força interessant i significatiu de la poca estima pels
arbres en alguns llocs i per això el reproduïm aquí.
Assassins d'arbres
Pot semblar un poc radical aquest títol 'Assassins d'arbres', però al meu entendre, l'actuació que s'està portant a terme al Passeig de Chapí de Villena (Alt Vinalopó) amb el finançament del "Pla E" de Zapatero s'ho mereix.
Fa alguns dies, una banda de criminals-ambientals, armats amb motoserres, es va atrevir a destrossar una cosa que fins ara havia estat gairebé sagrada, ja que era un emblema de Villena, un parc molt estimat pels Villeners i Villeneres.
Per a qui no conega aquest passeig, li diré que es tractava d'un jardí en el qual destacaven clarament els seus arbres, un bosquet mixt de Pins, Pollancres, Plàtans, Troanes, Palmeres, etc. Amb una font al centre, homenatge al compositor Ruperto Chapí, i dos estanys d'estil naturalista.
El jardí data del 1858 aproximadament, coincidint amb la inauguració de la línia ferroviària Madrid-Alacant, els pins que hi ha plantats, sembla ser que es van portar de la Serra de Salines amb motiu de la visita de la reina Isabel II per aquesta inauguració, i els plàtans, presumiblement han de datar de la mateixa època.
Els plàtans, dels quals queden ara els troncs nus, no havien patit mutilacions fins a la data i comptaven amb copes ben desenvolupades i estructurades. Aquests actes absolutament menyspreables com són arrabassar les copes d'arbres centenaris sense cap justificació tècnica, i amb l'agreujant de l'època en que s'han realitzat, en plena vegetació, així com amb ferotgia, per a fer el major dany possible al decapitar a aquests venerables ancians.
No podem oblidar que també s'han produït greus agressions a les arrels d'aquests arbres inclosos en el cens d'arbres singulars i monumentals d'aquest municipi i que poden comportar en el futur seriosos problemes d'estabilitat, especialment en les coníferes, que són molt sensibles a aquest tipus d'agressions i més amb les grandàries dels que parlem.
Quins foscs pensaments poden motivar a una persona a cometre tan salvatge agressió al patrimoni arbori de la ciutat? És per vandalisme consentit? no ho sé, tal vegada siga per estètica, per homogeneïtzar tots els arbres, no tenir-ne cap de bonic, clar, els arbres del passeig havien de quedar a joc amb el penjarobes gegant que fa un parell de mesos van fer de l'eucaliptus de l'estació de RENFE. En aquest cas van al·legar que s'havien trencat algunes branques amb els vents de març, i algú sense dos dits de front, va decidir que és preferible tenir un arbre sense branques que generarà brots feblement ancorats que causaran problemes de trencaments i caigudes de branques en els pròxims anys, en lloc de realitzar una poda de sanejament de la copa eliminant branques seques i alleugerint el pes del fullatge.
Tornant a l'assumpte del Passeig Chapí, em sembla vergonyós i al mateix temps em fa pena enormement que alguns aprofiten qualsevol excusa per a destruir tot el que no valoren, ha de ser per a fer-se notar. Ja posats, perquè no arrancar-ho tot i començar de zero?. Fem parcs sense ombres perquè a l'estiu quedin deserts i siga mes fàcil netejar-los.
Fa alguns dies, una banda de criminals-ambientals, armats amb motoserres, es va atrevir a destrossar una cosa que fins ara havia estat gairebé sagrada, ja que era un emblema de Villena, un parc molt estimat pels Villeners i Villeneres.
Per a qui no conega aquest passeig, li diré que es tractava d'un jardí en el qual destacaven clarament els seus arbres, un bosquet mixt de Pins, Pollancres, Plàtans, Troanes, Palmeres, etc. Amb una font al centre, homenatge al compositor Ruperto Chapí, i dos estanys d'estil naturalista.
El jardí data del 1858 aproximadament, coincidint amb la inauguració de la línia ferroviària Madrid-Alacant, els pins que hi ha plantats, sembla ser que es van portar de la Serra de Salines amb motiu de la visita de la reina Isabel II per aquesta inauguració, i els plàtans, presumiblement han de datar de la mateixa època.
Els plàtans, dels quals queden ara els troncs nus, no havien patit mutilacions fins a la data i comptaven amb copes ben desenvolupades i estructurades. Aquests actes absolutament menyspreables com són arrabassar les copes d'arbres centenaris sense cap justificació tècnica, i amb l'agreujant de l'època en que s'han realitzat, en plena vegetació, així com amb ferotgia, per a fer el major dany possible al decapitar a aquests venerables ancians.
No podem oblidar que també s'han produït greus agressions a les arrels d'aquests arbres inclosos en el cens d'arbres singulars i monumentals d'aquest municipi i que poden comportar en el futur seriosos problemes d'estabilitat, especialment en les coníferes, que són molt sensibles a aquest tipus d'agressions i més amb les grandàries dels que parlem.
Quins foscs pensaments poden motivar a una persona a cometre tan salvatge agressió al patrimoni arbori de la ciutat? És per vandalisme consentit? no ho sé, tal vegada siga per estètica, per homogeneïtzar tots els arbres, no tenir-ne cap de bonic, clar, els arbres del passeig havien de quedar a joc amb el penjarobes gegant que fa un parell de mesos van fer de l'eucaliptus de l'estació de RENFE. En aquest cas van al·legar que s'havien trencat algunes branques amb els vents de març, i algú sense dos dits de front, va decidir que és preferible tenir un arbre sense branques que generarà brots feblement ancorats que causaran problemes de trencaments i caigudes de branques en els pròxims anys, en lloc de realitzar una poda de sanejament de la copa eliminant branques seques i alleugerint el pes del fullatge.
Tornant a l'assumpte del Passeig Chapí, em sembla vergonyós i al mateix temps em fa pena enormement que alguns aprofiten qualsevol excusa per a destruir tot el que no valoren, ha de ser per a fer-se notar. Ja posats, perquè no arrancar-ho tot i començar de zero?. Fem parcs sense ombres perquè a l'estiu quedin deserts i siga mes fàcil netejar-los.
David Molina Molina
· Article publicat a Krispy-yamaguchy el 15.06.2009
dacord. sense problema.
ResponEliminasalutacions.
Eiiii !!!! no dongui males idees ! que un parc o una plaça sense arbres....es pot transformar en un Parking en un fet i no res!!!
ResponEliminaPerque :si no hi ha ombra, no hi ha passeig,si no s'hi passeja ningú, quin mal hi hà a fer aparcament ?I si hi ha aprcament es pot fer un MacDonals...i un Cine Multisala...o un prostíbul !Quéé´? tot aixó SI que genera diners per al Municipi!! ES QUE NO HI ENTENEM, NO HI ENTENEM DE FER POLÍTICA.Apa,que el Cel o l`Infern, ens agafi confessats !!!!!
Malauradament, les podes i altres tractaments arboricides són freqüents al nostre país. Només cal veure els pobres plàtans dels carrers de Premià de Mar, i tants altres. S'amputen sense pietat, sovint quan encara tenen fulles, i ni tan sols tenen escurcells dignes.
ResponEliminaJo mateixa vaig ser testimoni de la poda salvatge que va patir un aloc quan encara era carregat de flors. Una planta protegida!
On estudien els tècnics municipals i els jardiners que perpetren aquests actes?
El pla E, en molts casos ha servit per produir obres superflues però això sí, ha donat més vida al sector del totxo, que és el que segueix interessant, malgrat les paraules.
(records, David, ens anem trobant per la blogosfera!)
Cada any hem de patir arborocidis, males esporgues, terciats, coronats, i d'altres desperfectes ocasionats per gent que teòricament és professional de l'arboricultura. Després veiem que no, no són professionals, sols són executors d'allò que els hi diu el cap de brigada, i aquest el que li diu l'empresari de l'empresa contractada, i aquest del que diu el polític que li paga, i aquest del que dóna vots, és a dir, el que demana la gent que sense cap cultura i havent vist sempre el mateix -podar brutalment els arbres cada any- es pensa que si no es poda l'arbre és perquè el consistori no te cura del seu carrer. Aleshores, la Sra. Pepita, es queixa a l'Ajuntament perquè cada dia ha d'escombrar un munt de fulles, ja que els arbres encara no s'han podat. La queixa arriba al Regidor de torn, que veient les nombroses queixes per que no es té cura dels arbres (¡?) del la sra. Pepita i d'altres, li diu a l'empresa contractada per l'esporga que 'els hi donin un bon repàs'. El propietari de l'empresa, tal i com està la feina no vol deixar perdre l'oportunitat de facturar una feina que sinó ja la farà un altre i porta la brigada a esquilar els arbres. El cap de la brigada, potser sap que allò no és bo per als arbres, però sospita que no fer-ho no serà bo per l'empresa, que aquest any ja ha acomiadat un grapat de companys, i ordena que es faci el que demanen -no el que cal-, i finalment els operaris, que són al final de la cadena per alguna raó, executen allò que en realitat venen fent cada hivern, sense demanar explicacions.
ResponEliminaAl final, veiem que el que passa és que hi ha incultura per part 'del poble' que creu que una no actuació en un arbre és deixar l'arbre desatès, una incultura per part dels tècnics dels ajuntaments que haurien de saber que aquestes actuacions, no sols són dolentes, sinó que a més són costoses, en el moment de l'execució i en el futur. I també hi ha una por per part de polítics i tècnics alhora de dir-lis a les Sres. Pepites que si tenen fulles que agafin l'escombra, que a l'arbre no li cal cap esporga i que a la llarga, si no es poden hi haurà arbres de millor qualitat, més sans, més bonics i sobretot més barats per les arques municipals, i que aquest estalvi potser el podrà veure en canvi de papereres, més cura dels parcs, més neteja al carrer, etc.
Però hi ha por, por d'agafar el brau per les banyes.
Totalment d'acord amb tu Guillem.
ResponElimina