Una infecció ataca els arbres
'dinosaure' d'Austràlia
'dinosaure' d'Austràlia
El pi Wollemi, un dels arbres més vells del món, que es remunta al temps dels dinosaures, està amenaçat en el seu habitat silvestre per una malaltia, possiblement introduïda per un
excursionista en un bosc secret d’Austràlia.Es creia que el pi Wollemi (Wollemia Nobilis de la família Araucariacea), datat al període juràssic de fa 200 milions d'anys i sovint descrit com un fòssil viu, estava extingit, però el 1994 un guarda forestal va trobar un lloc amb uns 100 arbres en una gorja remota al Parc Nacional de Wollemi, a 200 quilòmetres cap a l'oest de Sidney.
La localització del bosc s'ha mantingut de llavors ençà secreta. Les persones autoritzades a visitar-lo passen per estrictes controls d'infecció i les persones oficialment implicades amb els arbres silvestres, compleixen amb uns escrupolosos controls, per assegurar-se que no transmetin res.
S’entén que la gent estigui realment delerosa de veure els arbres en el seu ambient natural, però només n’hi ha unes quantes dotzenes i son extremadament vulnerables a infeccions, així que es demanà a la gent que n'estigui allunyada.
Però ara l’arbreda s'ha infectat amb una malaltia semblant al fong Phytophthora cinnamomi, que es va detectar en dos arbres el novembre. Sembla que la infecció fou introduïda gairebé de manera espontània per un visitant desautoritzat.
Aquesta infecció és un factor de perillositat, no es pot estar segur en aquest moment de com és de greu aquesta amenaça, però s'està tractant de manera molt contundent, s’ha començat el tractament dels arbres infectats i es te l’esperança que la malaltia es podrà curar.
Malgrat aquesta amenaça, l'espècie no està en perill d'extinció perquè milers d’aquest arbres s'estan cultivant en plantacions des de la soca silvestre i alguns ja es van
posar a la venda al públic a l'octubre.· Més informació ‘The Wollemi Pine’
· Gràcies a Delfí, de La Contenta, que ens ha enviat aquesta noticia.
· Noticia dedicada a la Xeni, la catalana més que fina d’Austràlia.
· Gràcies a Delfí, de La Contenta, que ens ha enviat aquesta noticia.
· Noticia dedicada a la Xeni, la catalana més que fina d’Austràlia.
*
Cada vegada que l'home troba res de nou (o de vell) gairebé que m'esgarrifo i tinc un dilema moral. Hagués sigut millor no trobar-ho? I d'aquesta manera hagués quedat intacte sense la nostra pressió o potser de no trobar-ho haguéssim passat per sobre com una apissonadora i ho haguéssim malmès sense ni adonar-nos. Hi hem de posar restriccions, o el coneixement és lliure i no n'hi ha d'haver? L'haver trobat aquest arbre ha fet que ara estiguin infectats per un fong d'un portador, però a l'hora ens don la possibilitat de protegir-los, el no haver-los identificat potser portaria que s'hagués deforestat el lloc per fer una zona residencial sense que mai ningú hagués ni sospitat de l'habitat que s'estava perdent. Qùe passara amb el paradís de la Papua d'Indonèsia recentment trobat, o amb el tritó del Montseny. El sol contacte amb alguna cosa ja la modifica. ♪Pero es mejor querer y después perder, que nunca haber querido♪ com diu la canço? Bé potser sí, però jo segueixo tenint el dilema.
ResponElimina