Els boscos han de ser tractats amb delicadesa

JOAN VICENÇ LILLO: QUAN ELS ARBRES I ELS BOSCOS SÓN ELS NOSTRES AMICS

EL PROPER DIA 5 INAUGURA A ALARÓ UNA EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DE BOLETS

En Joan Vicenç Lillo és un amant dels arbres i de la fotografia. Tota la seva vida ha estat lligada a la defensa dels boscos i les garrigues de Balears.

D’on procedeix el teu interès pels arbres?

De la infància. Vaig néixer a Los d’Amunt d’Alaró, que és una barriada que toca a la muntanya. Tenia un oncle que feia de llenyater i, amb ell, vaig anar a fer feina a Solleric, Oliclar, Sa Font Figuera i es Tossals Verds. Hi estàvem tot l’estiu.

On vares estudiar?

Vaig anar a Galícia a estudiar a l’Escola de Capacitació Forestal de Laurizan. Després vaig fer feina a l’ICONA i oposicions de guarda forestal. Em destinaren a Campos, a la brigada de caça. S’hi va declarar el primer ANEI i va ser molt mal de defensar dels abocaments i de l’extracció d’arena. D’allà vaig passar a Artà, on vaig viure l’incendi d’Albarca i es Verger, amb més de 1000 ha cremades.

Quines són les causes dels incendis forestals?

Han canviat. Han minvat els incendis intencionats provocats amb finalitats ramaderes, per obtenir pastures. El pagès que ho feia ha desaparegut. Ara els més freqüents són incendis per negligència, relacionats amb l’eliminació de vegetació per crema. Això passa molt a les urbanitzacions properes als boscos.

Que feres després?

Vaig anar un any a Nicaragua. De retorn a Mallorca, he fet feina 10 anys com a mestre de taller forestal en el Consell. Després vaig passar a la Conselleria de Medi Ambient on, des de fa uns 6 anys, som agent de medi ambient.

Però el món dels arbres i els boscos t’apassiona més enllà de la teva feina

Escric a la Revista d’Alaró sobre els arbres d’Alaró i mantenim un bloc que es diu “Arbres amics. Amics arbres”. Del 5 al 9 de desembre inauguraré una exposició de fotografies de bolets a la Sala d’Exposicions de l’antic Mercat d’Alaró.

Com estan els boscos de les Balears?

Malament. Sobretot per culpa de la proliferació de cabres. L’alzinar està fossilitzat: no es regenera de llavor i creix de soca amb molt de banyarriquer. La cabra fa molt de mal al sotabosc i en redueix la humitat del sòl. La sequera agreuja la situació.

Vols dir que tant de mal fan les cabres?

S’ha fet una mala gestió quant al control de les cabres. Fa pocs anys es calculava una població de 25.000 caps a la Serra de Tramuntana i ara ho veig encara pitjor. S’hauria de dedicar molt més esforç al control d’aquests animals. S’haurien de seleccionar les cabres més fines de raça i la resta s’hauria d’eliminar.

Hi ha problemes de plagues?

El tomicus és un descomponedor necessari que sol avançar més en els moments de sequera. La processionària ha de ser combatuda deixant que sigui el bosc el que solucioni el problema. Les fumigacions la controlen quan hi ha una gran expansió, però ella té sistemes d’autoprotecció.

La processionària pot provocar problemes a la gent?

Sí, de tota manera el pi no s’ha de sembrar a les escoles, places i altres indrets urbans. Pot tenir efectes al·lèrgics i d’altres tipus.

Com estan els boscos de ribera?

El principal problema és la ignorància. En molts de casos s’enformigona el torrent i se n’elimina la biodiversitat. Els arbres ajuden a la filtració de l’aigua.

Patim problemes d’erosió?

L’erosió és real. En bona part a causa de les cabres. I també s’ha d’anar alerta a certes formes de freqüentació massiva. Un exemple el tenim al Castell de Bellver on a molts de llocs les arrels han quedat al descobert i es veu la roca viva.

És possible una gestió forestal dels boscos de Balears?

Ara hi ha una activitat de tala de pins bastant viva. L’explotació forestal, sempre i quan no sigui a zones d’elevada pendent, podria ser beneficiosa. Però sovint, en el passat, s’han fet tales massa severes d’alzinar. I un alzinar es constitueix molt poc a poc.

Veus viable un aprofitament de la biomassa amb finalitats energètiques?

L’aprofitament de la biomassa, basat en estudis tècnics ben fets, podria donar bons resultats. La natura permet la intervenció humana, però ha de ser feta amb delicadesa. Hem de ser respectuosos.

Mateu Morro