Focs intencionats a Mallorca. Juliol 2012.

Els incendis i l'ésser humà. 

Aquest escrit té més aspiració de ser un reportatge fotogràfic que una altra cosa. Senzillament perquè vaig tenir la oportunitat d’ésser-hi. L’escena s’esdevé en un territori dels Països Catalans, ocupat per França... vull dir de part del territori de l’antic Regne de Mallorca, ara i aquí, però, ocupat per Espanya.

Una vegada realitzada aquesta introducció, prescindible pel que fa al nuu del tema, però malauradament necessària per a fumigar tant com sigui possible elements peperos del voltant i altres espècies semblants, amb tot allò que comporten aquests subjectes d’essència antidemocràtica i  de virulència contra la raó i la vida, passaré a parlar d’allò que realment m’agradaria parlar, que no és ni més ni menys que de la funció contradictòria, nociva i cooperativa, de l’ésser humà com element de l’ecosistema terrestre.

Si mirau aquestes fotos amb un poc de deteniment, comprovaren que en cap d’elles hi apareix un ésser humà. En canvi podeu veure el fum que ens indica la presència d’un foc, d’un incendi en aquest cas. Concretament es tracta  d’un incendi al terme de Calvià, son Caliu, que va devastar unes trenta hectàrees de vegetació forestal, perquè sí, i que encara al dia d’avui, tres dies després, dia 19 de juliol, resta actiu.

També podeu veure un aparell mecànic, volador, que anomenan helicòpter. Aquest aparell com sabeu necessita ser maniobrat per una persona. Aquesta persona, amb combinació amb altres persones que treballen des de terra, té com a missió, seguint ordres, carregar aigua i llançar-la al lloc que de manera més eficient ajudi a sufocar el foc o, en el seu cas, assegurar de manera directa les vides d’altres persones amb la seva acció.

És a dir que, posem per cas, si un ésser dotat del que nosaltres definim com de intel·ligència, aterrés a prop de son Caliu i hagués pogut contemplar com espectador els esdeveniments que s’hi ha produït, hauria contemplat, perplex, com un ésser humà encén en pocs segons la flama del que s’esdevé un gran incendi i poc després altres éssers humans, ajudats de maquinària i aparells diversos, gasten molta energia i temps en sufocar-lo.

Com es pot entendre que una espècie animal, una més tan sols de totes les que formen la biodiversitat de la terra, pugui tenir comportaments tan contradictoris i a la vegada tan agressius contra el seu propi territori i espècie?

Si hem de ser honests, no ho podem atribuir tan sols a un defecte fisiològic d’alguns individus. Basti l’exemple de les guerres passades i recents, Vietnam, Bòsnia, Iraq, Síria... Déu n’hi do si retia allò del napalm per calar foc o les dioxines per desfullar boscos. I que jo sàpiga ningú no ha estat jutjat per això, senyal que ho feren molt bé, baix del punt de vista de la justícia humana i divina.  

Per tant gairebé hauríem de considerar com a minúcies l’existència de vuit o més incendis diaris i dotzenes d’hectàrees de boscos cremades a Mallorca en poc menys de quinze dies de juliol?

Tan mateix, torn a repetir com ja he dit altres vegades, que pels polítics de la mena que ens governen, d’allò que no es parla, no existeix. Si qualcú dubta d’aquesta opinió que escolti demà mateix o qualsevol dia la manipulació d’IB3 i sabrà el que vull dir. I ja no en parlem quan es posi a ploure.

És increïble comprovar també, en molta altra gent i en particular la que gaudeix d’estatus econòmic, social o intel·lectual elevat, universitari en molts casos, com tenen d’equivocades les idees relacionades amb tot el que envolta els incendis forestals i les seves causalitats.

Talment com passa en tot allò que es refereix al món forestal, existeixen idees preconcebudes, gairebé inamovibles, però al meu parer sense fonaments o directament equivocades, que impedeixen una anàlisi i sobretot una practica seriosa per enfrontar la magnitud del problema.

Com era allò que deia l’any passat un conseller de Medi Ambient sobre un ramat d’ovelles i les brigades forestals?

Per altra banda, mai he pogut entendre com una persona es pot definir com ecologista, sensible amb la conservació dels ecosistemes, de la naturalesa, amant de la bellesa, de l’art, formadora del pensament progressista i humanista o activa en les diferents lluites de justícia o alliberament social, i a la vegada viure en una residència que ha devastat un ecosistema forestal o agrícola de terra fèrtil, sense necessitat.

Mentre tant, éssers humans que no van de tantes cabòries com les que jo explic aquí, lluiten realment, directament, per afavorir l’extinció dels focs provocats per piròmans o incendiaris que mai són descoberts ni jutjats. Ho fan, sí, a canvi d’un salari que a cada moment els qüestionen i retallen, amb pocs mitjans, però, vos ho puc assegurar, amb una professionalitat i dedicació enorme, que commou. Des de l’aire i des de terra. Éssers humans.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró 19 juliol 2012.

Fotos JV18jul12.