No em puc estar de publicar aquest comentari que en Pere Llofriu ha inclòs a "l'altra cara del canvi climàtic" que Chesnut va penjar l'altre dia. Bé Pere si no t'agrada m'ho dius. I enhorabona per l'article sobre la cabra mallorquina i el mè negre. Una abraçada.JV
Pere Llofriu ha dit...
li podem cercar més noms,
per exemple...
Històricament hom parlava de naturalesa, que era una cosa que pareixia sobrava o, com a mínim, feia nosa. També s’explotava fins al darrer racó, no vos pensàssiu, però no acabava de donar el rendiment desitjat. Els pagesos més vells han viscut que la millor manera de fer net era cremar, quan anàvem d’excursió i encara ens topàvem amb alguns d’aquests protagonistes, ens ho feren saber adesiara: “per allà no passareu: fa temps que no es crema”.
Pels anys setanta vàrem començar a sentir a parlar d’ecologia. Primer com a cosa estranya i curiosa, després, els ecologistes, que eren com uns naturalistes emprenyats, començaren a calar els seus missatges en l’opinió pública, és a dir en els votants, amb la qual cosa , pels anys vuitanta es va canviar el discurs polític: adaptar-se o morir, com va dir aquell, i la veritat és que ni quan t’encalça la calavera aquella amb la falcella, encara ningú no en té ganes, de morir-se.
Ara ja tothom és ecologista, si més no en un cert grau que et permeti estar preocupat pel que passa, fins i tot et pot arribar a fer mal el cor en haver de sentenciar Son Espases tot i que continuar donant espasades a Mallorca és del tot insostenible, però com que el món ens empeny, a la insostenibilitat... el darrer que apagui el llum, si és que hi veu.
Després, deia, vàrem començar a parlar de medi ambient, o “medi” tot sol, per als estudiants que tenen necessitat imperiosa d’escurçar-ho tot. Aquest terme sí que ha caigut en gràcia, tant que ja són molts els municipis que tenen un departament de medi ambient, tot i que molts no saben ben bé per què, però és clar que és molt important tenir-lo, de fet trobarem regidors, i regidores, que encara volen anar més enllà i diuen que són partidaris de ”es mig ambient”.
I per si teníem poca confusió de sinònims, o succedanis, ara es mareja amb aquest altre: sostenible; fa uns anys es va a començar a remenar aquesta parauleta per rentar la cara als llocs on més s’havien distingit per massacrar la naturalesa, on l’ecologia era del tot hipertrofiada i antròpica, i en conseqüència quasi tot el medi ambient que quedava era urbà, urbanitzable, reserva d’urbanitzable, pirata, o per a reserva d’interès social. A partir d’ara, hom diu, tot això ha d’esser sostenible, és a dir: hom reconeix que ja no s’aguanta. Si s’aguantàs seria “sostingut”, si és sostenible és que teòricament encara es podria aguantar, però si per aguantar-lo ha d’esser tot fent la mitjana de les bregues de partit, i mirant tothora el votòmetre, estam arreglats. Resumint, que quan et diuen que el teu poble serà sostenible ja pots començar a córrer: no hi ha qui hi visqui i està previst que empitjori.
Dir que la carrera que duim de destrucció del territori és sostenible, és insostenible. Si destruïm territori ens quedam sense el territori que acabam de destruir, de moment, però la destrucció continua... fins quan? Com podem parlar del futur seriosament si el principal motor de l’economia és posar més ciment indefinidament. Diuen que Son Dureta és irreciclable perquè té 50 anys, així resulta que la vida de moltes persones ja duplica la d’edificis públics emblemàtics (si Guillem sagrera alçàs el cap, es moriria de rialles). Fa molt pocs anys que s’ha construït Son Llàtzer, l’hospital d’Inca, el de Manacor, quasi totes les clíniques privades han ampliat bastant... i encara ens falta l’ “hospital de referència”, que amb el ritme que han duit els darrers anys, els emigrants per una banda, i l’hospital aquest per una altra, quan l’acabin ja no serà suficient.
Això és sols una part dels serveis públics que la societat moderna necessita, però n’hi ha molts d’altres; l’institut de Marratxí es va inaugurar fa poquets anys, però ja no basta; les escoles mai no basten. L’aigua que ens plou fa temps que no basta, aleshores aplicam el pla B, la miraculosa tècnica que tot ho pot: continuar perforant fins que surti salada, dessaladores, potabilitzadores... en tot això, però, hi ha un error... no era un miracle, és una despesa energètica brutal, insostenible. Per obtenir aquesta energia (ni es crea ni es destrueix, vos sona?) cal capolar natura a alguna altra banda. I podríem continuar amb els residus, que creixen geomètricament, la mobilitat, entre embós i embós, tot i que s’acaben d’inaugurar, fa uns mesos, més autopistes que en tota la història. Resumint, que ja no hi cabem, a no esser que volguem canviar
Fa trenta anys, deia, els ecologistes feien de periodistes, tècnics, mestres i de polítics utòpics tot explicant a la població que era i per a què podria servir sa Dragonera, es Trenc, l’Albufera, la serra de Tramuntana i d’altres espais naturals que ens estan quedant com una mena de zona verda per als hotelers. Per aquí hem prosperat: els periodistes ja saben tot això i ens ho recorden periòdicament, cosa que també fan premis Nobel, organismes dependents de l’ONU i en conseqüència ja ho podem veure directament als telediaris: el pol Nord es fon a marxes forçades, la selva tropical primària desapareix peti qui peti, cada estiu fa més calor i el desert el tenim als nostres peus...
Supòs que és això, la insostenibilitat, si ha d’esser una cosa pitjor... puf!
Pere Llofriu
Fas be J.V., els seus escrits valen or.
ResponEliminaPrimer de tot vull aclarir perquè no m'agrada "canvi climàtic":
La primera raó, sent sincer, és que tothom s'ha apropiat la parauleta, segons opinió meva, sense tenir-ne ni xorra, sense haver obert un llibre a part dels d'economia o dret o el que sigui... (Jo no dic que en sàpiga, però la meteorologia i climatologia són temes que m'interessen i que he anat seguint tant com he pogut). No només això, si la gent en parla "rai", el que preocupa és la ma d'incompetents ficats en aquest tema (El Sr. Marín per dir algú).
La segona raó és que em sembla un insult a la ciència en qüestió parlar del clima com si fos un tot estàtic i només veure l'home com a vector incident en aquest (Quan en realitat això directament no se sap, tot són hipòtesis amb grans errors d'estimació).
La tercera raó és que és un tema tant ampli i complexe que dóna molt de joc per a alguns interessats (O algú creu que el petroli no s'acabarà esgotant igualment amb aquest tema o sense?), per tant, pot ser fàcil d'enganyar a la societat i pot ser fàcil d'instalar solucions nefàstes (biocombustibles, nuclears...).
La quarta raó està relacionada més amb el sistema creat sobre aquest tema. (M'explico) Començeu a comptar quants científics, polítics etc etc... depenen de la veracitat d'aquest tema?
I si la hipòtesis (encara no demostrada) confirmés que és una farsa? Qui d'aquests els hi interessaria?
Sobre els ecologistes; Crec que molts,per dintre (fins i tot polítics), diuen;
Soc ecologista, per tant soc ecòleg, per tant respecto el medi ambient bla bla...
Seria com si jo digués;
Porto rastes, per tant tinc els ideals d'en Bob Marley i soc un bon Hippie...
Amb el tema "ecologista" ha passat el mateix, la diferència és que per ser ecologista avui dia sembla que només has de reciclar i opinar molt sobre molts temes del medi ambient sense tenir-ne ni xorra. Fins i tot, quan a prop del meu poble van alliberar uns visons americans, la gent parlava dels "ecologistes" que ho van fer. Vaig marxar mitg plorant cap a casa...
L'impacte humà és bestial, no només per la seva gran població, augment afavorit gràcies a la vida a la ciutat etc... sinó també del "progrés" assolit fins avui dia. No cal veure per la televisió que moltes espècies s'extingeixen (Silvestres però també domèstiques, tret dels pollastres, les vaques i els porcs..), o que el ciment cada vegada dóna més, o que per evitar el retrocés rural s'obta per el golf o l'esqui, o el turisme de masses... segurament el que passa a Mallorca, València, Catalunya...
El que vull dir d'alguna manera és que, aquests problemes i tots els creats a partir de la rev. ind. són els obvis i els que hauriem de combatre. El canvi climàtic i els impactes causats per l'home no acaben de ser tant obvis però una cosa no treu l'altre, això no significa que haguem de continuar sinó al contrari, hi hagi o no canvi climàtic, els impactes humans estan provocant molts més problemes i molt més obvis.
Conclusió: Canvi climàtic? A cada un dels mil·lions d'anys ha canviat, també a cada miler, també a cada centena, també a cada desena, a cada any, a cada setmana i a cada dia (Sr. Rajoy; llavors el que passa és que hi ha canvi meteorològic).
Canvia com cada any, el que succeix ara és que en general, la temperatura s'està incrementant,això és moltíssim més evident que afirmar que s'està incrementant per culpa de l'home. Jo el que volia dir, és que conscienciar a la població amb això del canvi climàtic pot ser un cop de traïció perquè ningú assegura que els dallonsins de la IPCC s'hagin de complir (deixant de banda que pugui ser l'instrument utilitzat per polítics i interessats...).
Imagineu-se per un moment que els pronòstics de l'IPCC no es complissin. Imagineu-se què pensaria la gent, imagineu-se quin fracàs els "ecologistes", imagineu-se que l'home ja no s'autoconsidera creador d'impactes i desiquilibrador d'ecosistemes i del planeta (tot i que ho sigui amb o sense canvi climàtic)...
El problema és que per conscienciar la gent s'han de donar missatges apocalíptics,per posar petits exemples, no importa que el gall fer s'estigui extingint (importa als primers 10 segons), tant fot que el gat silvestre s'estigui perdent pels graciosos que deixen el seu gat domèstic campar a l'ample pel bosc, no importen els danys dels gossos domèstics als boscos (Competint amb els carnívors silvestres)... ja no parlo dels impactes als rius, ni del totxo perquè tothom els coneix.
El que si importa és que la gent pensi que l'oceà arribarà fins al Matagalls o que com deien, només l'Àrtic sigui habitable d'aquí a no sé quant... Si això servís per millorar estaria bé enganyar a la gent, però això no passarà i ningú confiarà mai més amb la ciència ni amb la consciència ambiental.