Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
divendres, 29 de maig del 2009
dijous, 28 de maig del 2009
Indignació a Collblanc per una tala d’arbres
dimecres, 27 de maig del 2009
L'Arbre Bo d'Anuradhapura
L'Arbre Bo, l’arbre sagrat d’una illa en guerra
Ara diuen que ha arribat la pau. Aquesta pau tan històricament bella, estampada sobre milers de víctimes innocents, sense testimonis de les atrocitats comeses per uns i altres.
Aquests darrers dies se’n ha parlat - ni que sigui amb comptagotes – de l’extermini dels Tigres Tamils a mans de l’exèrcit del govern cingalès i jo no he pogut evitar recordar les vivències de la meva estada allà.
Ja sé que viure és trobar i perdre, però això de les pèrdues ho porto malament. Per sort vaig comprovar que a Sri Lanka (en àrab Serendib) era possible trobar la resposta a problemes no plantejats gràcies a la serendipia (*), aquesta forma de fer descobriments casualment només cuidant la sagacitat. Va ser un encadenament de troballes meravelloses i potser la principal fou en Denzil. La seva passió pels arbres va fer que fos el millor guia que poguéssim haver conegut. Una persona d’una gran humanitat, amb una dimensió espiritual excepcional.
D’acord que a vegades es queixava:
- Aquest home és un perill, ens fa parar massa deia .
- Arribarem de nit de tan mirar arbres ! En aquest país no es pot conduir de nit !
Ho feia amb un somriure tan ample que m’obligava a córrer com si m’empaités una cobra i mai em sentia renyat.
Ens explicava tota la mitologia budista, la hinduista i la cristiana. Després de la lliçó, quan ens preguntava sobre un detall concret de no sé quin episodi, ens quedàvem encantats sense saber què dir i ell, impertorbable amb el seu somriure característic, tornava a explicar tota la pel·lícula.
Al vespre, de tant en tant, amb una bona copa de licor de palmera V.S.O.A. ("Very Special Old Arrack"), parlàvem de la vida…
Darrerament, a Colombo, sembla ser que hi ha una dotzena de periodistes els quals els hi costa de contestar mails o el telèfon. Els d’Amnesty Internacional n’estan al cas. Espero que en Denzil no sigui un d’ells. Aquesta és la vida que els ha tocat viure als ciutadans de Sri Lanka.
· Sri Lanka: Abuse, disbelief and bitterness persist
· Sinhaya.com
· TtamilNet
dimarts, 26 de maig del 2009
Cercant en Denzil
my best friend of trees in Sri Lanka
el millor amic dels arbres a Sri Lanka
Si algú el coneix, digueu-li si us plau que adreci un
correu electrònic a jfbrusi@gmail.com
Moltes gràcies !
Phlomis italica
dilluns, 25 de maig del 2009
Es prohibeix podar palmeres
• Els tècnics estaran autoritzats a entrar en jardins privats si hi ha exemplars tocats
Un escarabat i una de les seves larves, entre els pèls d'una palmera.
Canària i datilera
Control de vendes
diumenge, 24 de maig del 2009
Heura i olivera
El romaní i la sargantana,
la llebre, són maons.
Tot és un crit al buit.
Les papallones, a un pas de la mort,
omplen els camps
per celebrar-ho.
Laia Noguera i Clofent
(Calella, 1983)
·
·
L'heura s'arrapa al tronc de l'olivera com jo m'arrapo a tu. L'ombra que sóc. L'ombra que escric. Només la teva llum em salva de la nit. Cada instant és l'últim instant. Cada mirada ho diu tot.
[de 'Cada mirada']
Toni Ibañez
(Lleida, 1964)
·
·
III
Heura que m’envaeixes el ventre i la follia!
Freu entre el cel i l’aigua, ennuvolat de foc.
T’estimo: sóc la pluja que amara l’enderroc
d’on, tenaç, s’obre un fruit amb colors d’alegria.
Heura que véns de mar. Freu amb l’ona a ple brull.
L’estrall tot just et frega la pell: la vida es bada.
Per tu, jo seré el sol i la lluna granada
i una casa sense urc amb celler, pou i trull.
L’hort foscant de l’atzar que esbatana les portes
a peu pla i que convida a la festa dels lilàs.
La tendresa que estrena balcó i cel de domàs.
El bleix que aviva en dansa d’aram les fulles mortes.
L’olivera i el cep. Bòbila, farga i era.
I el gresol d’on treu flama el vol de la quimera.
[De "L'hort foscant de l'atzar"]
Maria-Mercè Marçal
(Barcelona, 1952-1998)
·
·
Renaixent
Esclata la llavor, un crit s'escampa
arreu de les cruïlles i dalt el cim,
l'herba esmorteïda son crespó planta,
la bestiola tossuda s'emporta el bri.
El sol llueix cofoi darrera gala,
el núvol tot s'arruga, com fuig rabent,
el trespol es vesteix d'una heura tendra,
bategarà com mai, l'ocell novell.
Poncella es desvetlla, calor de matinada,
aigua que tomba i salta, es perd rierol enllà,
ponent caliu escampa, dolceja per la plana,
ramat de cent ovelles, pastor i rabadà.
Parpelles de la llar, la fada les aixeca,
farà donar a la porta el primer badall,
surt noia ensems que cànter i pressa,
es perd, poncella i ombra, pel camí avall.
Du galtes de rosada, els ulls de mar,
li estreny vestit de fil, mocador al cap,
un somni d'emigrant li torna a casa
i deixa, en el cabell, esparpells, el far.
Jo sóc mirall d'un cel, que no bramula,
escuma que la platja, en bonança, adorm,
sóc gema d'olivera, vella, que esclata
i bufec del fullam quan neix al bosc.
Joan Josep Roca Labèrnia
·
·
11
Potser ja seré lluny, però el camí
no voldria oblidar-lo perquè sempre
sigui benigne i fàcil el retorn.
Tancant els ulls veuré de nou la casa
i l'heura i el xiprer quan, a sol post,
fa de bon seure sota l'olivera;
tancant els ulls i obrint el sentiment.
Tu seràs lluny també, però el record,
com un vent molt suau, ens unirà
en una sorprenent esgarrifança.
[De "Suite de Parlavà"]
Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, Osona, 1929-2003)
·
·
dissabte, 23 de maig del 2009
El fracàs europeu per aturar la pèrdua de Biodiversitat
Aquest document de l’organització ecologista espanyola “Ecologistas en Acción”, he considerat que era prou interessant per a donar-vos-ho a conèixer a qui encara no ho conegueu. De totes maneres vull fer l’observació personal que certes mesures que es detallen amb incidència a territoris diversos de l’Estat Espanyol es tracten d’una forma molt centralista, terme barallat al cap i a la fi amb el de diversitat. Com exemple diré que pel que fa al control d’espècies invasores proposa la de centralitzar les informacions i accions dels diferents territoris de l’estat cap al Ministeri de Medi Ambient perquè aquest en realitzi la coordinació real. Personalment considero que els recursos estatals han de ser tramesos als diferents territoris i són aquests amb total independència i amb millor coneixement del seu medi, els qui han d’actuar, sense que això deixi de comportar una necessària informació i coordinació de lluita entre diferents territoris. Ja he deixat ben clar el meu posicionament quan a la voluntat d’autodeterminació i independència del meu territori, els Països Catalans, i això val també, lògicament, pel que fa a la gestió de l’entorn silvestre i medi ambient en general. El paraigua legal en aquest camp és plenament d’àmbit europeu i considero que segueix sent un dels tants defectes de les institucions europees tractar només a nivell estatal i no territorial. En tot cas és també en el camp del medi ambient on hem d’assolir la independència que pertoca a tota persona i poble que vol ser lliure i responsable dels seus actes.
62 mesures, no miraculoses, per aturar la pèrdua de Biodiversitat
Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat i enfront del fracàs de la Unió Europea per a complir els objectius marcats per el propi organisme, Ecologistes en Acció presenta un informe amb 62 mesures concretes per a aturar la pèrdua de biodiversitat. La taxa d’extinció d’espècies és en l’actualitat 1.000 vegades superior als nivells naturals. Aquesta pèrdua de biodiversitat i ecosistemes suposa una amenaça per el funcionament del planeta, la nostra economia i el benestar de la societat humana.
Diversos informes científics han confirmat la gravetat de la situació, i adverteixen que quasi dos terços dels serveis dels ecosistemes a tot el món està en declivi, per la qual cosa si la situació no canvia, el deteriorament anual del benestar provocat per la pèrdua de serveis ecosistèmics equivaldrà al 6% del PIB mundial.
El 2001 tots els Caps de Govern de la Unió Europea es comprometeren a detenir la pèrdua de biodiversitat per el 2010. Quan només queden 590 dies perquè es compleixi aquest termini, és ja evident que la Unió Europea ha fracassat en el seu objectiu. Aquest fracàs s’ha degut especialment a que la Unió Europea no adoptà les mesures realment necessàries per assolir a aturar la pèrdua de biodiversitat, ja que no va tenir en compte les arrels socioeconòmiques de la pèrdua de biodiversitat, ni condicionà les diferents polítiques sectorials a les necessitats de la conservació i regeneració de la natura.
De les 62 mesures proposades per l’organització ecologista, es destaquen les 10 seguents:
1ª Renunciar a l’objectiu del creixement econòmic durador, que tan greus conseqüències ambientals han comportat. La societat del creixement ha superat els seus límits.
2ª Marcar un objectiu de reducció substancial de l’empremta ecològica de la Unió Europea i de l’Estat espanyol durant la propera dècada i implementar els mecanismes necessaris per a la seva consecució.
3ª Condicionar totes les polítiques sectorials de la UE a l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat, canviant de forma radical les actuals polítiques, especialment les polítiques de transport, energia, industria, agricultura i turisme.
4º Reduir l’explotació dels recursos naturals: Reduir els recursos renovables fins que no sobrepassin la capacitat de l’ecosistema de regenerar tals recursos, i els recursos no renovables fins que no sobrepassin les taxes de desenvolupament de recursos renovables substitutius. I sempre a un ritme que produeixi nivells de residus que l’ecosistema pugui absorbir.
5ª Creació de nous llocs de treball “verd” que satisfacin necessitats ambientals tals com la construcció i funcionament de depuradores, construcció de nous passos de fauna a les infraestructures de transport existents, foment de l’agricultura amb varietats locals i comercialització local, realització d’estudis i aplicació per a la recuperació d’ecosistemes, o ampliació de les guarderies autonòmiques de medi ambient.
6º Aplicar sistemes de coordinació i col·laboració entre les administracions autonòmiques i l’estatal, aplicant criteris d’actuació i mecanismes de gestió similars.
7ª Completar per a 2012 la creació de la Xarxa Natura 2000, incloent els espais marins, finalitzant la designació de LIC i ZEPA, declaració dels ZEC i aprovació dels necessaris plans de gestió per a tots els espais.
8ª Millorar la integritat i la connectivitat dels ecosistemes naturals mitjançant l’establiment d’una xarxa de caminois ecològics i la recuperació de la integritat dels ecosistemes.
9ª Aprovació del Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat el 2009, incorporant els compromisos establerts a la malaguanyada Estratègia Espanyola de la Biodiversitat.
10ª Creació del Centre d’Alerta i Control de les Espècies Exòtiques Invasores, que coordinat per el Ministeri de Medi Ambient centralitzi totes les informacions i actuacions de les diferents administracions per a detectar i controlar les espècies exòtiques invasores.
Per accedir a l’informe complet:
62 medidas para detener la pérdida de biodiversidad
Fotos JV
divendres, 22 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
Els ous de l’albercoc
Arbres transgènics contra la diversitat biològica
Assaig de camp amb arbres genèticament modificats:
la contribució del govern belga al Dia Internacional
de la Diversitat Biològica.
El sis de maig, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents.
La presència de la ministra no fou una sorpresa, ja que el VIB és finançat per el govern flamenc, però la seva participació activa en aquesta activitat de plantació en particular podria veure’s també com una declaració política contra els funcionaris de govern que s’havien oposat a aquesta prova de camp, contra organitzacions com Nature & Progrès Belgique i Greenpeace Bèlgica, i també contra la major del públic belga en general, el qual havia expressat la seva opinió desfavorable (una de les raons plantejades per dos ministres federals per oposar-se a les proves, fou que “la resposta de la població és àmpliament negativa”)
Perquè el VIB va rebre aquesta classe de suport polític? Quina és la importància d’aquesta prova de camp? Quin és l’objectiu d’aquesta investigació?
Per a respondre a aquestes preguntes, primer és necessari explicar que aquests polls han estat manipulats genèticament perquè la seva fusta contengui un 20% menys de lignina i un 17% més de cel·lulosa. Considerant que la lignina és l’element que uneix les fibres de cel·lulosa i atorga resistència als arbres, tal modificació no semblaria tenir cap sentit des de una perspectiva biològica.
Tan mateix, sí té molt de sentit des de la perspectiva dels guanys empresarials. I d’això es tracta aquesta prova: dels guanys futurs. Apart de la industria biotecnològica en sí – de la qual el VIB és part- aquesta prova apunta a beneficiar dos actors principals: la industria de la cel·lulosa i el paper, i la industria energètica.
Pel que fa al primer actor, una fusta amb major contingut de cel·lulosa i menor contingut de lignina tendrà com a resultat una matèria prima més barata, ja que la mateixa quantitat de fusta contindrà un 17% més de cel·lulosa, que és la part de lafusta que s’empra per a la producció de polpa. A la vegada, un 20 % menys de lignina significarà un procés de blanqueig més barat, ja que la lignina prova el color groguenc del paper i qualsevol resta d’aquesta substància ha de ser blanquejada. Així, manco lignina significa menors costos de blanqueig.
El segon actor – la industria energètica- sembla veure’s encara més beneficiada per aquesta investigació. No fou per casualitat que el VIB va rebre 1’6 milions de dòlars del projecte American Global Climate and Energy, manejat per la universitat de Stanford, per a continuar amb les investigacions. El principal objectiu d’aquests arbres és servir com a matèria prima per a l’etanol cel·lulòsic, el qual es produeix a partir de la cel·lulosa continguda a la fusta. També en aquest cas, allò que importa és el contingut de cel·lulosa – quant més cel·lulosa, més etanol. Segons els medis belgues, aquests arbres produiran un 50 % més d’etanol que els polls normals.
El VIB i el Consell Belga de Bioseguretat òbviament prometran que aquesta prova serà continguda i que el pol·len no contaminarà els polls natius dels voltants. I tal vegada sigui cert. Tan mateix, és necessari emfatitzar que aquesta prova no és un simple experiment científic sinó una primera passa cap a l’0bjectiu evident: la plantació comercial – a Bèlgica i a qualsevol altre lloc- de polls transgènics per a la producció a gran escala d’etanol cel·lulòsic i de polpa per a paper. I això seria un desastre ecològic.
El poll és una espècie comuna a tot el món i, en especial, a Europa, on molta gent el cultiva amb finalitats comercials. Els polls tenen la particularitat d’hibridar-se fàcilment. Això significa que el pol·len d’una espècie pot fecundar les flors d’una espècie diferent, generant arbres híbrids que comparteixen qualitats d’ambdues espècies. Aquest és un fet molt conegut i els silvicultors ho han utilitzat per a produir molts híbrids encreuant diferents espècies i fins i tot encreuant polls europeus amb polls americans. Si els polls transgènics s’establissin a plantacions comercials, la contaminació per el pol·len seria inevitable. La fusta dels descendents dels polls contaminats contendria molta manco lignina que les espècies naturals originals, que serien llavors fàcilment destruïts per temporals i propensos a l’atac de diverses plagues, precisament a causa del seu baix nivell de lignina. Com a resultat d’això, ecosistemes forestals sencers patirien els impactes.
Allò que encara és pitjor, enormes superfícies de terres productores d’aliments serien envaïdes – en el Nord i en el Sud- per plantacions a gran escala de polls transgènics per alimentar ja sigui el negoci de l’etanol o el negoci de la cel·lulosa i el paper, o ambdós.
En resum la ministra Ceyssens no plantà un simple arbre. Allò que plantà és una de les major amenaces que la biodiversitat forestal hagi pogut enfrontar, amagada baix l’etiqueta de “innovació i ciència”. Allò que plantà és un símbol de la dominació empresarial sobre la natura, i una primera passa cap el desastre ambiental. Probablement va rebre una salva d’aplaudiments dels funcionaris del VIB i dels seus socis del sector empresarial. Aplaudiments ben merescuts per els seus esforços, indubtablement.
Tan mateix, el govern belga necessita que li recordin els seus compromisos com a part del Conveni sobre Diversitat Biològica de les Nacions Unides, que en aquest mateix mes (22 de maig), commemora el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. El tema d’enguany és ni més ni manco que “Espècies Exòtiques Invasores”. Plantar polls transgènics és clarament una galtada tant als objectius del Conveni com per el tema d’aquest any. Què pot ser més exòtic que un poll transgènic? Què pot ser més invasor i més efectiu per a destruir la diversitat biològica?