El gran pollancre de La Vajol és mort

Adéu al vell pollancre de La Vajol

Com el replicant de Blade Runner, també aquest gran pollancre va veure coses que vosaltres no creuríeu. Al seu costat hi va dormir durant un temps una bona part del tresor de la República Espanyola, amagat dins de la cambra cuirassada de l'edifici construït a La Vajol a mitjans de 1937, per ordre del president Negrín.

Imatge de l'edifici

En aquells anys tràgics, el borrissol del pollancre nevava sobre els camions camuflats, que entraven amb discreció els lingots d'or i de plata a l’amagatall de la mina de talc incautada a la família Canta.

Sota les seves branques cuinaven els soldats àpats magres, mentre xiuxeuaven les tristes històries d'un combat que estaven destinats a perdre, a mans d'un exèrcit feixista, indigne de guanyar-la.

Al final de la guerra, i un cop les darreres tropes republicanes van marxar a l’exili, el nostre pollancre va fer companyia durant molt de temps als miners, que van continuar l'extracció del talc, que s'utilitzava en la indústria farmacèutica. Finalment la mina Canta es va tancar. Anys després, de tant en tant uns cops de pic interrompien la soledat i el silenci d'aquell bell paratge gironí, situat relativament a prop de La Jonquera, a l'Alt Empordà. Algun carallot foradava els gruixos murs de formigó, a la recerca d'un tresor improbable.

Ara el gran pollancre de La Vajol és mort. I les seves restes revifen la vida del bosc, de la mateixa manera que els anhels de llibertat dels homes que el van conèixer sent un arbre jove i fort, rebroten a Catalunya. amb noves formes, però més necessaris que mai.

Alfred Comin

(Dedicat a la Maria, la Laia i a l'Enric, que m'hi van portar).