Ve el temps
[Weather Comes]
El temps està cansat.
Els vents formen teranyines
que escampen crits de socors.
Al sol li minva la llum;
A la lluna se li enfosqueix la cara;
Els estels cauen en ple vol;
La pluja ha plogut sense parar;
La marea puja més,
Els rius s’inflen i
Les ribes s’obren.
Els arbres ja no es fan vells;
Els fruits ja no es fan silvestres;
L’aire sec, brut i pudent
penetra al sòl on hi ha plantes.
Els ocres mostren colors insòlits.
La sorra, la terra, el fang i el sutge
tenen un aire i un tacte diferents,
i fan una olor estranya.
Ens costa de creure que
això fos abans el nostre país de somnis.
El cel es torna sufocant i
els núvols s’amaguen rere
els fums de la contaminació.
La contaminació que es passeja pel camp
fa relliscar peus que no troba i busca
sons que no s’escolten. La ment
humana no reposa ni dorm
mai, perquè el terror i la por
ens empaita nit i dia.
El temps ha canviat per
obra de l’home.
Ens emboliquem i no respectem
les temporades de caça i de collita. La sensació
de calor fa suar tot el cos
dolorit.
La sensació de fred fa tremolar
les venes de sang glaçada.
El temps ha canviat.
Lionel G. Fogarty
(Barambah - Queensland, Austràlia, 1957)
Traducció: Mireia Porta i Arnau
[Weather Comes]
El temps està cansat.
Els vents formen teranyines
que escampen crits de socors.
Al sol li minva la llum;
A la lluna se li enfosqueix la cara;
Els estels cauen en ple vol;
La pluja ha plogut sense parar;
La marea puja més,
Els rius s’inflen i
Les ribes s’obren.
Els arbres ja no es fan vells;
Els fruits ja no es fan silvestres;
L’aire sec, brut i pudent
penetra al sòl on hi ha plantes.
Els ocres mostren colors insòlits.
La sorra, la terra, el fang i el sutge
tenen un aire i un tacte diferents,
i fan una olor estranya.
Ens costa de creure que
això fos abans el nostre país de somnis.
El cel es torna sufocant i
els núvols s’amaguen rere
els fums de la contaminació.
La contaminació que es passeja pel camp
fa relliscar peus que no troba i busca
sons que no s’escolten. La ment
humana no reposa ni dorm
mai, perquè el terror i la por
ens empaita nit i dia.
El temps ha canviat per
obra de l’home.
Ens emboliquem i no respectem
les temporades de caça i de collita. La sensació
de calor fa suar tot el cos
dolorit.
La sensació de fred fa tremolar
les venes de sang glaçada.
El temps ha canviat.
Lionel G. Fogarty
(Barambah - Queensland, Austràlia, 1957)
Traducció: Mireia Porta i Arnau
Weather Comes
The weather is wearily
The winds are webbing
blowing voices of help
Sun is lowering its light
moon is darking its face
stars is fallen its flight
rain has rained non stop
sea waters raised higher
rivers swallower and
banks fall apart.
Trees grow old no more
Fruits grow wilder no more
Raw uncleaned smelling
air goes in the plants soils.
Ochres shows colours unseen.
Sand dirt mud soot all look
different, touch different,
smell funny.
We can’t hardly believe this
was once our dreamtime home
The sky turns strangler and
clouds hide behind smoked
pollutions.
Pollutions walking the bush
slips feet unfound, and seeks
sound unheard. Sleeping
never rests in our human
minds, for fear terror follows
about day and night.
The weather is a changed by
man’s interfering
Our respects for seasons for
hunting and gathering is
untogether mixed up. Feelings of
heat rushes sweat all over bodies
hurting
Feelings of cold shivers blood
veins frozen.
The weather is changed.
Lionel G. Fogarty
(Barambah - Queensland, Austràlia, 1957)
·
· Les fotografies són de ‘This Fab Trek’ ·
*
No coneixia aquest poema.
ResponEliminaMolt real i colpidor el que diu.
I molt ben triades les imatges.