Nura

CRIT ESCRIT

Aquest mar menorquí Macaret que m’acull
tan antic com el món tan bell com la mirada
pacífica de Déu en crear bondadós
els illots plens de vent on niuen gavians
i corren eixerides negres sargantanes
bressa al fons un homèric neguit pel futur
eixorquit de viltat que amenaça Les Illes
Si record els descalços estius de la infància
sent salobres olors de pinars i sivines

(...)

Aborígens mansuets que parlam en vernacle
donam color local formam part del tipisme
Hi ha nits que sent el pes del món i surt defora
m’assec devora el mar passeig en bicicleta
Salvats per la Bellesa som actors d’un text
que escrivim a pesar d’amargors i desfetes

(...)

Sense més heretat patrimoni o pervindre
que la llengua on perdura el record d’una terra
que estim fins a la mort que vull plena de vida
assegut agraït al turó del quadern
cant illòman un mar on es banya la lluna
M’he enfrontat rescrivint revoltat a l’absurd
He trobat entre els llibres essència i sentit
Com un vent que remou amorós el pinar
L’Esperit ompl el cel d’una dantesca llum
Cal fer versos que ens obrin als altres i al món
No es pot viure tancat dins l’espai d’un poema

Ponç Pons

Nura