La dona i l’arbre

Del 28 d’octubre al 10 de desembre del 2005

A la Fundació Espais de Girona exposició “Dona-Arbre”

L’exposició uneix el treball de diverses artistes (Monique Baastians, Berlinde de Bruyckere, Mireya Masó, Fina Miralles, Shirin Neshat i Lezli Rubin-Kunda) a partir de la metàfora dona-arbre i de la relació que es pot establir entre els conceptes feminitat/feminisme i natura/ecologia.
D’una banda, es tracta d’un cant tràgic que reflecteix la desvinculació que viu la societat contemporània en relació amb el fet sagrat a causa de la secularització creixent. I de l’altra, és un intent de mostrar, a través de pràctiques artístiques realitzades des del gènere femení, la relació que es pot establir entre feminitat i natura. Dues realitats que, havent estat sotmeses i explotades pel règim patriarcal i el capitalisme, es pretenen reivindicar, des del respecte que es mereixen, com a generadores de la vida. I, per tant, retre culte a la dona i a la natura prenent com a referència un element d’aquesta última: l’arbre. L’arbre com a mediador entre el món terrenal i el món celestial, ja que simbolitza la generació, el creixement, la proliferació i la regeneració de la vida.
En temps llunyans, per explicar el misteri del naixement, de la fecunditat i de la mort, el principi femení s’encarnava en l’arbre. Perquè es creia que, de la mateixa manera que un arbre sortia de la terra i produïa fruits, les criatures sortien del ventre de les mares com un acte d’autoreproducció. Per tant, la fertilitat i la fecunditat seran atributs de la Gran Deessa Mare. Així doncs, la dona es vincula a l’arbre a partir dels tres elements metafísics de la vida: des del subsòl (ctònic/arrels/úter matern), passant per la terra ferma (terrestre/ tronc/ existència) fins a allò eteri (cel/ branques/ transcendentalitat).
La mitologia grega ens ofereix molts referents de la metàfora dona-arbre: Apol·lo i Dafne, Adonis, Caria... La majoria d’aquests mites tenen una funció cosmològica, és a dir, són una manera d’explicar la diversitat arbòria en el paisatge, així com també són restes d’antics cultes relacionats amb la naturalesa. Però, tal com ho presenta Ovidi a la Metamorfosis, sota el domini del regim patriarcal, l’acte de posseir les dones-nimfes contindrà un component de violència cap a les dones, les quals, per poder escapar de l’acte de possessió, es transformen en arbres, com és el cas de Dafne.
Les artistes presents a la mostra pertanyen a diferents cultures i generacions. I totes tracten la relació de la dona amb la natura des de diferents disciplines, establint lligams entre el seu treball i les arrels, el tronc i les branques de l’arbre. En definitiva, posen de manifest la solitud de la dona i com aquesta cerca la seva llibertat d’escollir i decidir. I ho fan a través de símbols que manifesten la seva manera de dialogar amb el món i la natura.
L’exposició, projecte a cura de Marta Pol i Rigau, s‘inaugura el divendres, 28 d’octubre, a les 8 del capvespre, i en l’acte de la inauguració hi haurà una acció de l’artista Lezli Rubin-Kunda.

Fundació Espais d’art contemporani
Pou rodó, 7-9 - Girona

*