Sobre la Festa del Pi de Centelles

Repesques
La Festa del Pi de Centelles, 1993-1994
un treball de curs de Carmelo Pinto

Entre 1988 i 1995, a l'assignatura que aleshores es deia "Mitologia, màgia i religió", fèiem una sortida de camp a final de curs per anar al Pi de Centelles, que era un magnífic exemple de festa amb la típica estructura triàdica dels passatges rituals, és a dir separació-limen-reintegració. En una d'aquesta excursions, la de qui era aleshores un estudiant i després un bon amic, Carmelo Pinto, va fer un documental que recollia els tres dies en que es distribueix la festa: el dia de Sant Esteva, en el que un grup de galejadors va al bosc a triar i marca el pi que haurà de protagonitzar el ritus; el 30 de desembre, que és l'acte central, quan els galejadors, acompanyats amb un nombrós seguici de veïns, van a tallar l'arbre i a portar-lo fins el poble, per finalment penjar-lo del sostre de l'església de Santa Coloma, i, per últim, el migdia del 6 de gener, quan en acabada la missa de Reis es despenja el pi i els assistents s'abraonen per a agafar les branques que portaran a casa seva per a que acomplexi una funció apotopraïca. Les neules i pomes que hi penjaven també són repartides entre els veïns del poble en un local annex a la parròquia. Aleshores Carmelo Pinto era un dels estudiants més actius al Departament i entre els seus mèrits està el d'haver fundat l'associació Antropologies. Feiem una bona colla i vam viure moments divertits i entrenyables. Ara és un flamant professor titular de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona i un dels millors especialistes en antropologia audiovisual que tenim pel país. Espero que no li sàpiga greu que hagi recuperar aquesta expressió precoç del seu talent. Per si algú l'interessa que vaig treure d'aquella freqüentació de la Festa del Pi de Centelles, vaig publicar “Cultura de la violencia y violencia de la historia a Centelles, verano del 36”, a Historia y Fuente Oral, Barcelona, núm. 4 (1993), pp. 103-117, i "Tener o no tener. El lugar de los bueyes en la fiesta del Pi de Centelles (Catalunya), Mediterrâneo, Lisboa, 5/6 (1995), pp. 77-98.

Les imatges penjades al youtube són les del moment de l'entrada de l'arbre de l'església. Se'm va acudir dir a una televisió que estava fent un reportatge, que al capdevall allò no deixava de ser una penetració i que no calia ser freudià per percebre les connotacions eròtiques d'aquella posta en escena de les relacions entre natura i cultura. L'assumpte del ritual, d'altra banda, no deixava de ser el més recurrent de les expressions de cultura festiva tradicional: el de la domesticació de la virilitat per part de la comunitat. Si més no, aquesta era la meva intepretació. Doncs bé... Després de tenir la mala idea d'explicitar aquest punt de vista, mai més no he tornat a la festa. Digue'm que als galejadors i a molt veïns no els hi va acabar de fer el pes una perspectiva com la meva. El vídeo sencer el teniu a http://vimeo.com/13781422.

Manuel Delgado

· Article publicat a El cor de les aparences - Bloc de Manuel Delgado el 4.08.2010