Un nou canvi de paisatge?
Les Illes Balears i Pitiüses han vist transformat el seu paisatge moltes vegades. Les seves muntanyes han viscut la desaparició de grans extensions boscoses però també es pot comprovar com a poc a poc el gran poder de regeneració de la vegetació mediterrània va conquerint el terreny perdut. El paisatge agrícola però és el que d’una manera més permanent i evident ha modificat els seus elements. Camps de moreres i garrovers han passat a ser figuerals i vinyes, a ametllerars, oliverars i ara aviat sembla que fins i tot de girasols i colza als llocs que quedin lliures de la darrera encimentada que encara estem patint. Convé recordar que és precisament el nostre paisatge, i no sòls "el sol i platja", un dels principals actius de la nostra gairebé única industria, la turística. Ho he de confessar, si és que no ho he mostrat prou clarament fins ara: som d’un natural molt desconfiat enfront de les iniciatives d’un poder demostradament insensible a la conservació i protecció del nostre paisatge. Un poder que ha untat d'asfalt i ciment molts kilòmetres quadrat a la vegada que creava oficines pel canvi climàtic. A la vegada em creix a dins la sospita de que els doblers dins la pròpia butxaca o en la dels amics, és l’interès que mou les actuacions d’un cert quefer polític.
El Govern Balear impulsa un pla experimental
20 de gener de 2007.
(Per a més informació cliqueu la foto):
Biodiesel: Un modern cavall de Troia
D’aquesta cascada comunicacional, s’infereix que els sectors del poder econòmic, financer i industrial mundial, han trobat la solució al causant del canvi climàtic i anuncien l’acabament de la tirania petroliera sobre
Davant el tremend poder propagandístic unidireccional, que ressalta que el biodiesel és el millor que ens pot haver ocorregut, hom que qualque cosa coneix del tema queda com a desorientat i alelat, imaginau-vos el ciutadà comú, enfront, quasi que surt de la beina per a reclamar plantes de refinament de biocombustibles fins a les places, per no dir a les escoles i hospitals. La nova revolució verda, ha arribat!!! i salvarà a tothom.
Deia el meu padrí: “Quan l’almoina és gran fins el sant desconfia” i quanta raó tendria en desconfiar d’aquests anuncis fabulosos que prometen una Argentina de progrés.
Si avui el món, suposem que tengués capacitat per això, decidís abandonar la crema d’hidrocarburs i passar-se als biocombustibles per a la obtenció d’energia, es necessitaria una quantitat d’hectàrees equivalents a varis planetes, on plantar els vegetals per a la obtenció del famós combustible.
Diu el periodista britànic George Monbiot: “Per a moure els nostres cotxes i autobusos (només) amb biodiesel es requeririen 25’9 milions d’hectàrees. Existeixen en el Regne Unit 5’7 milions d’hectàrees. Si això succeís a tota Europa, les conseqüències sobre el subministrament d’aliments serien desastrosos: passaríem de ser excedentaris a ser deficitaris nets” (1)
Segons l’Enginyer Miguel Baltanás, (Doctor, INTEC, Investigador Superior (CONICET) i Professor Titular D.E. (UNL): Per a incorporar biodiesel en un percentatge de tant sòls el 2%, “seria necessari emprar el 50% de la producció mundial d’olis vegetals” (2) D’això podem inferir que si el percentatge fos del 4% del total, hauríem d’usar tots els olis vegetals que es produeixen en el món.
Amb què farem les patates fregides?
Se’n recorden de la famosa industria denominada “
Cent anys després encara suportam i el que és pitjor pagam les conseqüències d’aquest model de destrucció. El sistema productiu que se’ns anuncia com la panacea del creixement nacional és encara més agressiu i confirmarà amb major cruesa això de que “les penes són de nosaltres, però les vedelles són d’altri” llegeixi soja.
Com bé s’ha dit: “... ha començat l’etapa següent de la colonització i el món industrialitzat apunta als països del Tercer Món, on les empreses poden apropiar-se dels grans extensions de terra i mà d’obra barata i despreocupar-se dels greus impactes ambientals que comporta l’establiment de grans plantacions de monocultius, de les que se refinaran els biocombustibles, a expenses de boscos i terres aptes per el cultiu d’aliments” (3)
En aquesta sintonia,
A través d’aquestes reformes legislatives, producte del “convenciment”, tota la comunitat ha de subsidiar el negoci d’uns pocs, enfront d’això l’enginyer Baltanás, demana: “En nom de quins interessos hauríem de subsidiar-lo? Transportam en lloc d’alimentar a la humanitat)” (5)
En aquesta Província Invencible de Santa Fe, la seva legislatura “convençuda i més papista que el papa” ha sancionat una llei que va més enllà dels avantatges atorgats per
Entre ells, mencionam: l’exempció o diferiment de tributs provincials com ingressos bruts, imposts de segells, immobiliaris i patent única de vehicles, durant 15 anys per a les empreses que es radiquin a la província i desenvolupin aquesta activitat.
Per l’article 8, s’autoritza a l’Executiu a entregar a les seves empreses, en comodat sense carrega o localitzar a preu promocional, bens de domini públic (entregaran les places?) o privat de l’Estat provincial, construir infraestructura bàsica per a condicionament d’àrees i a firmar convenis amb entitats financeres per a concedir crèdits amb taxes d’interès en condicions preferencials. Tot això ho pagam nosaltres.
L’article 11 de la norma crea un càrrec de 0’20 pesos ajustables conforme a la variació del preu de la tarifa elèctrica de l’Empresa Provincial de
Què tal?, per si fos poc va parir la padrina.
Si aquestes iniciatives són tan bon negoci per el país, perquè ens hem de fer càrrec de pagar el compte del banquet que mengen uns altres?
Si va creure aquesta propaganda interessada, lament desil·lusionar-lo, però s’equivocà de cap a peus.
Vegem algunes d’aquestes concloents afirmacions:
- Contribueix al Desenvolupament sustentador de l’ambient: “ A gran part de les regions extrapampeanes, on avança la frontera agrícola per la sojanitzaió, no només creix la desocupació, i augmenten els demandants de plans socials, sinó que es produeix la contaminació per agroquímics de vastes regions, la degradació ambiental i la apropiació de terres i aigua, amb la conseqüent inhibició d’altres activitats agropecuàries i la desarticulació dels modes de vida de les poblacions rurals”.(9)
- Quan incorporam tota la cadena de producció de biocombustibles (producció de fertilitzant per el cultiu, labors agrícoles, transport, collites, magatzem, etc.) pot ocòrrer que la demanda energètica sigui important i així gastar més energia que la produïda, i/o emetre major quantitat de CO2 i NOx a l’atmosfera. A mitjà termini això és inviable, i no serien recomendables els biocombustibles” (11)
No és casual que a la recent 12ª Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, reunides a Nairobi entre el 6 i el 17 de novembre de 2006, distintes organitzacions i moviments d’agricultors demanessin suspendre immediatament tots els subsidis i altres formes de suport desigual a la importació i exportació de biocombustibles.
Expressant que “No hi ha res verd ni sustentable en el biocombustible. En lloc de destruir les terres i el manteniment de comunitats locals i Pobles del Sud mitjançant una altra forma més de colonialisme, exhortam als països del Nord a reconèixer la seva responsabilitat en la destrucció del sistema climàtic del planteta, reduir el seu consum d’energia fins a arribar a assolir nivells sustentables, pagar el deute climàtic que han ocasionat en no haver fet això encara ara i augmentar substancialment la inversió en energia solar i en energia eòlica sustentable” (12)
Enfront d’aquesta producció injusta i la inacció estatal, és necessari que tota la ciutadania es mantengui atenta i informada en defensa de les actuals i futures generacions, i tal vegada així potser ens poguem salvar del desastre.
Per acabar, vos enrecordau de la història o llegenda del famós Cavall de Troia?, i perel qual el tan apreciat regal va resultar la causa de la destrucció de la ciutat. El biodiesel com el Cavall de Troia pot conduir a igual resultat. Per això anem alerta, que no ens passi el mateix.
Docent i investigador U.N.L.
Ref:
1.- "Los biocombustibles no resuelven sino que agravan el cambio climático", en Revista del Sur, N° 168 Nov/Diciembre 2006, pag. 20.
2.- Baltanás, Miguel A., "Los Biocombustibles en perspectiva", en el "El Paraninfo", Noviembre de 2006, pág. 10, U.N.L.
3.- Revista del Sur, ob.cit.
4.- Baltanás, Miguel A., ob.cit
5.- Ibiden
6.- Atilio Pravisani /
7.- Diario El Ciudadano
8.- Ramos, Eliana, "El campo, visto como fuente de energía", en Infocampo, semana
del 24 al 30 de Noviembre de 2006, pag. 16 Negocios.
9.- Domínguez, Diego, Investigador del Instituto Gino Germani de
10.- Baltanás, Miguel A., ob.cit
11.- Reportaje al Ing. Andrés Leone, portal Eco2site, Noviembre 2006.
12.- Biocombustibles en gran escala: buenos para el poder, malos para la gente y el clima, Portal del medio Ambiente, World Rainforest Movement, 30/11/2006.
tambien ha nevado en Mallorca??!!! que brutal
ResponEliminaSaludos
Enguany no, fa dos anys.
ResponEliminaSalut
iEpa. Molt bon escrit, si senyor, la veritat no tinc res més a dir, dóneu una perspectiva de les coses que ajuda a reflexionar. Jo us segueixo perquè dóneu punts de vista diferents de les coses i això ajuda a ser més crític, molt necessari al món en que vivim (per cert, soc el "sense nom" que m'he canviat per "diners gratis"
ResponElimina