Garrofers de Vicent Andrés Estellés

Diada d'Estellés 2011


Homenatge blocaire al poeta Vicent Andrés Estellés
En l'aniversari del seu naixement


Ara pujava el dia

ara pujava el dia
feixugament com un garrofer
o com una morera.
tornaven els fills del col•legi
i em sorprenien escrivint.
experimentava una certa vergonya.
escriure encara

encara.
he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara.

***

el dia 4 de setembre faré cinquanta anys.
això no és res maco.
vosté és encara jove.
cinquanta anys no vol dir res.

no vol dir res.
vol dir els camions de l'estraperlo.
vol dir la sang indignament vessada.
vol dir el pa i l'oli escassos.
vol dir precarietat.
vol dir la jove conscientment palpada en un cine
i pagada amb un pastís.
vol dir un ull més gran que l'altre com un horror
petrificat.
vol dir els amors precaris.
vol dir un quall de sang en una gola seca.
vol dir anar a missa i rebre la comunió
i que et segellen després un paper on diga
que has anat a missa i has rebut la comunió
per tal de cobrar el sou.
vol dir les llargues cues el poal de carbó.
vol dir els homes captius afusellats.
vol dir els afronts.
vol dir les cauteles.
vol dir el llit de matrimoni comprat de segona mà.
vol dir passar per tot per tal de tenir -hi un sou vosté
mana senyor.
vol dir les vitamines que no es trobaven enlloc.
vol dir els dies executats sumàriament.
vol dir l'horror.
vol dir un litre d'oli de ricí.
vol dir la manca d'estudis i si vols estudiar per a rector
podríem fer alguna cosa.
vol dir isabel jove i terriblement vella amb el cànter de
l'aigua pujant tota una escala.
vol dir la fam.
vol dir que no hi ha llibertat i no et faces il•lusions eh.

si ben mirat som joves.
n'hi ha de més vells que nosaltres i tenen vint anys a penes.

[de Versos per a Jackeley]

Vicent Andrés Estellés

·
·
Llíria

Polsim que es vessa sobre els garrofers,
una aigua alegre que vivaç perdura,
corre entre pedres, entre joncs i passa
ran de l'ermota amb ciris de promeses,
esclats, magranes i melons feliços,
pomes que arriben dels Serrans prolófiques,
bigues augustes de perdut principi,
oh lloc de llum acumulada, oh dia,
oh tremolor candidíssim de fulles,
temple polsós de murs gruixuts, de calç,

inicial enramada de música,
costera amunt dels pelegrins, ceràmics,
esventrament amorós del passat,
l'arcàngel guarda les collites, vénen
carros de nit, el fanalet encés,
miracle d'aigua i aigua perdurable
com una sang entre la cabellera,
núvols de pols de sermó, d'encenser,
aigua d'aljub i sempre de la creu!

Vicent Andrés Estellés


Dibuix del fang de Llíria
(fragment)

Cos esventrat de la perduda pàtria!

Apedaçant els testos amb filferro
han fet tornar músiques no extingides,
la rodonor exacta de la festa,
reviscolant, en miniat dibuix,
unes arrels, una perseverança,
aquell afany, continuada empenta,
i ara segueix, convoca els pobles, tornen
ritmes febrils d'amor i lleugeresa,
justificant el reiterat prestigi
[...]
reconstruint amb santa paciència
aquell dibuix rudimentari i fèrtil,
crosta de fang, argila mil·lenària,
retornen veus, garrofers, oliveres
en orquestrat, multiplicat designi.

Cos esventrat de la perduda pàtria!

Vicent Andrés Estellés

·

Horacianes

XXXI

he llançat el pot a l'aljub
mentre veia el migdia calent dels garrofers.
crepitava el secà, adelerat de cigales èbries.
amb el cordell, he pouat després l'aigua.
era una aigua verdosa,
o m'ho semblava a mi,
era un petit miracle d'aigua.
n'he begut lentament i complagudament.

he comprès que m'estime així la vida,
aquesta aigua petita, transparent, d'un aljub,
distretament beguda.

Vicent Andrés Estellés


Vicent Andrés Estellés
- Burjasot, 4 setembre 1924 - Valencia, 27 març 1993 -

· Fotos: Garroferes a Olocau · Garroferes a Olocau · Antoni Albalat Salanova ·
· Charlyg9 · Garroferes a Olocau · Garroferes a Olocau · Antoni Albalat Salanova ·
· Participants a la II Diada d'Estellès ·