Respecte als recents esdeveniments de caigudes massives d'exemplars de pi blanc, principal arbre afectat pel passat temporal de vent a Catalunya i com a estudiant del cicle formatiu de grau mitjà de treballs forestals i de conservació del medi natural a l'IES Horticultura i Jardineria de Reus, voldria aclarir que cal recordar que el bosc mediterrani per excel·lència, el que dominaria quasi tot el territori català, són les rouredes i els alzinars, ecosistemes que s'assoleixen en estadis posteriors a la dominància d'espècies transitòries i secundàries com el pi blanc. És l'anomenada successió natural, que minva les pinedes vers aquests boscos més madurs, inherents en la història natural del país, més estables al pas del temps, i resistents a les pertorbacions i plagues ( temporals de vent, de neu, sequeres, incendis, processionària...). Els pins, dominants del nostre paisatge, són, si més no, exemplars que acullen al seu dessota els plançons de les espècies que en un futur formaran els alzinars (zones de litoral i prelitoral) i les rouredes (zones generalment a l'interior fins a muntanya).
Malauradament, aquests dies s'ha evidenciat que les «neteges» irracionals en zones urbanitzades, i/o amb una mala gestió forestal, han eliminat completament el sotabosc de les pinedes i per tant el reclutament de plançons d'aquestes espècies de creixement més lent però tanmateix més resistents i segures.
Caldria, doncs, engegar aclarides racionalment selectives a temps, de manera que possibilitaria tant aquesta autosuccessió de les pinedes vers alzinars i rouredes i, alhora, a les zones residencials, les selectives que permetin el creixement diametral dels peus, i no pas l'habitual creixença desproporcionada dels pins blancs en forma de Chupa Chups, els quals, evidentment, tard o d'hora algun fenomen natural precipitarà; sense oblidar, lògicament, si s'escau, de plantar les espècies pertinents als alzinars, rouredes o màquia, en previsió de futur.
Malauradament, aquests dies s'ha evidenciat que les «neteges» irracionals en zones urbanitzades, i/o amb una mala gestió forestal, han eliminat completament el sotabosc de les pinedes i per tant el reclutament de plançons d'aquestes espècies de creixement més lent però tanmateix més resistents i segures.
Caldria, doncs, engegar aclarides racionalment selectives a temps, de manera que possibilitaria tant aquesta autosuccessió de les pinedes vers alzinars i rouredes i, alhora, a les zones residencials, les selectives que permetin el creixement diametral dels peus, i no pas l'habitual creixença desproporcionada dels pins blancs en forma de Chupa Chups, els quals, evidentment, tard o d'hora algun fenomen natural precipitarà; sense oblidar, lògicament, si s'escau, de plantar les espècies pertinents als alzinars, rouredes o màquia, en previsió de futur.
Joan Francesc Oliva
Alumne de segon del CFGM de Treballs Forestals i de Conservació del Medi Natural, a l'IES Horticultura i Jardineria de Reus (Baix Camp).
El Lector Escriu. El Punt
· Carta publicada a El Punt del 02.02.2009.Alumne de segon del CFGM de Treballs Forestals i de Conservació del Medi Natural, a l'IES Horticultura i Jardineria de Reus (Baix Camp).
El Lector Escriu. El Punt
·
Un al·lot amb les idees clares. Quan a les aclarides "racionalment selectives", penso que s'haurien de dur a terme enlloc de les "no racionalment selectives", com sovint sol ser el cas . Vull dir que aquestes, les aclarides, no tenen perquè produir-se: al bosc no li fan cap falta. No lleva però que es pugui establir una entesa entre el bosc i l'espècie humana perquè aquesta se'n pugui beneficiar, aprofitar, sense fer gaire mal.
ResponEliminaAra m'agradaria esser professor del Joan Francesc per posar-li un 9. Sí, només un 9, perquè encara li queden aprehensions d'Homo urbanitas, com això... de plantar les espècies pertinents als alzinars... no cal. Per a la regeneració de la naturalesa només calen dues coses: 1) no fer res, 2) no emprenyar. Així de clar, i és de franc.
ResponEliminaUn punt 3), utòpic, seria fer una neteja racional d'ineptes que, vés a saber qui, els ha donat (i)responsabilitat en la (mala) gestió de la natura.
El problema d'aquestes urbanitzacions és que eren milers de cases enmitg de pi blanc. En primer lloc, el pi blanc és més susceptible a perturbacions, és el primer que colonitza però el primer que cau; vent, neu..., en segón lloc, les arrels del pi blanc són més aviat superficials i depenent de les zones costeres, estan en sòls més aviat arenosos. Per si no n'hi hagués prou la postal típica d'aquests indrets eren pins amb índex de hart-becking llastimós (relació altura-diàmetre), precisament aquest índex és el que mesura l'estabilitat o esveltesa de l'arbre, problema força freqüent en boscos que créixen en densitats força elevades, és a dir, la majoria dels nostres boscos. Continuament veiem els mecanismes d'autorregulació de poblacions.
ResponEliminaSovint aquestes urbanitzacions s'han fet enmitg del bosc espès i ells mateixos s'han encarregat d'escollir els 4 pins ja massa "alts i prims" i com diu el Joan, de postal...
Per acabar-ho d'adobar, aquests pins alts i prims no s'autoprotegeixen (en un bosc, els arbres acostumen a ajudar-se recoltzant-se entre ells), en altres paraules, estaven sols davant el perill...i a sota hi havia el xalet.
No ho sé, però estaria bé esbrinar quantes cases de pagès tenen pins ben alts al costat de la mateixa...
Evidentment tots els arbres poden arribar a caure però, sens dubte,el pi és el primer de tots ells. Al bosc això es veu molt fàcilment.
És clar que al bosc no li cal res, durant mil·lions d'anys no ha necessitat aclarides per arribar aquí, les aclarides és un concepte lligat a objectius "humans", però inclús poden ser per adelantar la successió natural o per assegurar una millor vitalitat a curt termini del bosc (a força llarg termini l'aconseguiria amb altres perturbacions com per exemple el vent i demés...).
Tradicionalment, les aclarides es feien per seleccionar els millors arbres, potenciar-los i afavorir-los.
Això ho veiem cada dia, a la universitat per exemple, on l'aclarida és la selectivitat...
En definitiva, pràctiques humanes...
Aquesta gent han ficat la pota i ara demanen que tothom els hi pagui el xalet nou i de segona residència. Es pensaven que el bosc és un soldadet de plom estàtic? És just que els que en tenim només una els hi paguem?
Moltes gràcies per aquest 9; m'ha afalagat molt trobar-me, gràcies al qui porta el facebook d’amics dels arbres, que s’ha posat en contacte amb mi, amb la reproducció de la carta avui publicada al diari de Tarragona i al Punt referent a la caiguda massiva de pinus halepensis arreu de Catalunya en l’últim temporal de vent.
ResponEliminaJo sóc de Tarragona, tinc 19 anys, encara que estudio a Reus, i em vaig sentir obligat a escriure per a fer saber o entendre a la gent que no n’és conscient; les administracions sobre aquest tema.
És evident, professor, que no cal plantar espècies al bosc, n’és una ximpleria, si més no, hi ha determinats casos on es podria entendre sobre els quals una explotació continuada i degradant d’un medi forestal, pot arribar a disminuir la resiliència d’aquets ecosistemes al seu estat òptim, per falta de planta mara o per a afavorir la diversitat teòrica d’aquets indrets, la possible plantació de plançons d’espècies rarificades per causes humanes, les quals podrien ser la plantació en forma de jardineres (als vorals de les autopistes, rotondes, ambients humanitzats en general), lluny de les espècies més habituals com el baladre de jardineria i potenciar aquestes altres, evidentment amb el genotip adient a la zona on s’escau i per tant reduir d’alguna forma l’evident impacte visual, faunístic,... i no agreujant-lo incorporant fins hi tot a vegades, invasores.
Aquestes ajudes per a afavorir la biodiversitat original i per, com mol bé ha dit l’Errare, potenciar, ajudar, accelerar aquest procés natural amb aclarides racionalment selectives, si és adient, sobretot en boscos joves, on els pins creixen atapaits, tot arribant a aconseguir uns boscos que no arrosseguin encara unes ferides que les nostres masses forestals van patir en el passat i que en el present, sobretot amb la prostitució del nostre paisatge, els incendis reiterats, entre d’altres moltes, dificulten i en molts casos estronquen aquest sistema natural de progrés de flora i fauna, inherents, com ja havia dit, del nostre paisatge.
Moltissimes gràcies a un dels meus professors, que m'ha motivat, ensenyat i fer veure el viure apasionantment el que m'envolta; Toni Bara
Joan Francesc Oliva Cerdán
Molt encertat JF !
ResponEliminaSi tothom tingués la teva actitud el món aniria millor !
A mi m’heu fet reflexionar sobre el significat de les paraules natura, bosc, arbreda i urbanització. Cadria reflexionar una mica més aquests conceptes.
Per part meva pensó que en llocs periurbans fortament antropitzats ( p.ex. Collserola) la prioritat seria la defensa contra el foc. El llentiscle potser podría ajudar...
Les coníferes podrien ser totalment prescindibles i un bona arbreda d’alzines i lledoners de diferents clases diamètriques, i avellaners, arboços i marfulls, etc,etc segons bac o sollell i el relleu. O és que està prohibit “reforestar” amb Celtis ?
Fixar carboni i aturar l’erosió amb una qualitat paisatgística mínima, que es podría arrodonir amb el soterrament de les linies elèctriques seria l’objectiu.
Està dit tal com raja, qui em vulgui entendre ja m’entendrà i qui no , que puntui...
Y este de dónde sale?
ResponElimina