Freixe. Fleix. Arbre Ver. Estanya Sang
*
Cobles per anar de ronda
Avui és Sant Mamès
un dia molt malastruc
que guardi dalt del cel
llargament la meva ànima.
Et diré la veritat
això no és el colomar
enmig dels corbs jo vaig ser
certament agosarat.
Hi ha un estel a la banda del mar
el freixe l’està mirant
abans no vegi sana i estàlvia la llengua basca
no m’afaitaré la barba.
El gall va cantar
les herbes s’il·luminen
a la nostra màrtir Àgata
li van tallar els pits.
Li van tallar els pits
i el País Basc li diu
en lloc d’un rellom llarg i dolç
dóna’ns el teu cor.
Dóna’ns el teu cor
i lleva’ns les tristors
digue’ns quan serem
amos dels nostres destins.
Avui és Sant Mamès
un dia molt malastruc
que guardi dalt del cel
llargament la meva ànima.
Et diré la veritat
això no és el colomar
enmig dels corbs jo vaig ser
certament agosarat.
Hi ha un estel a la banda del mar
el freixe l’està mirant
abans no vegi sana i estàlvia la llengua basca
no m’afaitaré la barba.
El gall va cantar
les herbes s’il·luminen
a la nostra màrtir Àgatali van tallar els pits.
Li van tallar els pits
i el País Basc li diu
en lloc d’un rellom llarg i dolç
dóna’ns el teu cor.
Dóna’ns el teu cor
i lleva’ns les tristors
digue’ns quan serem
amos dels nostres destins.
Gabriel Aresti
(Bilbao, 1933-1975)
Traducció de Josep Daurella
*
*Com l’orgue salvatge del temporal
És la fosca ira del poble.
L’ona purpúria de la batalla,
com estel sense fulles.
Amb celles esquinçades, braços de plata,
La nit fa signes als soldats que moren.
A l’ombra del freixe tardoral,
Gemeguen els esperits dels occits.
Boscúria d’espines cenyeix la ciutat,
La lluna bandeja de graons sagnants
Les dones espantades.
Salvatges llops han entrat pel portal.
Georg Trakl
(Salzburg, 03.02.1887 – Cracòvia, 03.11.1914)
Versió de Feliu Formosa
*
*
Sens dubte els arbres són aliats del ser basc.
ResponEliminaClar, preciós... dur, sec i ràpìd de destral a la fusta.
Gràcies.
Hola Terrademata,
ResponEliminaGràcies a tu pels teus comentaris, ens agraden.
M’ha costat trobar uns versos que també parlessin del Freixe i que m’agradessin i que els trobés adients per posar aquí.
Aquests dos em van agradar i vaig trobar que estaven com fets pensant amb els noms del Freixe, Fleix : Arbre Ver. Estanya Sang
Arbre ver : tristesa i esperança : Cobles per anar de ronda : Hi ha un estel a la banda del mar, el freixe l’està mirant, abans no vegi sana i estàlvia la llengua basca, no m’afaitaré la barba.
Estanya Sang : dolorós i colpidor : A l’est : A l’ombra del freixe tardoral, Gemeguen els esperits dels occits.