Figues seques i un bolcador de perdius

Unes figueres endurides a Lanzarote

Los Ancones és una zona estepària situada a l’est de l’illa de Lanzarote. Allà el clima és subdesèrtic, poc hi plou, la vegetació és ben seca i escassa: alguna Aulaga (Launea arborescens) i pocs Verodes (Kleinia neriifolia), qualque líquen.... Érem allà cercant aus estepàries com el Pioc Salvatge Canari o Hubara (Clamydotis undulata ssp. fuerteventurae) i el corredor saharià (Cursorius cursor). El reclam d’unes perdius de Barbaria (Alectoris barbara) ens varen fer aturar i guaitar aquella torrentera. Les perdius es deixaren observar només fugaçment i a canvi davant nostre s’obria un terreny desèrtic, inhòspit, preciós, ple de grocs, vermells, ocres i mostasses. Al fons un gran volcà, pedreny arreu i entre el socarrimat, dues figueres enverdien l’arraconada. Un torrent, marjades de paret seca aspre i volcànica feien de represes al torrent possibilitant la vida a aquelles figueres i a algunes germanes que divisàrem més avall. Anàrem cap a elles, semblaven menudes, joves, però en ser vora elles es veien atapeïdes i ramificades. M’hagués agradat veure la casta de les figues, però la seva època ja havia passat el 3 de setembre. La meva sorpresa va ser veure que el terra era ple de secallons de figa. En vaig aplegar un parell i els vaig tastar...dolcíssims, secats al sol i a la calentor de les pedres volcàniques, la poca humitat que devien contenir les havia fugit amb aquelles temperatures extremes.

La dolçor d’aquestes figues em va recordar a uns excel·lents secalls que vaig tenir la sort de tastar i que eren duts d’Iran. Me’n vaig omplir les butxaques, per sort duia uns calçons multi-butxaques-casual-wear color caqui (però si són marrons! o verds...). La meva idea era dur-les cap a Mallorca com a especial souvenir per convidar amb tan especials secallons als companys mallorquins d’amics·arbres en Joan Bibiloni i en Joan Vicenç. Cada figa era com una petita joia assecada al sol d’aquella illa, i a més me semblava increïble que unes figueres tan velles i endurides produïssin amb tant d’esforç, una terra tan magre i tan poca aigua.

Les tretes de l’any anterior eren nanes i s’afegien gairebé a continuació de les de l’any anterior, donant-li a les tanyades un aspecte de bonyarrudes, exhalaven patiment per viure. Les fulles eren menudes però enreveixinades.

En tot aquell paratge no hi havia gaires ombres, la que oferien aquestes figueres endurides era tot un luxe. Mentre aplegava les figues en vaig haver de descartar bastantes de picades i foradades. Al cap d’una estona i amb la troballa de unes plomes barrades, inconfusibles de la pitera de les culpables vaig aclarir que aquell lloc privilegiat, ple de menjar i ombra fresca, era el bolcador d’un petit esbart de perdius de Barbaria, probablement les que ens havien fet aturar. No només la pasta de figa les atreia, també la presència de cuquets.

Sense sabre l’origen mallorquí d’algunes figueres que explica en Joan Bibiloni en el seu escrit: 'Figuera Blava: 500 anys després va tornar a Mallorca' vaig decidir endur-me’n també dos tanyades d’aquestes figueres. Vengueren de viatge amb jo durant 10 dies recorrent l’illa i cada dia reposaven amb els peus en remull dins l’aigua, a un tassó, dins l’excusat. Les vaig sembrar i degut a la seva resistència i a les històries que ens conta en Joan, ara només desitj que aferrin.

Rafel Mas, Búger 4 d’octubre de 2011
Post Scriptum:

Un mes més tard de la meva importació de figues seques, me n’he endut una decepció grossa en veure que les figues que vaig empotar han tret floridura, o millor dit, han quedat entapissades de fils de seda produïts per larves de lepidòpters que viatjaren dins de les figues. “No en menjarem amics...”, vaig pensar tot d’una. El que he fet a continuació és vetllar perquè no s’escapi cap cuc, esperaré a que pupin i després una vegada col·lectades les arnes, mirarem d’identificar-les. Esper no ferir sensibilitats si vos cont que tot aquest material el faig comptes de passar pel congelador, per evitar la dispersió d’una espècie que potser ens sigui aliena. Vegeu amb quina bona intenció amb la recollida de llavors, fruits o altre material viu es pot traslocar una espècie o una malaltia que pot afectar a altres vegetals. Anau en compte!