Un capvespre a s’Empedrat
Guillem.- Has de venir a agafar prunes? Pensa que en dos dies maduren totes
Rafel.- He de venir que m’agraden molt. Com quedam?
G.- Devers les set des capvespre, més prest fa massa calor...
R.- Ens veiem a ca teva o directament a s’Empedrat?
G.- A ca meva i així trauré es ca (En Colau).
[...]
Tio Pep.- N’hi ha una solada. Si una cosa m’emprenya és que es tudin.
G.- Bé, agafarem ses més verdes...
T P.- podeu pegar arreu! Ses verdes, les posau ben esteses i en dos dies hauran madurat.
G.- Tens qualque bossa per posar-les-hi?
T P.- He duit dos canastres de fusta de les de fruita.
G.- Ens enfilarem amb s’escala de tres peus. S’ha de clavar bé abans de pujar-hi.
T P.- Heu d’enrevoltar sa prunera sempre per sa vostra dreta, deixant l’arbre a la vostra esquerre, així no vos pegarà el ganxo per les branques...
G.- Ho sabies tu això?
R.- No ho havia pensat mai. Jo m’enfilaré.
R.- Sa fruita collida a s’arbre és més bona!
G.- És un luxe! Ummmm, són boníssimes!
R.- Alerta, que hi ha qualqueuna que té qualque cuc!
G.- Això és bona senya, vol dir que el tio no les ha esquitxades amb cap coctel-molotov dels seus...
[...]
R.- Au, ja està bé, dos caixons de prunes...
G.- Les hem d’agafar totes!
[...]
G.- Hem de beure una mica d’aigua de la cisterna?
R.- Tenc una setada!
G.- El tio abans de beure sempre pega un glopet d’anís. En vols tu?
R.- Lleva molt sa set! Bona aquesta aigua...
G.- Fa estona que no veig es ca...on es deu haver ficat?
[...]
En Colau torna ben brut, s’ha fregat per una merda. D’animal? Humana? Ben empastifat i ben content com qui se posa una colònia de marca. En Guillem flestoma i arrufa el nas amb cara d’oi, mentres el tio Pep esclata a riure assegut al pedrís del casetó.
[...]
Rafel Mas, Búger, 5 de juny de 2009
G.- Hem de beure una mica d’aigua de la cisterna?
R.- Tenc una setada!
G.- El tio abans de beure sempre pega un glopet d’anís. En vols tu?
R.- Lleva molt sa set! Bona aquesta aigua...
G.- Fa estona que no veig es ca...on es deu haver ficat?
[...]
En Colau torna ben brut, s’ha fregat per una merda. D’animal? Humana? Ben empastifat i ben content com qui se posa una colònia de marca. En Guillem flestoma i arrufa el nas amb cara d’oi, mentres el tio Pep esclata a riure assegut al pedrís del casetó.
[...]
Rafel Mas, Búger, 5 de juny de 2009
Bona feina! noltros ja hem omplit un parell de "canastus" i ja tenc una vintena de pots de confitura!
ResponEliminaAra tocarà enrevoltar les figues flors! això si que és un luxe...
Salut i bona saba!