dissabte, 4 de febrer del 2006

Vella Olivera

Olivera Vella

Plena d'arrugues, lo cos i hasta les branques,
muntanya i tu pintareu lo paisatge.
Vas inventar el viard des de les fulles
eternes.

Diossa de fruts,
pont d'història i futur.
De tu naixen los gusts,
de tu naixen les llums
dels candils de les nits interminables
i les calors dels focs de cuines olvidais.
Lo fred te done vida hasta el teu límit.
No ha pogut la gelera, en nit obscura,
amb la teua plenitud de cinc-cents anys.

I vui la carretera,
en primavera,
t'ha matat.

José Miguel Gràcia Zapater
La Codonyera, 1941
(Matarranya, La Franja)
~
~
· Imatges:
· Poesia del llibre :
Davall d'una olivera” de José Miguel Gràcia Zapater,
~

1 comentari:

  1. me ha hecho mucha ilusión que utilices una de mis fotos para ilustrar la poesia, eskerrik asko...

    ResponElimina

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.