Els joves de la Llosa plantaran més de 300 espècies per a celebrar el Dia de l'Arbre
L'Ajuntament de la Llosa de Ranes en col•laboració amb l'Escola Taller Casa del Pou i el Col•legi Públic Crist del Miracle celebraran dijous que ve 8 de març el Dia de l'Arbre. L'objectiu d'esta activitat és que els escolars prenguen consciència de la importància de la natura i aprenguen a respectar els nostres boscos.
Els alumnes aprofitaran esta jornada per a plantar diferents espècies autòctones en els jardins del centre escolar. Per a la reforestació l'Ajuntament posarà a disposició uns 200 exemplars de xiprer comú i uns 120 de farigola rastrer, així com algunes mostres d'arbre de clima mediterrani com l'olivera o la figuera.
El Dia de l'Arbre a la Llosa de Ranes serà diferent al d'altres localitats, ja que en este cas, els alumnes de jardineria de l'escola taller seran els encarregats d'explicar als xiquets del CP Crist del Miracle com trasplantar les espècies. Per això, han preparat uns fullets sobre el creixement de les plantes i les cures bàsiques que necessiten. Amb esta activitat s'intenta que, de manera divertida, aprenguen a cuidar, protegir i respectar la naturalesa i prenguen consciència de la importància de l'entorn natural.Es tracta d'un dia simbòlic, amb el qual es pretén recordar a tots els ciutadans, però especialment a xiquets i joves, la necessitat d'esforçar-se diàriament a mantenir i incrementar les superfícies amb arbres.
· Article publicat per la Costera digital el 06.03.2007
*
Bones. No té a veure amb la publicació però com que últimament veig que es parla molt de les repoblacions, m'agradaria fer un comentari al respecte, és evident que pot estar molt bé fer repoblacions (Sempre i quan la regeneració no es pugui fer de manera natural)però la gent creu que es tracta de plantar arbres i la natura farà la resta, això és un problema des del punt de vista que es resta importància a l'evolució de la massa (Dinàmica forestal), i per aquest motiu al clima mediterrani les repoblacions abandonades presenten molt problemes de mortalitats naturals sobtades. Cal anar en compte amb els repoblats perquè determinades masses repoblades no gestionades han començat a dónar ensurts ja que es troben que la repoblació arriba al límit d'edat i es produeix la mort natural dels repoblats, això no és greu, el que si és greu és el fet que si el repoblat no presenta ni ha presentat mai regeneració pel fet que les cobertes dels arbres no deixen passar la radiació solar i extrapolem això al fet que moltes de les espècies mediterrànies requereixen molta energia solar als estats joves, ens trobem amb un bosc vell a punt de morir amb l'agravant de que no té individus joves capassos de succeïr els vells, i aquest impacte podria ser similar a l'impacte generat per un incendi o altres perturbacions
ResponEliminaUnes questions relacionades sobretot amb el comentari de diners gratis.
ResponEliminaNo conec l'ubicació exacte de la població de Llosa de Ranes, per tant desconec el tipus de vegetació que s'hi fa, temperetures mitjanes i substracte. Ara bé, si es tracta d'un territori més bé meridional amb vegetació estrictament mediterrània i estius secs i calorosos, pens que a hores d'ara no és temps de fer repoblacions. És possible que el famós "dia de l'arbre" ens vengui imposat per cultures de més al nord i no mediterrànies. Aquí, a les nostres latituds convé fer les repoblacions de prest, novembre, desembre, gener, millor si són de llavor, aglans, murtons, cireretes de pastor, llentiscles, arboços, aladerns etc. En tot cas la planta el que necessita és un temps d'adaptació de les arrels a l'humitat necessària per enfrontar la greu travessa de l'estiu. Plantes sembrades ara no tenen temps de fer-ho, se'ls tira una primavera més bé seca i ventosa al capdamunt i l'estiu remata la feina. Sobre el tema de la radiació solar, regeneració, boscos envellits etc. Res de res, la dinàmica pròpia de la vegetació climàcica i factors externs relacionats amb les activitats humanes determinaran el tipus de vegetació estable de l'indret. Les plantes pròpies de l'alzinar necessiten l'ombra que precisament perjudica i esterilitza a les de les brolles o estadis secundàris de xiprell, cistus, argelagues, pins etc. Cap problema en aquest sentit, poca intervenció a no ser la de incorporar si n'hi havia, llavors pròpies del lloc com les que he anomenades abans i fer-ho a bona hora.
Salut.
El tema de les llavors també és força preocupant, hi ha repoblacions que sovint es fan amb la mateixa espècie però provinent d'un altre indret on ha estat en condicions edafoclimàtiques diferents a les del lloc en que es vol fer la repoblació, i per tant això té dos inconvenients, el primer és que és possible que, tot i ser la mateixa espècie, tingui diferent adaptabilitat degut a la variabilitat genètica que tenen espècies com Quercus suber p. ex. i per tant es pot dónat la situació d'una repoblació mal adaptada. Aleshores es recomana collir llavor autòctona o si més no, hauria d'haver un magatzem de llavors classificades per a cada zona concreta (això la generalitat no ho té) , la segona opció és estudiar acuradament l'indret d'on s'extreuen els exemplars per a la repoblació i comparar-lo amb el lloc on volem repoblar. Només dir que cal anar en compte amb això de repoblar, té unes conseqüències i s'han d'estudiar perquè podria haver resultats inesperats, en aquest sentit Joan Vicenç, això de l'epoca de repoblació n'és un exemple, i si no només cal mirar les repoblacions que feia Franco per adonar-nos que repoblar no sempre és ecologisme ni tampoc fer un favor a la natura, en definitiva, repoblar és magnífic, però no ho és fer-ho de qualsevol manera
ResponEliminaEm semblen molt interessants els comentaris sobre com i quan s'ha de repoblar. És veritat que es fan repoblacions per ahí, sobretot en els àmbits escolars, que no tenen res a veure amb tots aquests criteris.
ResponEliminaPotser un dels objectius que mestres i educadors pretenen amb aquestes accions, siga difondre entre els xiquets l'estima pels arbres i per la natura. Però jo trobe que a més s'hauria de fer ben fet, de manera que els arbres arrelaren i pogueren fer-se grans.
Sense anar més lluny, a l'Escoleta Infantil del meu poble, que està justament al costat de la Llosa de Ranes, fa només dues setmanes, un grup de xiquets van plantar una dotzena de carrasquetes de planter. Les mestres ens van dir als pares que havíem de continuar anant a la serra amb els nanos a regar-les. No sé si arrelaran, ni si arribaran a fer-se grans.
Fa ja prou de temps, amb una colla d'amics amants dels nostres boscos i ben enterats del tema, féiem cada any repoblacions per la comarca. Plantàvem llavors de carrasca tractades per nosaltres per a que no es cucaren, i a més les barrejàvem prèviament amb pèl humà, per a que l'olor espantara els senglars i que no se les menjaren. Les plantàvem en novembre i desembre. Moltes d'eixes llavors s'han convertit en carrasquetes. Algunes d'elles han sigut víctimes de nous incendis ...
____________________
Em sembla que aquest bloc que feu està molt bé, transmet estima pels arbres, per la natura i la terra. També està molt bé que siga tan participat. Vos vaig descobrir a través d' ultralocalia, que visite habitualment. La veritat, em sembla que feu una gran tasca.
____________________
Per cert, la gent de la Llosa, no tenia un altre dia per a celebrar el dia de l'arbre? Havia de ser precisament el 8 de març?
Estic totalment d'acord amb els vostres comentaris.
ResponEliminaA l'hora de fer una repoblació s'han de tenir en compte molts de criteris (estudiar la localització, selecció de la planta més adequada -espècie, adaptació genètica-, època de plantació, etc.). Però tambè s'ha de tenir en compte la finalitat de la repoblació i el seu manteniment...
Em sembla haver llegit al principi del texte que la plantació es feia als jardins del centre escolar. Per tant, tal vegada no sigui una mesura del tot desencertada perquè, com ha dit abans KIRIKU (per cert, magnífiques les películes d'aquest personatge):
'Potser un dels objectius que mestres i educadors pretenen amb aquestes accions, siga difondre entre els xiquets l'estima pels arbres i per la natura. Però jo trobe que a més s'hauria de fer ben fet, de manera que els arbres arrelaren i pogueren fer-se grans.'
Per tant si el principal objectiu és el didactic, hem de felicitar als mestres i alumnes del Col•legi Públic Crist del Miracle, però cal recordar que hi ha unes tasques de manteniment que es poden seguir desenvolupant durant els seguents anys dins l'àmbit del centre escolar. Soc de l'opinió de que la intenció no basta, els esforços han de continuar fins que les plantes hagin arrelat i puguin produir llavors...
En aquest cas és fonamental el paper dels educadors del Col•legi Públic Crist del Miracle...