Enyor homínid
Perdem la infància i tota innocència quans ens adonam que fa estona que ja no pensam en pujar als arbres.Dr. Harvey Booneval
Trobat i elaborat per Jaqme i publicat a l'Atlàntida
*
dijous, 16 de febrer del 2006
Pujar als arbres
Perdem la infància i tota innocència quans ens adonam que fa estona que ja no pensam en pujar als arbres.3 comentaris:
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
Enfilar-se als arbres, un impuls primigeni. vaig sentir o llegir que aquesta afició procedeix dels nostres avantpassats. Som una espècie procedent de les copes dels arbres, on vivíem, diuen. De fet ho estava pensant fa dies i, per aquest motiu, al veure el títol m'he espavilat a entrar. Ara afegeixo aquest comentari. Potser va ser en Desmond Morris? Qui pot ajudar-me a trobar + informació al respecte?
ResponEliminaUna fotografia preciosa. M'encantari, el dia que em mori, que allò que diuen del tunel amb una llum al fons fos així. Exactament així, acollit pels arbres, quina fusta fou també el meu bressol de nadó.
ResponEliminaj.b.: La innocència a la qual es refereix el Dr. Booneval també es refereix a això: anyor homínid.
ResponEliminaHas provat amb Levi-Strauss?