Canvi climàtic, poca broma

El canvi climàtic ja no toca a la porta, entra
directament a casa

El canvi climàtic està deixant de ser una eventual amenaça, per a convertir-se ja en un perill real i palpable. Organitzacions mundials alerten que l'adopció de mesures no poden demorar-se per més temps, perquè milers de persones estan perdent la vida i centenars de milers estan emmalaltint per causes relacionades directament amb l'escalfament global.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va requerir dilluns passat que s'adoptin mesures urgents per a lluitar contra l'escalfament climàtic, les conseqüències del qual per a la salut humana han començat a fer-se sentir. «Ja no hi pot haver dubtes sobre la realitat del canvi climàtic. Els seus efectes són ja sensibles», va declarar la directora general de la OMS, Margaret Chan, en una roda de premsa amb motiu del Dia Mundial de la Salut. «És necessària una acció urgent per a minimitzar l'impacte del canvi climàtic en les pròximes dècades», va insistir.

El mateix dia, com recollien distintes agències, el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, alertava de l'escalfament global i els seus efectes, com l'augment de les temperatures de l'aire i del mar i les pautes extremes detectades a la meteorologia, posant en perill no només el planeta, sinó també plantejant una gran amenaça a la salut de les persones.

La pujada del mercuri mata en ones de calor o suscitant catàstrofes cada vegada més freqüents com inundacions, tifons, ciclons i sequeres. Aquests fenòmens impliquen, al seu torn, un deteriorament de la qualitat de l'aigua, afavorint l'aparició de malalties diarreiques. Així mateix, l'augment de les pluges i de la temperatura té un impacte notable en el desenvolupament de malalties tropicals, com el dengue o el paludisme, que es contagien per mitjà dels mosquits.

La OMS va fer del canvi climàtic el tema del Dia Mundial de la Salut, que va coincidir aquest any amb el 60º aniversari de l'organització. En aquest context, la directora general de la OMS va indicar que posarà el tema sobre la taula de la reunió del G-8 que se celebrarà al maig a Japó. «La OMS vol cridar l'atenció dels líders polítics sobre dades del sector de la salut (...) que els ajudaran a prendre consciència del que està en joc», va explicar Chan.

«L'escalfament afecta en particular als països en vies de desenvolupament, com l'Àfrica subsahariana», va destacar, recordant que les recents inundacions a Angola van causar un rebrot del còlera. Però és que tots els països del món estan exposats; per exemple, els casos d'infeccions pel virus del Nil occidental han augmentat de manera exponencial en Estats Units i Canadà des de 1999, ja que el clima més calent permet als mosquits, vector de la infecció, multiplicar-se. Per la seva banda, David Hayman, director general adjunt de la OMS per a la seguretat sanitària i el medi ambient, va subratllar l’agreujament de la situació durant els deu últims anys en el «cinturó de la meningitis» a l'Àfrica subsahariana, degut en part a les sequeres cada vegada més greus que afavoreixen la transmissió de la malaltia.

No és un tema nou, fa ja tres anys la OMS havia constatat que l'escalfament climàtic era la causa de 150.000 morts i cinc milions de malalts cada any, a causa de ones de calor o catàstrofes naturals. Segons un informe publicat a l'octubre en el context de la conferència anual dels pediatres americans, les nenes i nens són especialment vulnerables a causa d'una major incidència de l'asma i les malalties respiratòries en aquest sector de la població.

Casos extrems a Uganda

La constatació d'aquestes dades alarmants queda de manifest en el reportatge d’Alexis Okeowo per a l'agencia France-Presse sobre el que està ocorrent en el centre d'Àfrica. Malgrat estar acostumats als riscos climàtics, els ramaders seminómades de la regió àrida de Karamoja, a Uganda, veuen la seva manera de vida amenaçada en el futur per la repetició de les sequeres, la freqüència de les quals s’atribueix a l'escalfament del planeta. La regió Karamoja, en el nord-est del país, planta cara a períodes de sequera des dels anys 60, a raó d'un cada cinc o deu anys. Però des del 2000, el fenomen s'ha accelerat i agreujat. Aquesta regió d'un milió d'habitants, amb infraestructures gairebé inexistents i desproveïda d'un sistema eficaç de reg, s'enfronta a una sequera que dura ja dos anys i, com a conseqüència directa, a l'absència de qualsevol collita. «El canvi climàtic té un impacte molt fort aquí; la regió Karamoja està ara en una situació urgent», comenta amb preocupació Alix Loriston, directora adjunta del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de Nacions Unides.

Aquesta no és l'única regió del país que sofreix les conseqüències del canvi climàtic: les inundacions de la tardor de 2007, segons els experts, van deixar en el carrer a 400.000 persones i van destruir les collites. Però la comunitat karamojong, oblidada pel poder central, danyada per la inseguretat i per les razzies sobre el bestiar entre els seus diferents clans, paga un pesat tribut. Els indicadors humanitaris o de desenvolupament -accés a l'educació, aigua potable, higiene bàsica- són els més baixos d'Uganda. I al voltant de dos terços de la població depenen de l'ajuda alimentària internacional. En el centre de salut de Saint-Kizito, fileres de llits acullen a nens i nenes sota la mirada maternal de les siluetes recolzades en les estructures metàl·liques dels seus llits. Aquí es tracta diàriament a, aproximadament, 350 nenes i nens que sofreixen de desnutrició severa, segons informen els responsables del centre. «La collita es recull una vegada a l'any, normalment, durant la temporada de les pluges -explica un dels metges, James Lemukol-. Però a la resta de l'any, és sec».

No molt lluny d'allà, asseguda a l'ombra d'un arbre, Ellen Moru està esperant la pluja. «Fa dos anys que no hem tingut collita. Si les pluges vénen enguany, potser en tindrem una. Si no, la situació serà pitjor», comenta aquesta mare de quatre nens que alimenta a la seva família amb verdures i fruites. Responsables locals assenyalen que, per a sobreviure, els habitants de la zona no tenen més que l'aigua, l'alcohol local, fruites silvestres i, fins i tot, de vegades de formigues i rates. «La gent viu dia a dia», resumeix Chuna Kapolon, un polític de l'ètnia karamojong.

El PMA tenia previst distribuir en els pròxims mesos menjar per a 300.000 persones, però va indicar que mancava de finançament per a arribar a més damnificats. La rarefacció de les collites, l'aigua i les pastures contribueix, d'altra banda, a atiar els conflictes vinculats a la principal riquesa, el bestiar, en una regió on Human Rights Watch estima en 30.000 el nombre d'armes en circulació.

La crisi ja és aquí

L'escalfament climàtic ja ha sumit al planeta en la crisi, i el sector energètic intenta ocultar al públic l'amplitud de la mateixa, segons considera el principal especialista de la NASA sobre el clima, James Hansen. «Les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera ja han arribat a un nivell perillós», 385 partícules per milió, el que representa un «punt crític», explica Hansen, qui, als seus 67 anys, dirigeix l'Institut Goddard d'estudis espacials de la NASA a Nova York. «Però existeixen mitjans per a solucionar el problema» dels gasos d'efecte hivernacle, afirma en un article publicat dilluns passat en la revista «Science», a la qual proposa posar fora de servei, d'aquí a 2030, totes les centrals de carbó i a gravar les seves emissions fins a llavors. Fa una crida també a prohibir la construcció de noves centrals si aquestes no preveuen sistemes per a «empresonar» les seves emissions de diòxid de carboni.

El principal obstacle per a salvar el planeta no és de caràcter tecnològic, afirma aquest científic, col·locat el 2006 entre les 100 persones més influents del món per a la revista «Estafi». «El problema és que un 90% de l'energia és produïda per recursos fòssils. I és un negoci tan enorme que va infiltrar al nostre Govern –comenta -. He observat clarament durant aquests últims anys que tant el poder executiu com el poder legislatiu estan influïts pels interessos específics» del sector energètic dels fòssils.

Ara bé, «la indústria indueix a error al públic i als responsables polítics sobre les causes del canvi climàtic». «Igual que van fer els fabricants de cigarrets: sabien que fumar causa el càncer, però van contractar científics per a afirmar el contrari». Per tant, «la nostra millor oportunitat, és el poder judicial», assevera.

Durant una audiència davant el Congrés nord-americà, Hansen va denunciar les interferències que impedien que la informació científica es traslladés a l'opinió pública després de l'arribada al poder de l'Administració Bush. «Els responsables de relacions públiques del Govern -va explicar llavors- filtren els fets científics per a reduir, en la consciència del públic, els vincles de causalitat entre el canvi climàtic i les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle». Reconeixent que, en intervenir a l'esfera política, se surt del clàssic paper atribuït als científics, Hansen es justifica reiterant que «en aquest cas concret estem en plena crisi».

A la seva manera de veure, els responsables polítics, els quals haurien d'estar informats, «ignoren l'estat actual del problema, la seva gravetat i, sobretot, la seva urgència». Per això, es veu en una situació «similar a la d'un enginyer que detecta un defecte en el coet espacial abans del seu llançament... no pot triar, ha de dir qualque cosa. Això -afegeix- és exactament el que faig». James Hansen va ser entrevistat per l'agencia France-Presse a la ciutat de Wilmington (Estat de Delaware, EEUU), on ha rebut el Common Wealth Award, un premi dotat amb 50.000 dòlars i que va ser instaurat per Ralph Hayes, un antic director de l'empresa Coca Cola i del Banc de Delaware. Aquest guardó, que s'atorga des de fa 29 anys, ha recaigut també, entre altres personalitats, en l'antic secretari d'Estat d'EEUU Henry Kissinger, l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau o l'escriptor colombià Gabriel García Márquez.

Rita FARREL (AFP)

De: