La mentida del canvi climàtic
Comença a estendre's -i tant de bo sigui definitivament- la sensació que les pors al canvi climàtic són exagerades. De fet, el mateix concepte de canvi climàtic resulta, a més d'incert, confús i excessiu: confús per redundant, perquè el clima és sempre dinàmic, canviant per naturalesa (un clima estable és inversemblant), i excessiu perquè els seus efectes resulten perfectament assumibles per l'espècie humana. Hem crescut i hem arribat a ser el que som competint amb el canviant clima i amb la incertesa sobre el futur, i el nostre coneixement i la nostra ciència en són el millor producte, d'aquesta lluita. El planeta s'escalfa, és cert, però aquest fenomen no és nou ni especialment significatiu, i com tots els sistemes naturals s'autoregularà mitjançant processos molt més complexos del que albirem. Pensar que les dades climàtiques actuals són definitives és tan ingenu com explicar els processos geològics limitant-nos a les observacions que hem acumulat des de Lyell: l'escala de la naturalesa no és l'escala humana, sortosament, i l'acumulació de gasos de l'anomenat efecte hivernacle no és res comparat amb l'acumulació ideològica que s'ha forjat amb aquest pensament ecologista, que ha estat incapaç d'estendre's en les societats occidentals sense recórrer al catastrofisme (ni amb els gasos que emeten les vaques, des de molt abans de la revolució industrial).
Aquests dies ha arribat a Europa el seu compatriota, Al Gore, que tracta de guanyar amb estratègies calamitoses allò que no va ser capaç de guanyar a les urnes. Un dels intel·lectuals més eminents del nostre estat, el llicenciat Federico Jiménez Losantos, ens advertí ben llampant (a part del soprepès de Gore, i amb un seguit d'insults, com acostuma) de la indigència ideològica i científica d'aquest expresident, i a més ens observà que res de bo no pot sortir d'un home que accedeix a retratar-se amb el president Zapatero. A hores d'ara tothom s'ha adonat que la pel·lícula que Gore ha promogut és exagerada i inoportuna, i que oblida les múltiples possibilitats que alguns fenòmens naturals ofereixen per a les nacions capdavanteres del món: si els pols es desglacen, en podrem extreure petroli i altres recursos naturals, i els àrabs deixaran de fer-nos la guitza, per exemple, i si les nostres fonts d'energia esdevenen insuficients, la indústria nuclear ens espera amb els braços oberts, com ens han advertit tradicionalment vostès, i els francesos, i els finesos i els xinesos, i totes les societats amb quatre dits de front. Quina poca confiança en la nostra intel·ligència revelen aquestes prediccions, pessimistes i destructives! Hem anat a la lluna -i recordem que no hi hem anat tots, només els nord-americans i alguns convidats d'aquest gran país (i els russos, és cert, tot i que de vegades gairebé no n'han pogut tornar)- i hem superat l'esgotament d'innombrables recursos que semblaven únics i últims des del paleolític: no sabrem enfrontar-nos a aquestes mínimes variacions dels termòmetres? Termòmetres que, a més, pugen i baixen arreu del globus, i n'hi ha prou de veure les imatges que ens ofereix Tomàs Molina per comprovar-ho. (Tomàs Molina és un meteoròleg del nostre país d'allò més espavilat, i amb cara de bon al·lot. Li haurien de fer una bona proposta, a veure si ens comença a repetir que això del canvi climàtic no s'ha comprovat del tot, perquè per aquí li fem molt de cas. Però si es nega a col·laborar, tampoc no cal dur-lo a Guantánamo, això no).
El progrés s'ha construït sobre el consum i l'energia. Ara, els sectors més esquerrans i nostàlgics d'un passat que mai no va existir -i que si existí quedà buit tot d'una que els seus habitants en pogueren fugir- es dediquen a predicar una fe que ha perdut totes les batalles. ¿No ens van avisar els maies, fa tres mil anys, que l'eix de la terra oscil·la i que això és la causa de gran part dels trasbalsos del clima? ¿Haurem de recordar que quan els víkings van arribar a Groenlàndia estava coberta d'herba, i que per això l'anomenaren Terra verda (Groën-land)?
No vull tancar aquest escrit sense aprofitar l'ocasió per advertir-los que si necessiten experts a convèncer el personal d'una cosa i -amb pocs mesos de diferència- de la contrària, fins i tot en temes relacionats amb el terrorisme, acudeixin a aquesta península Ibèrica: hi ha autèntics experts en el tema.
(Nota: aquest article ha estat escrit arran de la divulgació de la notícia que l'American Enterprise Institute i altres grups d'opinió -ideològicament estantissos- lligats als conservadors nord-americans i a algunes companyies petroleres ofereixen deu mil dòlars a canvi d'articles i aparicions en mitjans de comunicació que contrariïn els informes del Panell Internacional per al Canvi Climàtic de l'ONU i critiquin les informacions que en divulguen la gravetat del problema. Els envio una còpia amb les meves dades i quan arribin els diners els donaré al GOB. Posats a dir disbarats, millor que ens els paguin i que en puguem treure profit!).
Josep M. Llauradó, escriptor
Diari de Balears
No crec massa convenient extrapolar els canvis climàtics que hagi pogut patir la terra al llarg de l'història amb l'actual perquè el context és ben diferent, ja se sap (almenys els que hem estudiat ciències..) que hi va haver augments de temperatura en la història fins i tot de 10 ºC creant un escenari diferent al actual però això justifica ben poc. Com bé diu l'article,".. els seus efectes resulten perfectament assumibles per l'espècie humana.." i molt probablement és veritat perquè és més "espabilada" que totes i ha resistit episodis canviants, però és evident que les altres espècies no ho són tant (val, algunes putser més) i moltes acabaran desapareixent i les que s'hi adaptin o juguin amb millors armes, sobreviuran.
ResponEliminaSi justifiquem tot aquest moviment amb un simple "La terra ho ha patit sempre això", aleshores perquè ens queixem quan ens esgoten recursos naturals, ens talen arbres per ficar formigó, ens contaminen rius...?
Deixant de banda l'aspecte ecològic,no és preocupant que el planeta s'hagi adonat que molts sobrem i a través dels seus sistemes, estigui començant a seleccionar humans?? No podem apendre a autorregular-nos? Jo crec que tenim les eines i el cervell per fer-ho i no involucrar a altres espècies en això perquè elles no en tenen cap culpa que uns simples gens "evolucionats" causin tants alts-i-baixos com Cap altre espècie és capaç, només és qüestió de canviar moltíssim i no permetre que titelles confonguin a una societat que val més no dir com és.
Per al planeta no som més que uns quants gens evolucionats d'una manera característica que ens han dotat de comportaments diferents a la resta, però aquests han desafiat el sistema.
Si jugo al tètris a una determinada dificultat i la puc controlar de manera que vaig acomulant punts, dificilment aquest joc em fotarà i aniré acomulant punts, ara bé, si augmento la velocitat i la geometria de les peçes dificultant així el joc, probablement fallaré. Jo fallaré però segurament algún company meu superarà la prova.
El nostre progrés antisistema desencadenarà uns processos que faran que el joc sigui més difícil per tots... el que passi llavors no ho tinc massa clar.
Supòs que queda prou clar el joc que fa l'articulista de "crear" un article d'opinió contra la conscienciació del que anomenem canvi climàtic, per fer befa de les intencions de les petrolieres i altres corporacions interessades en minvar la responsabilitat mundial envers el regulament sostenible del planeta.
ResponEliminaEn tot cas l'altra dia en Ramón Folch a Catalunya Radio m'ho va deixar prou clar: Quan algú cau d'un cinquè pis no cal anar a discutir si se romprà allò o allò altra, sinó com emparar-lo o com preparar el material amb què poder curar el ferit.
De canvis climàtics, efectivament n'hi ha hagut d'altres, però la població humana aleshores no tenia res a veure amb la d'avui. La terra s'autoregularà, continuarà existint, som nosaltres però, els humans qui en rebrem les conseqüències: litorals anegats, ampliació dels deserts, temperatures que faran inhabitables certs indrets, canvis radicals en la manera d'abusar de tot que tenim els de l'hemisferi nord, etc. etc. etc.
Si que queda clara l'intenció de l'autor, nomes volia fer una petita reflexió aliena a l'escrit. Efectivament la terra no deixa de ser un ecosistema a gran escala i com tots, modificarà les diferents variables amb les que pot jugar per tal d'arribar a un "equilibri" o millor dit, tendència. La nostra economia està en gran part sostenida per aquestes variables climàtiques que quan oscilen dónen a tots un bon mal de cap, i per tant és lògic pensar que els únics afectats serem nosaltres després de que aquestes variables definitivament tendeixin cap a un cantó. Però és difícil imaginar com serà el panorama ecològic, les espècies es mouran fins que trobin un lloc on puguin estar estables, però això no és tant fàcil, la dinàmica històrica ja reflexa grans pèrdues de biodiversitat per culpa de les barreres naturals, després de l'holocè (última glaciació) poques van ser les espècies vegetals capaçes de travessar els Pirineus, i la conseqüència va ser la gran pèrdua d'espècies vegetals, que són les actuals. Aleshores cal preguntar-nos, actuar o no actuar? Ajudar o no ajudar a les espècies a trobar allò que busquen? Que creieu?
ResponEliminaÀnims!
Una pregunta: si les corrents oceàniques i de rebot les tèrmiques deixen de "funcionar" afectant a la temperatura global de la terra, esdevindrà una nova glaciació "regulatòria"?
ResponEliminadiners gratis: Gràcies pels teus interessants comentaris. Miraré de congriar les teves darreres preguntes. Salut.
Com potser que encara hi ha gent que creu que el canvi climàtic no és real. No els entenc, tant individualista es pot arrivar a ésser?
ResponEliminaSuposso que saben nedar i reconeixer les males herbes que tindren que menjar quan comencin a desapareixer dia si, dia no, les comoditats a les que s´han habituat.