tresor vivent de Mallorca

La seva bellesa gegantina ens deixa bocabadats

Una venerable alzina de glans dolços, tal vegada una de les més velles, esponeroses i belles de Mallorca, está enrevoltada d'enderrocs i fems, totalment oblidada i denostada per l'administració que hauria de vetllar per ella. Es tracta d'un arbre gegantí situat a la finca pública de Raixa que fou adquirida amb els impostos de tots els espanyols: el 66'66% de la Fundació Parques Naturales i el 33'33% restant del Consell de Mallorca. Creix damunt una paret orientada cap a l'est sud-est que voreja un torrent que travessa la finca i que duu el seu mateix nom, Torrent de Raixa.

Cara nord de l'alzina vista a contrallum. La fotografía està feta des del llit del torrent. La bellesa d'aquest arbre venerable és espectacular.

Vista des de l'altre costat s'aprecia la seva lleugera inclinació cap al nord, tal vegada degut al fort vent del sud-est que sol bufar a Mallorca des del desert del Sàhara anomenat Xaloc o Sirocco.

La seva ramificació impressiona pel seu assimètric equilibri que compensa el pes de la branca quasi horitzontal que es veu a la dreta.

A l'aixecar la vista un es meravella davant la bellesa d'aquest fantàstic éssser de conte de fades.

 Aquestes dues branques creixen gairebé verticals en una bifurcació molt tancada.

Una altra bella vista de la seva estructura.

El meu amic Llorenç posant devora  l'arbre esponerós.

Un servidor fent el mateix. A terra a la dreta es poden veure taulons mig podrits, rodes de carro antic, plàstics, etc... Quin despreci cap a aquest arbre bellíssim tres o quatre vegades centenari!

 La soca és immensa i molt sana, ramificada a un metre i mig de terra. Crida poderosament l'atenció l'engrossiment que es correspon amb un empelt, realitzat tal vegada fa 300 o 400 anys per un pagès mallorquí amb una pua d'alzina de glans dolços. El peu o patró era una alzina silvestre de glans amargs nascuda damunt la paret del torrent.

El mètode tradicionalment utilitzat des de l'antiguitat a Mallorca per a empeltar les alzines és el de Fenedura plena doble, envoltant l'empelt amb una espècie de cucurutxo a manera de cossiol i omplint-lo després amb terra porgada fins a cobrir les dues pues o estaques. Durant diversos mesos s'ha de regar la terra per a mantenir-la humida evitant així que les pues s'assequin, mentre es va formant la unió dels teixits de l'empelt i el patró. Quan brosten les gemmes de les pues, travessen la terra com si fossin llavors que germinen i això significa que l'empelt ha aferrat.  

 Al costat que mira cap a l'interior del torrent es veu part del sistema radicular.

 Des de la base de la soca fins a la línia inferior de l'engrossiment de l'empelt hi ha 85 centímetres.

S'aprecia clarament la diferent orientació de les estries de l'escorça.

Les estries del patró són verticals, mentre que les de l'empelt són horitzontals o lleugerament inclinades. 

En Llorenç mesurant el perímetre o circumferència de la soca per davall l'empelt que va donar un valor de 430 centímetres, és a dir, 4'3 metres. El perímetre just per damunt la part més ampla de l'engrossiment de l'empelt va mesurar 520 centímetres, o sigui, 5'2 metres.

I aquí em teniu fent els deures per a calcular el diàmetre d'aquest ésser extraordinari diverses vegades centenari. Segons la fórmula matemàtica  d = c/π el diàmetre és igual a la circumferència dividida pel número π. Així doncs:

---Diàmetre de la soca mesurat just per davall de la línia inferior de l'engrossiment de l'empelt:
 d = 430/3'1416 = 136'88 centímetres = 1'3688 metres.

---Diàmetre màxim mesurat per damunt de la part més ampla de l'engrossiment de l'empelt:
d = 520/3'1416 = 165'52 centímetres = 1'6552 metres.

Niu de tudó a la part més alta de la capçada. El va veure en Llorenç amb la seva excel.lent vista quan ja partiem.

Esperem que qualque dia l'administració la descobreixi i la tracti amb el respete que es mereix.