Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
Hola Rafel, aixó m'ha recordat que quan erem més petits, el meu germá i jo recolliem tota aquesta goma dels arbres del hort dels avis i ho posavem amb pots amb aigua, previa una curta cocció, per fer una mena de adhesiu. El que pasava es que els pots quedaven oblidats a un racó dins el soterrani, i acabaven fent una pudor de mil dimonis. Crec que mai ho varem fer servir per aferrar res pero la seva elaboració ens divertia i ens entretenia molt de temps. A vegades la meva mare ho localitzava abans i els pots desaparaixien sense deixar rastre. Salut Alex
Gràcies Marcos, tens la cervessa pagada al forn de campos ;))
Àlex; curiosament noltros també arreplegàvem la goma per fer-ne cola i també em va venir a la memòria la olor després de que m'ho recordassis. Amb la meva germana comentàvem la poca efectivitat de la cola aquesta, però tens raó amb això de que era un gran entreteniment. Explica-li això a un nin dels d'avui...t'envia a filar estopa :)
Espectaculars fotos, sí. Sembla que és el que a ca meva en dèiem "pega" que regalimava dels ametllers i dels presseguers. Jo, de petit petit, n'havia arribat a mastegar i m'agradava; mai, però, l'havia usat com a cola: per a aquest menester fèiem una pasta amb farina i aigua.
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
quines fotos més boniques!!
ResponEliminaUnes fotos espectaculars, Rafel. Enhorabona!!!
ResponEliminaJoan
Gràcies Trònika i Joan Bibiloni,
ResponEliminacom sempre la bellesa la posa la natura i la tècnica la càmera, jo som un simple observador embadalit.
salut!
Hola Rafel, aixó m'ha recordat que quan erem més petits, el meu germá i jo recolliem tota aquesta goma dels arbres del hort dels avis i ho posavem amb pots amb aigua, previa una curta cocció, per fer una mena de adhesiu. El que pasava es que els pots quedaven oblidats a un racó dins el soterrani, i acabaven fent una pudor de mil dimonis. Crec que mai ho varem fer servir per aferrar res pero la seva elaboració ens divertia i ens entretenia molt de temps.
ResponEliminaA vegades la meva mare ho localitzava abans i els pots desaparaixien sense deixar rastre.
Salut
Alex
Xe Rafel, t'has superat, unes fotos espectaculars! Enhorabona.
ResponEliminaGràcies Marcos, tens la cervessa pagada al forn de campos ;))
ResponEliminaÀlex; curiosament noltros també arreplegàvem la goma per fer-ne cola i també em va venir a la memòria la olor després de que m'ho recordassis. Amb la meva germana comentàvem la poca efectivitat de la cola aquesta, però tens raó amb això de que era un gran entreteniment. Explica-li això a un nin dels d'avui...t'envia a filar estopa :)
Salut a tots!
Espectaculars fotos, sí. Sembla que és el que a ca meva en dèiem "pega" que regalimava dels ametllers i dels presseguers. Jo, de petit petit, n'havia arribat a mastegar i m'agradava; mai, però, l'havia usat com a cola: per a aquest menester fèiem una pasta amb farina i aigua.
ResponElimina