Biodiversitat:
"Prefereixo un quetzal a cinc vaques"
"Prefereixo un quetzal a cinc vaques"
"Prefereixo un quetzal a cinc vaques" li va dir l'alcalde d'un poblat interior de Costa Rica a Rodrigo Gámez, president de l'Institut Nacional de Biodiversitat a San José, per deixar-lo tranquil davant l'arribada d'uns empresaris que volien explotar els seus boscos. El sentit era molt clar: els quetzals -ocells preciosos que habiten als boscos del Carib-, generaven molts més ingressos en turisme que la ramaderia o agricultura.
Recupero aquesta història gravada i anotada l'estiu passat a l'INBio, després d'escoltar a un miop assegurar que protegir la biodiversitat era un caprici de països rics, però un luxe per a països en ple desenvolupament.
Per desgràcia encara hi ha qui, davant arguments ètics i de responsabilitat amb la natura, diu anteposar el benestar humà i el progrés econòmic a un simple ocellet. Lluny de ser coherent, aquesta recerca del benefici immediat és absolutament de curt termini. Fins i tot en termes estrictament econòmics, a mig termini conservar és molt més rendible que destruir.
I si no, que es fixin en el que ha passat a Costa Rica. Rodrigo Gámez em va explicar que tot i ser un país tan petit, per la seva orografia, temperatura estable, i haver estat un pont intercontinental que després de la seva formació va permetre la trobada d'espècies provinents d'Amèrica del Sud i del Nord, acumula fins al 4 % de biodiversitat existent en tot el món. Molta més que Canadà i els EUA junts. I el més important: ha sabut conservar-la. Un terç del territori de Costa Rica està protegit, és dels pocs llocs on els boscos estan creixent, i va apostar per un model de turisme sostenible que ha enriquit tant a la natura com als seus ciutadans.
En els tròpics s'acumula el 80% de la biodiversitat mundial. Protegir-la i saber treure'n partit és una aposta guanyadora per als països que en contenen. Sens dubte hi ha problemàtiques prioritàries, però no han d'ofuscar el fet que la biodiversitat és un tresor irreemplaçable que cada vegada serà més cotitzat, fins i tot econòmicament.
"És molt millor vendre un arbre 1000 vegades que només una", em van dir a la reserva biològica de Monteverde en relació als visitants que els arriben. "Però no és només el turisme el que dóna beneficis!", va insistir Rodrigo Gámez després d'explicar l'anècdota del quetzal.
Rodrigo em va mostrar els seus gràfics mostrant que als parcs nacionals el turisme naturalista deixava més ingressos per hectàrea que la desforestació per plantar cafè. Però de seguida va esmentar els beneficis derivats de les nombroses investigacions internacionals que atrauen els manglars, boscos ennuvolats o esculls de corall. Va parlar de millores en la qualitat de vida, de l'educació rebuda pels 180.000 alumnes que passen pel INBioparque cada any, de biodiplomacia, i de la síndrome de dèficit de naturalesa que afecta nens urbans per manca de contacte amb entorns naturals.
I a continuació, em va acompanyar pels seus laboratoris de bioprospecció, on científics i empresaris locals perseguien descobrir principis actius d'animals i plantes per sintetitzar químicament pintures, pesticides, o medicaments d'origen natural. Dos dels productes que aquesta institució ja ha patentat i comercialitzat eren un tranquil·litzant a partir d'una varietat de tell, i unes pastilles per a problemes digestius elaborats amb extractes de la quàssia, la planta "hombre grande" Quassia amara L, utilitzada tradicionalment per tractar dolors estomacals.
A més dels aspectes mediambientals, la clau és comprendre que la biodiversitat també és una valuosíssima font de recursos que pot generar productes d'alt valor afegit si la sabem explotar de manera sostenible.
Quan l'eruga d'una papallona Morpho es va posar a l'espatlla de Rodrigo em va preguntar si sabia quin era l'origen del color blau de les seves ales. Després de la meva expressió desencaixada va explicar que les flors deuen el seu color a pigments, substàncies químiques que produeixen color. Però els tons de les ales d'alguns insectes, aus o papallones són el resultat d'estructures microscòpiques que reflecteixen la llum a diferents longituds d'ona. Els pigments porten segles utilitzant-se com tints o pintures, però fa poc que aquests altres colors estructurals s'estan començant a utilitzar industrialment per aconseguir productes amb color propi sense necessitat de ser pintats. Era només un exemple del que es pot aprendre i aprofitar amb els centenars de milers d'espècies diferents que habiten a Costa Rica.
Als seus 73 anys envejablement ben portats, Rodrigo Gámez no necessitava arguments econòmics per justificar el seu compromís amb la preservació de la natura. Jo tampoc. Invertim més temps i passió conversant sobre els arbres del parc, els fils d'aranya, o les seves col·leccions de papallones i extens catàleg d'espècies d'insectes. Però si com a president de l'Institut de Biodiversitat de Costa Rica li tocava demostrar la rendibilitat de protegir la biodiversitat davant de polítics i governants, disposava d'arguments sòlids per fer-ho.
La biodiversitat és una font de riquesa, no només en sentit metafísic.
Recupero aquesta història gravada i anotada l'estiu passat a l'INBio, després d'escoltar a un miop assegurar que protegir la biodiversitat era un caprici de països rics, però un luxe per a països en ple desenvolupament.
Per desgràcia encara hi ha qui, davant arguments ètics i de responsabilitat amb la natura, diu anteposar el benestar humà i el progrés econòmic a un simple ocellet. Lluny de ser coherent, aquesta recerca del benefici immediat és absolutament de curt termini. Fins i tot en termes estrictament econòmics, a mig termini conservar és molt més rendible que destruir.
I si no, que es fixin en el que ha passat a Costa Rica. Rodrigo Gámez em va explicar que tot i ser un país tan petit, per la seva orografia, temperatura estable, i haver estat un pont intercontinental que després de la seva formació va permetre la trobada d'espècies provinents d'Amèrica del Sud i del Nord, acumula fins al 4 % de biodiversitat existent en tot el món. Molta més que Canadà i els EUA junts. I el més important: ha sabut conservar-la. Un terç del territori de Costa Rica està protegit, és dels pocs llocs on els boscos estan creixent, i va apostar per un model de turisme sostenible que ha enriquit tant a la natura com als seus ciutadans.
En els tròpics s'acumula el 80% de la biodiversitat mundial. Protegir-la i saber treure'n partit és una aposta guanyadora per als països que en contenen. Sens dubte hi ha problemàtiques prioritàries, però no han d'ofuscar el fet que la biodiversitat és un tresor irreemplaçable que cada vegada serà més cotitzat, fins i tot econòmicament.
"És molt millor vendre un arbre 1000 vegades que només una", em van dir a la reserva biològica de Monteverde en relació als visitants que els arriben. "Però no és només el turisme el que dóna beneficis!", va insistir Rodrigo Gámez després d'explicar l'anècdota del quetzal.
Rodrigo em va mostrar els seus gràfics mostrant que als parcs nacionals el turisme naturalista deixava més ingressos per hectàrea que la desforestació per plantar cafè. Però de seguida va esmentar els beneficis derivats de les nombroses investigacions internacionals que atrauen els manglars, boscos ennuvolats o esculls de corall. Va parlar de millores en la qualitat de vida, de l'educació rebuda pels 180.000 alumnes que passen pel INBioparque cada any, de biodiplomacia, i de la síndrome de dèficit de naturalesa que afecta nens urbans per manca de contacte amb entorns naturals.
I a continuació, em va acompanyar pels seus laboratoris de bioprospecció, on científics i empresaris locals perseguien descobrir principis actius d'animals i plantes per sintetitzar químicament pintures, pesticides, o medicaments d'origen natural. Dos dels productes que aquesta institució ja ha patentat i comercialitzat eren un tranquil·litzant a partir d'una varietat de tell, i unes pastilles per a problemes digestius elaborats amb extractes de la quàssia, la planta "hombre grande" Quassia amara L, utilitzada tradicionalment per tractar dolors estomacals.
A més dels aspectes mediambientals, la clau és comprendre que la biodiversitat també és una valuosíssima font de recursos que pot generar productes d'alt valor afegit si la sabem explotar de manera sostenible.
Quan l'eruga d'una papallona Morpho es va posar a l'espatlla de Rodrigo em va preguntar si sabia quin era l'origen del color blau de les seves ales. Després de la meva expressió desencaixada va explicar que les flors deuen el seu color a pigments, substàncies químiques que produeixen color. Però els tons de les ales d'alguns insectes, aus o papallones són el resultat d'estructures microscòpiques que reflecteixen la llum a diferents longituds d'ona. Els pigments porten segles utilitzant-se com tints o pintures, però fa poc que aquests altres colors estructurals s'estan començant a utilitzar industrialment per aconseguir productes amb color propi sense necessitat de ser pintats. Era només un exemple del que es pot aprendre i aprofitar amb els centenars de milers d'espècies diferents que habiten a Costa Rica.
Als seus 73 anys envejablement ben portats, Rodrigo Gámez no necessitava arguments econòmics per justificar el seu compromís amb la preservació de la natura. Jo tampoc. Invertim més temps i passió conversant sobre els arbres del parc, els fils d'aranya, o les seves col·leccions de papallones i extens catàleg d'espècies d'insectes. Però si com a president de l'Institut de Biodiversitat de Costa Rica li tocava demostrar la rendibilitat de protegir la biodiversitat davant de polítics i governants, disposava d'arguments sòlids per fer-ho.
La biodiversitat és una font de riquesa, no només en sentit metafísic.
Pere Estupinya
· Article publicat a Apuntes científicos desde el Mit el 26.02.2010
hey!
ResponEliminamoltes gràcies per traduir i publicar l'article.
és un honor.
salutacions,
p
e
r
e
Salut i Ecologia !
ResponEliminaM' agradaria que els catalans també penséssim amb el Cor i no amb la butxaca !
La gràcia es que als Costariquenys,pensar amb el Cor, els ha omplert les butxaques !!!!!
Un dels meus fills va estar de Guarda en un Parc a Costa Rica i només explica maravelles !!!
He estat 2 vegades a Costa Rica i veritablement és un país amb indrets meravellosos.
ResponEliminaCal dir, tanmateix, que la gran majoria de la superfície protegida correspon a boscos de muntanya. En canvi, els boscos plujosos de terra baixa (més rics en biodiversitat, d'altra banda) estan en un estat molt pitjor de conservació.
Recomano a tothom que vulgui viatjar a Costa Rica, que surti dels recorreguts habituals i que visiti llocs extraordinaris com la península de Osa, la reserva de Las Cruces i el parc de La Amistad.
Efectivament, la biodiversitat és font de riquesa, i a Costa Rica encara no acaben de veure el tresor que tenen.
ResponEliminaHe vist greus indicis de deixadesa en espais naturals on pagues per a tenir accès. També he vist explotacions forestals "atípiques" i venda d'objectes fets de Cocobolo ( arbre en perill d'extinció) sense cap mena de certificació.
Suposo que el govern d'allà ha de tenir altres prioritats...
Gràcies a la sindrome de deficit de naturalesa que pateixo, vaig aprofitar per a plantar un arbre.
Aviam si un dia que tingui temps penjo une notes sobre els amics d'allà.
Pura Vida !