L’autoecologia paramètrica és la
ferramenta necessària per a determinar les condicions ecològiques ideals per a
cada espècie, definint el seu hàbitat central i marginal respecte a una
determinada variable ecològica. Actualment no es coneix cap estudi d’autoecologia
paramètrica del fleix de flor (Fraxinus
ornus L.). En aquesta tesina s’ha realitzat un estudi exploratori sobre 18
poblacions de fleix de flor repartides en Alzira, Bunyol, Aiora, Ibi, Xixona,
Cofrides, Cocentaina, Bicorp, Estubeny, Millares i Xiva. En total s’han mostrejat
108 arbres distribuïts pel territori valencià. En cada mostreig s’han estudiat
les variables fisiogràfiques, climàtiques, edàfiques, biòtiques i culturals.
Amb totes les dades recollides s’ha realitzat l’anàlisi estadístic descriptiu i
s’ha definit l’hàbitat central per a cada variable mostrejada. També s’han
estudiat les relacions entre les variables autoecològiques i la qualitat de les
poblacions mitjançant una correlació lineal simple utilitzant el coeficient de
correlació de Pearson. D’aquesta manera s’han determinat quines són les
variables significatives que determinen l’hàbitat del fleix de flor i s’ha
caracteritzat la qualitat de les masses de fleixos de flor. A continuació es
recullen les conclusions les variables més importants per al creixement i
desenvolupament del fleix de flor:
-
Altitud: habita entre 200 i 1000m d’altitud
-
Orientació: tendència a habitar orientat al Nord-Nordoest
-
Pendent: habita en zones de pendent mitjana, marginat
històricament per l’agricultura
-
Textura: habita en terrenys de textura franca
-
Geomorfologia còncava
-
Temperatura: clima mediterrani aguantant les gelades fortes
-
Matèria orgànica: habita sòls amb alts continguts de matèria
orgànica, per tant, sòls fèrtils amb gran contingut de fullaraca
-
Grau de cobertura vegetal: hàbitat central entre 70 i 100%.
Habita terrenys pràcticament coberts per vegetació, fet que explica els alts
valors de fullaraca i matèria orgànica del sòl. Aquests percentatges es donen
en microclimes amb alta disponibilitat d’aigua en el sòl necessària per a
produir tanta biomassa
-
Els fleixos de flor dels territoris valencians presenten un
port que fa que s’assemblen més a arbustos que no a arbres de gran port, ja que
presenten elevat nombre de peus/arbre, arriben a altures relativament baixes
(5m de mitjana), presenten perímetres de copa bastant amples (7m de mitjana) i
tenen diàmetres de tronc de 6cm de mitjana.
Per totes aquestes raons es demostra
que el fleix de flor és una espècie molt apta a l’hora de realitzar
repoblacions forestals en territori valencià, tant pels alts percentatges
d’èxit en la repoblació i la facilitat de multiplicació en viver, com per
tractar-se d’una espècie perfectament adaptada a la sequera estival tan
freqüent en el clima mediterrani del territori valencià.
Vaig tenir el plaer de veure per primera vegada en la meva vida aquest arbre-arbust en plena floració al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja d´Alcoi a principis de maig. Allà creix a les clarianes bastant ombrívoles de les alzines.
ResponEliminaSalut!
És al Parc Natural de la Font Roja d'Alcoi i al Circ de la Safor on més abunden els fleixos de flor al territori valencià. Malauradament, els darrers incendis de segur que han cremat molts exemplars. Una de les qualitats que te el fleix de flor és que rebrota d'arrel després dels incendis o les podes dràstiques, com altres espècies mediterrànies. Açò origina arbres amb varis peus, no massa alts en altura però sí amb copes molt amples, més propi d'un port arbustiu que no arbori.
ResponEliminaI acaba de començar l'estiu....
Molt interessant !
ResponEliminaJustament li hauria de fotre canya a la descriptiva però l'enllaç Caracterització paramètrica del fleix de flor (Fraxinus ornus L.) al País Valencià no s'obre.
M'agrada estudiar amb casos reals i trobo que aquest és un treball tècnic del qual se'n pot treure molt de suc.
Al final acabarem fent servir les mates per a definir que és un arbre i què és un arbust !!!