Fleix de flor

Caracterització paramètrica del fleix de flor (Fraxinus ornus L.) al País Valencià

 

            L’autoecologia paramètrica és la ferramenta necessària per a determinar les condicions ecològiques ideals per a cada espècie, definint el seu hàbitat central i marginal respecte a una determinada variable ecològica. Actualment no es coneix cap estudi d’autoecologia paramètrica del fleix de flor (Fraxinus ornus L.). En aquesta tesina s’ha realitzat un estudi exploratori sobre 18 poblacions de fleix de flor repartides en Alzira, Bunyol, Aiora, Ibi, Xixona, Cofrides, Cocentaina, Bicorp, Estubeny, Millares i Xiva. En total s’han mostrejat 108 arbres distribuïts pel territori valencià. En cada mostreig s’han estudiat les variables fisiogràfiques, climàtiques, edàfiques, biòtiques i culturals. Amb totes les dades recollides s’ha realitzat l’anàlisi estadístic descriptiu i s’ha definit l’hàbitat central per a cada variable mostrejada. També s’han estudiat les relacions entre les variables autoecològiques i la qualitat de les poblacions mitjançant una correlació lineal simple utilitzant el coeficient de correlació de Pearson. D’aquesta manera s’han determinat quines són les variables significatives que determinen l’hàbitat del fleix de flor i s’ha caracteritzat la qualitat de les masses de fleixos de flor. A continuació es recullen les conclusions les variables més importants per al creixement i desenvolupament del fleix de flor:

-          Altitud: habita entre 200 i 1000m d’altitud

-          Orientació: tendència a habitar orientat al Nord-Nordoest

-          Pendent: habita en zones de pendent mitjana, marginat històricament per l’agricultura

-          Textura: habita en terrenys de textura franca

-          Geomorfologia còncava

-          Temperatura: clima mediterrani aguantant les gelades fortes

-          Matèria orgànica: habita sòls amb alts continguts de matèria orgànica, per tant, sòls fèrtils amb gran contingut de fullaraca

-          Grau de cobertura vegetal: hàbitat central entre 70 i 100%. Habita terrenys pràcticament coberts per vegetació, fet que explica els alts valors de fullaraca i matèria orgànica del sòl. Aquests percentatges es donen en microclimes amb alta disponibilitat d’aigua en el sòl necessària per a produir tanta biomassa

-          Els fleixos de flor dels territoris valencians presenten un port que fa que s’assemblen més a arbustos que no a arbres de gran port, ja que presenten elevat nombre de peus/arbre, arriben a altures relativament baixes (5m de mitjana), presenten perímetres de copa bastant amples (7m de mitjana) i tenen diàmetres de tronc de 6cm de mitjana.

            Per totes aquestes raons es demostra que el fleix de flor és una espècie molt apta a l’hora de realitzar repoblacions forestals en territori valencià, tant pels alts percentatges d’èxit en la repoblació i la facilitat de multiplicació en viver, com per tractar-se d’una espècie perfectament adaptada a la sequera estival tan freqüent en el clima mediterrani del territori valencià.