Visita guiada pels arbres de Fraga

El proper dissabte dia 6 de març del 2010 a les 5 de la tarda,
en el marc de les ‘Jornades per la dignificació Lingüística’
es farà la visita guiada :
Els arbres de Fraga
a càrrec de Ramon Mesalles.
Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.

·
Arbres de Fraga
(Baix Cinca).
Foto de:
Víctor Español
·

Llengua i emoció
Jornades per la dignificació Lingüística

La Franja de Ponent celebrarà aquest proper cap de setmana unes jornades amb propostes i pràctiques per poder viure plenament en català, organitzades per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca. Les jornades per la dignificació lingüística, que duen per nom "Llengua i emoció" es duran a terme els propers divendres dia 5, dissabte 6 i diumenge dia 7 de març a Fraga (Baix Cinca). Aquest és el programa de totes les activitats:

Programa:

Divendres 5, al Restaurant Flàvia (Cegonyer, 13).
21:00 Sopar-presentació del llibre Removent consciències a càrrec dels coeditors Àngel Velasco, filòleg, i Quim Gibert, psicòleg.
Dissabte 6, al Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12). 10:00 Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEBC.
10:15 Ponència Llengua i creativitat. Sobre la comunicació, l'emoció i la bellesa a càrrec de Josep Borrell, poeta. Presentarà: Josep Maria Forné, president d'Òmnium Cultural de Ponent.
11:00 Ponència Un esforç agradable: treballar per la llengua a càrrec d'Eva Monrós, lingüista. Presentarà: Fina Vilar.
11:45 Descans
12:15 Xerrada sobre L'experiència de Tallers per la Llengua a càrrec de Neus Arnan i Carles Palau, dinamitzadors de l'entitat.
13:00 Ponència Vulnerabilitat, llengua i emoció a càrrec de Matthew Tree, escriptor. Presentarà: Susanna Barquin, escriptora.

Programa complementari del cap de setmana:

Dissabte 6:
16:00 Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga.
17:00 Els arbres de Fraga, visita guiada a càrrec de Ramon Mesalles. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.
Diumenge 7:
10:00 El camí del diable. La via romana al seu pas pel Baix Cinca, visita matinal guiada a càrrec d'Enriqueta González. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.

Nota: Totes les propostes són de franc.

Qui estima la llengua la fa servir

Els matins d'estiu a les piscines municipals de Fraga no tenen cap interès en particular més enllà del d'anar a cercar la frescor. A voltes hi ha converses que et conviden a fer el batxiller. Va ser quan una dona gran li feia una cara estranya a un xiquet perquè el seu nom era en català.

Quan la senyora, que es deia Roseta, es va presentar, s'adonà tot d'una que la forma de fer-se dir el seu nom també era catalana. Dies més tard, vaig tornar a parar l'orella quan un pare demanava a l'amiguet del seu fill, mentre jugaven tots tres a ruixar-se, que se li dirigís en català: «el saps parlar perfectament».

L'idioma és un marcador social de primer ordre. Bàsicament perquè ens identifica territorialment, estableix vincles afectius, genera emocions i, sobretot, esdevé un aspecte determinant en la consciència lingüística.

La d'aquest pare de família fou una reacció sana, positiva, d'amor envers la llengua pròpia i històrica. Res a veure amb la incapacitat del govern aragonès per fer oficial el català a la Franja de Ponent. Res a veure amb la incapacitat del govern espanyol per fer d'Espanya un estat plurilingüe (com ara Suïssa, Bèlgica, Finlàndia, Canadà). O és que no som tots iguals?

La dignificació de la llengua és una conquesta col·lectiva que comporta un treball persistent i el foment de xarxes de complicitats. Si el català no és oficial a la Franja és en part arran d'una insuficient implicació davant d'aquesta injustícia. Els que volen estar en forma i ben forts, han d'activar la seva energia. I és que les iniciatives conformen el futur.

En aquest sentit, amb el títol Llengua i emoció, convoquem unes jornades amb el mateix esperit dels fragatins d'antany. Em refereixo a aquells convilatans que mai es van encongir, tot i la sensació inicial d'impotència, quan les riuades deixaven inservibles els ponts del Cinca. I, a més, van ser capaços d'idear una maça fabulosa, avui símbol local, que va aconseguir estacar amb fermesa les construccions fluvials.

Esforçar-nos davant de la dificultat ens permet aprendre, ser creatius, superar-nos. Diuen que no hi ha millor mestre que l'adversitat. Aixecar ponts en bé de la llengua autòctona, en un món globalitzat, emociona només de pensar-hi.

Quim Gibert, psicòleg

Vila de Fraga, hivern de 2010