Els Avatars i el habitants de Pandora
Agafau una olla ben grossa, aficau-hi un poc de la teoria de Gaia, un poc de “La selva maragda”, una grapadeta de naus espacials i Carcasses-bobcat-home gegant que dispara i unes connexions neurals tipus “Matrix”, una pessigada de “Jurassic Park”, un bon roi de “Pocahontas” i un pelineu de"El rei Lleó", afegiu-hi la picada de “El senyor del anells”, ho posau tot a bullir a foc lent, li tirau unes gotes de blavet i un poc de purpurina. Acompanyau el plat amb música de’n James Horner (ja conegut per Titànic, Braveheart, Llegendes de passió), i ja teniu emplatada la darrera creació del xef James Cameron. Missatge ecologista contraposat als interessos econòmics d’uns pocs; els bons sempre guanyen al final; ara que ens hem carregat la Terra anem a fotre per altres móns...El millor de la cinta: La proximitat dels éssers blaus als arbres i la seva interrelació. Tot i els seus defectes, una pel·lícula que s’ha de veure, al cine.
Rafel Mas, Búger 17 de febrer de 2010
Així ho crec jo. Cal anar a veure-la, però amv esperit crític, és a dir, no com si fos una pel·lícula d'aventures al·lienígenes. Hi ha qui la qualifica de "ciència-ficció", jo la qualifique de fantàstica (per motius més que evidents) però real. Això ja passa a la terra, a comunitats indígenes que viuen inter-relacionades amb el medi, però també ací, al nostre país i amb nosaltres mateix.
ResponElimina