La fruita mallorquina
Hi deu haver pocs llocs a Europa on el catàleg de varietats d'arbres fruiters sigui tan ampli com el de les Illes Balears. Les Pitiüses, Menorca i Mallorca han comptat amb una extensa diversitat de varietats tradicionals d'arbres fruiters, adequats a la diversitat de condicions ambientals existents a l'espai insular i capaços de produir una gran quantitat de fruites. Tant és així que les prunes, pomes, peres, melicotons, albercocs, cireres, figues, nispros, caquis, gínjols, raïms de taula, etc, produïts a l'illa sempre han gaudit d'un gran prestigi i han mantengut la preferència dels consumidors.
Avui, però, trobar fruita mallorquina al mercat o a la botiga és prou difícil. Hi ha alguns pagesos que venen directament a mercats locals, alguna empresa comercialitzadora, alguna cooperativa, botigues de poble, algun supermercat... I sovint quan trobam fruita mallorquina ja ens trobam amb fruita d'una varietat forana sembrada a Mallorca. És cert que aquestes varietats són molt productives i d'una gran aparença exterior, però ja no presenten els sabors ni les textures de les varietats tradicionals.
En tot cas, la climatologia i l'estructura de la terra de conró confereixen a qualsevol tipus de fruita, si les tècniques de conreu són respectuoses amb el medi ambient, un peculiar sabor. I déu ens n'alliber, de jutjar malament aquests agricultors que, amb el seu esforç de sobrevivència davant les pressions del mercat, han aconseguit tirar endavant plantacions de noves varietats fruiteres i comercialitzar-les amb èxit.
Així i tot, ja fa anys que bona part de les grans plantacions que se sembraren a Mallorca, a partir dels anys setanta del segle passat, s'han arrabassat. Com tants d'altres sectors agraris, el de la fruita dolça manifesta una gran pèrdua de superfícies i produccions. L'arrencada dels arbres per manca de rendibilitat, ha estat la nota predominant els darrers temps.
Tanmateix, la fruita mallorquina té unes qualitats i un prestigi. I, per exemple, en els mercats les produccions de cireres, albercocs, melicotons, peres o pomes d'origen mallorquí són les més cercades i les més preuades. I no fa falta dir que, sovint, el gust i la dolçor són de qualitat superior.
S'hauria de recordar la feina de GAE (Grup d'Agricultura Ecològica) i de Gabriel Serra, cap de l'agència d'extensió agrària d'Inca, en l'impuls dels fruiters de casta mallorquina i en la creació del viver de Son Penya a Llubí. Malauradament aquelles iniciatives s'han estroncat en la seva majoria. A Sóller hi ha el Museu de Ciències Naturals amb un viver i un banc de germoplasma, però sembla desconnectat dels agricultors, com si estàs gelós de compartir les seves llavors. No acaba d'arrencar.
Les nostres varietats i els nostres arbres estan desapareixent i l'administració no expressa la sensibilitat suficient davant aquesta problemàtica. Fins i tot sembla que la gran col·lecció de varietats d'arbres fruiters de la Granja de Palma, devora el polígon d'Asima, pot ser desmuntada per a fer-hi una urbanització.
No es coneixen tasques de recollida de llavors o d'impuls seriós a la constitució de vivers de varietats d'arbres fruiters tradicionals. Les poques iniciatives que hi ha són lloables treballs de persones particulars que, sense cap compensació econòmica, recullen i preserven aquest oblidat patrimoni genètic nostre.
Aquest panorama du al fet que, si un agricultor té interès a sembrar arbres autòctons, ho té quasi impossible. Els vivers no tenen res o molt poca cosa -quan no és falsa aprofitant varietats foranes semblants pel nom o la morfologia- i ningú no pot proporcionar plantes. Això passa tant amb la fruita dolça com amb les oliveres, les verdures i tota casta de plantes d'interès agrícola o ornamental.
Correm el risc que demà sigui tard per simple extinció d'aquests arbres i plantes. Tan difícil seria constituir uns vivers i un banc de germoplasma públics o consorciats, al servei de la preservació de les
espècies i varietats vegetals en risc d'erosió genètica? Tan difícil seria donar suport a alguns programes d'investigació i experimentació que donassin suport a aquestes iniciatives? Bé valdria la pena posar fil a l'agulla.Mateu Morro
Diari de Balears. 21.05.2006
· Article publicat al Diari de Balears el 21.05.2006*
A qui se li ocorre escriure en groc sobre blanc no té ni idea de disseny. AIXÒNO SE POR LLEGIIIIIIIR!!!!!
ResponEliminaAquest blog és antic, de quan només es podia llegir en l'ordinador i no es podia llegir al mòbil. Si el llegeixes a l'ordinador ho veuràs molt bé.
ResponElimina