No vull ser un arbre
La vida d'un arbre és molt dura i el seu final pot ser molt tràgic. Jo no vull ser un arbre. Qui no ha pensat en quin altre ésser li agradaria ser? Jo no he sentit mai dir a ningú que vulgui ser un arbre o una planta, i és que la vida d'aquests éssers vius és molt més dura que no ens pensem.Imaginem que som arbres, en principi depèn on neixis pots estar més o menys tranquil, si estàs enmig del bosc la tranquil·litat és total, estàs acompanyat d'altres arbres de la mateixa i diferents espècies. Et converteixes en refugi per a moltes bestioles i en la llar d'altres, com els ocells, però estàs plantat en un lloc i d'allà no et mous. Si hi ha tormenta elèctrica no et pots refugiar en una altra banda perquè estàs plantat, no et pots moure, a més tothom sap que quan es produeix aquest tipus de tormentes es recomana no quedar-se sota un arbre, per tan, són un dels objectius dels llamps, que sense pietat cauen sobre la terra i sovint veiem molts arbres assassinats per la tempesta elèctrica. Però això no acaba aquí, i el vent? Per una banda fa que els arbres es moguin, però com el vent sigui molt fort pot convertir-se en el seu final, i és que una vegada més està plantat i no poder moure's és una desavantatge, no pots marxar a refugiar-te en cap lloc fins que passi la ventada i has de confiar que les fortes arrels aguantin i que el tronc sigui prou resistent i flexible per no trencar-se.
Després hi ha d'altres factors que fan veure que la vida d'un arbre és dura. Si seguim imaginant que som un arbre a banda de no poder-nos moure, tampoc ens podem queixar, ni protestar, ni res i quan arriba un simpàtic ésser humà amb la seva agradable i melòdica motoserra no hi ha escapatòria, acabarem servint per escalfar-los, de decoració, de seient i altres restes per absorvir els seus vòmits, quin final no?Després hi ha altres danys que no acaben amb la vida d'un arbre però que toca la fibra, però com que no es poden queixar ni rebotar-se doncs no poden fotre una plantofada a uns altres simpàtics humans que es dediquen a fer tatuatges als arbres amb una delicada navalla, o bé tampoc pots fer fora a un gos que pretén orinar-se al teu tronc.
Els arbres són els autèntics màrtirs del nostre món, aquests són autèntics sants, no es queixen i ens ho dónen tot, quan mirem un arbre no hem de veure una cadira o una taula o un tió que ens serveixi per la llar de foc, hem de mirar una de les nostres fonts de vida.
Marc Altimira
· Article publicat a El Soterrani el 26.01.2009· Fotos: [ Ferran ] · [ Quico Melero ] ·
·
Gràcies per utilitzar el meu escrit, mai espero que hi hagi algú a qui li puguin agradar, de debò que moltes gràcies i em fa il·lusió que la l'utilitzeu en aquest blog. Una abraçada.
ResponElimina