dimarts, 23 de gener del 2007

Una entre un milió

Penja d’un fil a mercè del vent. Un fil de teranyina. M’he ficat als ulls d’un ancestre de fa cent mil anys i he vist com giravoltava, ara lluenta ara apagada. La fulla mai no ha tocat en terra. Ha fet la seva feina de transformar la llum en aire i vida. Així de senzill. Ara seguirà el seu camí, res no es tuda. Tocarà en terra i viurà una transformació que la transportarà de nou a l’arbre i a l’aire, però també a molts altres éssers vius. Hi haurà altres plantes que se n’aprofitaran i la faran seva. Serà terra i tornarà petita, ínfima i formarà part d’un univers dins un univers. Res mes que una ombra i el temps.

3 comentaris:

  1. Hi ha instants de contemplació que ens apropen a la inmortalitat...

    ResponElimina
  2. Amic,

    Você tem olho de poeta.

    Um abraço.

    Dalva.

    ResponElimina
  3. La hoja y la sombra. Estan juntas y están siempre lejos.Añado, con Dalva, ojos de poeta que pinta con la luz y los sueños. Saludos.^.

    ResponElimina

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.