El foc dels llamps

Llamps i foc

Avui de matinada, un poc abans de les cinc, han començat a fer llamps i trons. A Alaró també ha plogut. Els llamps han provocat un parell d'incendis. Alguns han començat gairebé tot d'una i on hi ha plogut poc o gens, les flames han progressat. Els llocs on aquests incendis forestals (foc descontrolat) s'han produït són prou delicats.

Pels qui sou de Mallorca tot d'una entendreu el grau de probabilitats que tenien de convertir-se en grans incendis: S'Estremera Vella de Bunyola, pins, ullastres, càrritx, mates, peterrell, estepes sobre poc sòl. El puig de s'Alcadena, un dels pocs espais naturals protegits declarat Reserva Natural, coberta de bruc, càrritx, romaní, pins de diferents edats... i la falda del Massanella, castigada per les cabres amb molt de càrritx, pins i alzines fossilitzades, molta pendent. Aquests focs han estat ràpidament controlats, el de s'Estremera gràcies als mitjans terrestres d'extinció que eren els únics que hi podien actuar i amb dificultats, ja que s'ha produït de nit fosca. Els altres però, especialment el de s'Alcadena, hagués estat gairebé impossible fer-lis front si no haguéssim comptat amb el mitjans aeris d'extinció: dos helicòpters, un hidroavió, un air tractor i un dromader, si no vaig errat.

Tant el foc de s'Alcadena com el del Massanella no han estat detectats fins al migdia. Això vol dir que el foc covava i l'oratge i la calentor del sol les han reactivat. Els dies i les nits de llamps, malgrat hagi plogut, són per estar alerta al llarg dels dies que els segueixen. Són focs que no es mostren tot d'una, sinó que com deia abans, coven a un tronc podrit o dins la terra de mata seca, malgrat la seva superfície sigui humida o banyada. Amb el moviment de l'aire, amb el vent de l'embat i la calor dels migdies d'estiu, prenen flama i força.


Jo crec que de cada vegada hi ha manco incendis antròpics, siguin intencionats o per negligència. No cal baixar la guàrdia, és cert, però si agafam per mostra enguany, es pot determinar que els incendis que haguéssin pogut fer més mal són aquests que vos contava més amunt. És vera que n'hi ha hagut d'altres que també haguéssin pogut ser importants. Sense anar més lluny un que hi va haver a Albarca, a Artà, a un lloc de difícil accés i, com mana la tradició, per Sant Salvador, festes d'Artà: l'helicòpter hi va arribar en cinc minuts i va controlar el foc tot d'una. Els mitjans terrestres s'hi varen torbar dues hores. Altra temps aquest foc hagués progressat fins a cremar centenars d'hectàrees, d'això en saben prou la gent d'aquell poble. Quina va ser la causa d'aquest foc? Va venir, en el pitjor dels supòsits, per ma de qualcú que representa un relleu generacional als piromans que arrassaren aquelles muntanyes especialment durant els anys setanta i vuitanta? Esperem que no, però com es va produir aquell foc? Perquè?.

Tornant al tema dels llamps, queda clar que el foc i l'estiu mediterrani han anat lligats sempre. Fins i tot abans de l'arribada de població humana a les illes. El problema és que és difícil esbrinar quina era la vegetació dominant aleshores, tal ha estat l'impacte que l'home ha provocat al paisatge vegetal. Hi havia pins? Les afavoria el foc? Existia una dinàmica transitòria de vegetació provocada pels incendis? El foc ha estat una eina massa destructora en mans de l'home, el paisatge ens ho mostra molt clarament. Just ara comença una era en que aquesta meravella que és el foc, deixa de ser un element salvatge i destructor per ser dominat amb els poderosos mitjans d'extinció i sobretot amb el de la prevenció que suposa la consciència de la seva capacitat devastadora per una gran majoria de la nostra societat.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 1 de setembre de 2008